Nutrició: definicions, necessitats energètiques i nutrients

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 30,17 KB

DEFINICIONS

  • Nutrició: Conjunt de processos mitjançant els quals el nostre organisme incorpora els nutrients continguts en els aliments, els utilitza i els transforma.
S’aconsegueix:
  • Energia
  • Molècules essencials per a fer reaccions
  • Molècules per a formar estructures o recanviar-les.
  • Alimentació: procés de selecció dels aliments de l’entorn per a compondre la ració alimentària.
  • Dietètica: part de la medicina que tracta de l’alimentació de l’individu. Estudia què són els nutrients i com els aprofita l’organisme, i també la influència del comportament humà i de l’ambient en el procés d’alimentar-se.

NECESSITATS ENERGÈTIQUES

La unitat física de mesura de l’energia és la caloria (cal), però com que és una unitat molt petita, es fa servir la kcal (1000 vegades més gran).
En termes generals necessitem entre 2500-3000kcal/dia.
  • METABOLISME: conjunt de reaccions físiques i químiques que tenen lloc a les cèl·lules.
  • CATABOLISME: reaccions per aconseguir energia a partir dels nutrients.
  • ANABOLISME: l’energia aconseguida en el catabolisme s’utilitza per construir noves molècules necessàries.

NUTRIENTS

  • Aigua: 60-70% del nostre pes.
  • Glúcids o hidrats de carboni (carbohidrats).
  • Lípids o greixos.
  • Proteïnes.
  • Vitamines.
  • Minerals.
Els nutrients es diferencien en macronutrients (glúcids, lípids i proteïnes) i micronutrients (vitamines i minerals).
L’aigua, no és un nutrient, però és essencial per a la vida.

GLÚCIDS O CARBOHIDRATS

Són compostos orgànics que proporcionen energia a l’organisme.
Formats per carboni, hidrogen i oxigen, són poc abundants el d’origen animal i molt abundants els d’origen vegetal.

FUNCIONS:

  • Constitueixen la font principal d’energia cel·lular.
  • Formació de molècules estructurals de la paret de les cèl·lules.
  • Funció de reconeixement.
  • Forment part de l’estructura dels àcids nucleics.

CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS

MONOSACÀRIDS: no es poden desdoblar en altres elements més senzills
  • Pentoses: ribosa i desoxiribosa, formen part del ADN i ARN.
  • Hexoses: galactosa, glucosa i fructosa (raïm, mel…)
DISACÀRIDS: formats per dues molècules de monosocàrids.
  • Sacarosa: fructosa i glucosa.
  • Maltosa: dues molècules de glucosa.
  • Lactosa: glucosa i galactosa.
POLISACÀRIDS: molècules complexes formades per la unió de més de deu molècules de monosocàrids.
  • Midó: principal reserva energètica del mòn vegetal.
  • Glucogen: midó animal (a les cèl·lules muculars i hepàtiques).
  • Cel·lulosa: substància de sosteniment de les membranes vegetals, activa el peristaltisme intestinal, no és digerible i s’elimina amb la femta.

LIPIDS O GREIXOS

Compostos químics de natura variable, formats per carboni, hidrogen, oxigen i també poden estar formats de nitrogen, fòsfor i sofre. Constituïts per un alcohol (glicerina) i un àcid gras.

FUNCIONS:

  • Font i resera d’energia per a l’organisme
  • Digestió, absorció i transport de les vitamines liposolubles.
  • Estructura de les membranes cel·lulars, ja que formen bicapes lipídiques.
  • Participen en processos fisiològics.
  • Afavoreixen la sensació de sacietat i milloren el sabor i la digestió d’alguns aliments.

CLASSIFICACIÓ LÍPIDS

DERIVATS D’ÀCIDS GRASSOS:

  • Lípids simples: es troben units a altres molècules (glicerina), poden ser monoglicèrids, diglicerids i triglicèrids, es troben al sèrum i teixit adipós.
  • Lipids compostos: èsters d’alcohol amb àcid gras i altres elements químics. Fosfolípids que formen part de l’estructura de la membrana cel·lular, glucolípids i lipoproteïnes.

SUBSTÀNCIES LIPOIDES:

  • Isoprenoides: formen els pigments de les plantes (licopè, xantofil·la, crocetina i carotens.
  • Esteroides: colesterol, es troba als teixits d’origen animal, precursor de hormones esteroidals.

PROTEÏNES

Macromolècules compostes per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i a vegades altres com ara sofre i fòsfor.
Formades per aminoàcids units entre si per peptídics.

FUNCIONS:

  • Estructural, forma l’esquelet de les cèl·lules.
  • Reguladora, transmeten les característiques hereditàries de control genètic.
  • Defensa de l’organisme.
  • Transport de substàncies.
  • Hormonal.
  • Contràctil, afavoreixen l’escurçada de les fibres musculars.

CLASSIFICACIÓ PROTEÏNES

  • Simples o holoproteïnes: formades per aminoàcids.
    • Albúmines: serúm humà, llet i clara d’ou.
    • Globulars: globulines (relacionades amb processos immunitaris).
    • Fibroses: miosina i actina (múscul)
    • Escleroproteïnes: celatina (pel i ungles), elastina (fibres elàstiques) i col·lagen.
    • Fibrinogen: coagulació
  • Complexes o heteroproteïnes: formades d’una banda proteica i una altra de no proteica.
    • Lipoproteïnes: formen part de les membranes cel·lulaes, transporten lípids per l’organisme.
    • Nucleoproteïnes: importants per l’herència genètica.
    • Fosfoproteïnes i glucoproteïnes

VITAMINES

Nutrients no energètics que l’esser humà no sintetitza en prou quantitat, cal obtenir-les a partir dels aliments.
Es destrueixen fàcilment per la cocció, remull o exposició dels aliments a l’aire i llum solar.
Participen com a reguladors en processos metabòlics.

FUNCIONS:

Produïr enzims que regulen les reaccions químiques de les cèl·lules, ajuden a convertir aliments en energia.

MINERALS

Són compostos inorgànics que formen part de l’organisme, no proporcionen energia però si falten en dieta ocasionen carències que podrien produir malalties.
MINERALFONT ALIMENTÀRIAFUNCIÓ
Calci
Llet, formatge, iogurt, fruita seca, llegums, verdures...
    • Formació d’ossos i dents.
    • Coagulació de la sang i transmissió de l’impuls nerviós.
Fòsfor
llet, formatge, carn i cereals.
    • Formació d’ossos i dents.
Sodi
Sal comuna i molts aliments.
    • Equilibri àcid-base i hídric.
    • Funció nerviosa.
    • Formació de suc gàstric.
Potasi
Carns, llet, fruites i verdures.
    • Idèntica a la del sodi.
Clor
Sal comuna.
    • Equilibri àcid-base.
    • Formació suc gàstric.
Magnesi
Verdures, hortalisses i cereals integrals.
    • Activador enzimàtic.
    • Constitució dels ossos.
Ferro
Carn, rovell d’ou, llegums i verdures.
    • Forma part de l’hemoglobina i la mioglolobina.
Fluor
Aigua, te, café i marisc.
    • Manté l’estructura dels ossos.
Iode
Mariscos i peixos.
    • Sintesi de tiroxina (tiroide)
Coure
Carns,    aigua, visceres i mariscos.
    • Intervé en l’utilització del ferro.
Crom
Olis    vegetals, carns, greixos i aigua.
    • Metabolisme de la glucosa.

AIGUA

Component més important del cos humà, aprox. un 70% del nostre  cos es aigua.
L’aigua ingressa a l’organisme amb els aliments i com a agua de  beguda, per comensar el balanç hídric s’han de comensar els ingressos amb les  pèrdues.

FUNCIONS: 

    • Component essencial de la sang, la limfa i les secrecions corporals.
    • Regulador de la temperatura corporal.
    • Vehicle d’eliminació de substàncies de rebuig per  l’orina.
    • Medi en què es duen a terme els processos bioquímics  que asseguren la vida.

METABOLISME ENERGÈTIC

1g de proteïnes     4Kcal
1g de glúcids     4Kcal
1g de lípids       9Kcal
1g d'alcohol      7Kcal

DIETA EQUILIBRADA:

  • 55/60% glúcids
  • 30/35% lípids
  • 10/15% proteïnes

RODA D'ALIMENTS

  • Energètica: manteniment del calot corporal, contraccions musculars i en les reaccions.
S'utilitzen els grerixos (lípids) i hidrats de carboni (glúcids).

FUNCIÓ:

Aportar energia para el manteniment del cos.
  • Plàstica, formadora o estructural: construcció i regeneració dels teixits i òrgans.
S'utilitzen proteïnes i minerals.

FUNCIÓ:

Aportar elements formadors para el recambi i creixement de les estructures biològiques.
  • Reguladora: modulen les reaccions químiques metabòliques i l'activitat dels diferents òrgans.
S'utilitzen minerals i vitamines.

FUNCIÓ:

Aportst els nutrients necessaris per al correcte funcionament del nostre organisme.

RACIÓ ALIMENTÀRIA

És la mesura aproximada de la quantitat d'aliment que conté un plat normal.
  • Llet i lactis: 2-4 racions al dia.
  • Carns magres, ocells, peixos i ous: 3-4 racios a la setmana
  • Pa, cereals, arrós i pasta: 4-6 racions al dia.
  • Llegums: 2-4 racions a la setmana.
  • Fruita: 2-4 racions al dia.
  • Verdures i hortalisses: 2-3 racions al dia.
  • Oli d'oliva: 3-6 racions al dia.
  • Altres aliments: esporàdic.

ALTERACIONS DEL METABOLISME

  • Hidrats de carboni:
    • Hiperglucèmia
    • Hipoglucèmia
  • Lípids:
    • Hiperlipoproteïnèmies
    • Hipolipoproteïnèmies
  • Proteïnes:
    • Hiperproteïnèmies
    • Hipoproteïnèmies

DIETES TERAPÈUTIQUES

Inclouen quantitats i tipus concrets d’aliments.
S’utilitzen per tractar un procés patològic, per fomentar la salut i prevenir complicacions, o com a preparació per una cirurgia o exploració.
S´elabora un pla nutricional que cal seguir una persona per estar correctament nodrit. Objectius:
  •  Cobreix les necessitats bàsiques.
  •  Evita el risc de malnutrició.
  •  Contribueix al benestar físic, psíquic i social.

TIPUS DE DIETES

  • Progresiva

INDICACIONS

  • Postoperatoris
  • Reinici de alimentació oral
  • Patología gastrointestinal moderada

FASES

  • Absoluta
  • Líquida incompleta i completa
  • Semisòlida
  • Blana
  • Basal
  • Hiposòdiques (pobres en sodi):
    • Hipertensos, insuficiència cardíaca i insuficiència renal.
    • Menjar sense sal o reduïr-la.
    • Evitar sal comuna i aliments en sal afegida.
    • Limitar aliments que porten alt contingut de sal (formatge, peix, musclos…)
  • Hipocalòrica:
    • Persones que han de pedre pes.
    • Limiten lípids i glúcids.
    • No pendre begudes alcoholiques, begudes ensucrades, salses, fregits…
    • Menjar amb preparació senzilla.
  • Hipoglucèmia (pobres en glúcids):
    • Malalts en hiperglucèmia (diabetes).
    • Prohibits sucres refinats.
    • Reduir o limitar els glúcids.
    • Controlar els greixos.
  • Absoluta:
    • Supressió total d'aliments i líquids per via oral.
    • En preoperatoris o cirugia major.
  • Líquida:
    • Només aliments líquids.
    • Per a pacients:
      • Alteracions gastrointestinals agudes.
      • No poden mastegar.
      • Estretor esofàgica i no poden engolir aliments sòlids.
      • Després d'una intervenció quirúrgica.
    • Dues variants:
      • Simple: infusions, caldos i sucs naturals.
      • Completa: s'afegeix llet, ous, gelats i cremes.
  • Tova:
    • Després d'una dieta líquida o abans de tornar a una dieta normal.
    • Per als que no poden mastegar o tragar.
    • Aliments fàcils de digerir i preparar.
      • Líquids
      • Semisòlids (pures, iogurt…)
      • Sòlids tous (pernil cuit, peix bullit…)
  • Hipoproteica:
    • Persones en insuficiència renal o hepàtica.
    • L'objectiu és disminuir la quantitat de proteïna (formatge, peix, llet…)
  • Hiperproteica:
    • Augmenten les proteïnes.
    • Per a malalts que tenen la degradació proteica accelerada o tenen un estat nutritiu deficient.
  • Pobra en greixos:
    • Per a persones obeses en malalties biliars, pancreàtiques, esteatosi hepàtica o còlon irritable.
    • Es limiten els greixos (carn, peix blau, embotits…)
    • Es recomana menjar:
      • Fruites
      • Verdures
      • Carns magres
      • Peix blanc
  • Suau:
    • Aliments poc irritants i tous, en quantitats petites i a intervals curts.
    • Indicades per a persones en gastritis, úlceres gàstriques o duodenals.
    • Es desaconsella:
      • Te
      • Café
      • Alcohol
      • Sucs
      • Fregits
  • Laxant:
    • Per al restrenyiment crònic o amb hemorroides.
    • Rica en fibra (fruita, verdures, pa integral, oli i líquids abundants…)
    • Es limiten:
      • Arros
      • Xocolata
      • Llet
  • Astringent:
    • Per als casos de diarrea.
    • Si es intensa suspendre durant 24-48h tots els aliments i domés beure aigua amb sucre o suc de taronja o llima.
    • Després, anar introduint aliments, primer líquids, i , després tous.

AJUDA AL PACIENT AMB DIFICULTATS DIGESTIVES

És una funció del TCAI ajudar a menjar a les persones que no ho poden fer de manera autònoma.

VIES:

  • Oral: persones autònomes, parcial o totalment dependents.
  • Enteral: mitjançant sonda nasogàstrica o gastrostomia (directe a l'estòmac).
  • Parentenal: via endovenosa.

MÈTODES D'ADMINISTRACIÓ ENTERAL:

  • Xeringa d'alimentació
  • Sistema de degotament
  • Bomba d'infusió enteral o nutribomba

ALIMENTACIÓ PER VIA ORAL

  • Persones parcialment dependents: necessiten poca ajuda (tallem la carn).
  • Persones totalment dependents: cal donar-los el menjar a la boca, necessiten mes dedicació.

ALIMENTACIÓ PER VIA ENTERAL

A través d'una sonda que va directe a l'estòmac o a l'intestí prim.

Mitjançant:

  • Sonda nasogàstrica
  • Gastrostomia

SONDA NASOGÀSTRICA:

  • Sonda: tub llarg i buit per dins que són de diferents diàmetres.
Poden ser rígides, semirígides o flexibles, té un o mes orificis que queden dins de l'aparell digestiu.
  • Sonda nasogàstrica: va de l'exterior dins a l'etòmac entrant pel nas.
    • S'utilitza per:
      •  Los que no poden engolir però si que poden digerir.
      • Administrar medicació
      • Aspiració gàstrica
      • Irrigació i rentat d'estòmac
        • Irrigació: introducció de solució salina (30ml) per comprobar la permeabilitat.
        • Rentat: per rentar o neutralitzar el contingut gàstric.
  • Sonda nasoduodenal: entra per una fossa nassal i arriba al duodé, per a persones sedades o en coma.

TIPUS DE SONDES:

  • Levin: la més utilitzada, tub flexible de goma o plàstic.
S’utilitza en nutrició enteral, rentats gàstrics, drenatge gàstric i recollida de mostres del contingut gàstric.
  • Salem: presenta una doble llum interior. Una permet l’entrada de líquids o la sortida del contingut gàstric, i l’altra (més fina) permet l’entrada d’aire per impedir que la sonda s’enganxi a la mucosa i la lesioni. S’utilitza pel drenatge del contingut gàstric.
  • Sengstaken-Blakemore: Consta de dos balons (esofàgic i gàstric) i 3 vies. El baló esofàgic s’omple amb aire (per comprimir les varices esofàgiques).
El baló gàstric s’omple amb aire o aigua (per comprimir les varices esofàgiques i millorar la inserció de la sonda).
La tercera via correspon a la sonda gàstrica per aspirar o introduir qualsevol substància a l’estómac.
  • Miller-Abbot: És una sonda nasoentèrica que arriba fins a l’intestí prim (duodè o jejú).
Té un globus, se sol utilitzar per recollir mostres, fer irrigacions i per drenatge de secrecions.
Els aliments que s'administren per sonda:
  • S'evita una part de l'aparell digestiu, cal convertir els aliments en una pasta semilíquida.
  • Es tractarà d'una solució espesa, però que no tapona la entrada.
  • Existeixen preparats comercials que contenen aliments parcialment hidrolitzats o nutrients absorbibles directament sense residus.
  • La dieta s'adapta al pacient i s'administra en 5 volums al dia o de forma continua.
El TCAI col·labora en la col·locació de la sonda, que ho fa l'infermer/a.

MANTENIMENT DE LA SONDA I ADMINISTRAMENT D'ALIMENTS:

  • Neteja de boca, llavis i nas i aplicació de lubricant.
  • Renovar la fixació de la sonda al nas, evitar UPP.
  • Comprovar la permeabilitat de la sonda cada dia abans de l'administració de aliments o fàrmacs.
  • L'alimentació per sonda la duu a terme l'auxiliar.

COMPLICACIONS:

  • Diarrea
  • Vòmits i broncoaspiració
  • Deshidratació
  • Col·locació incorrecta
  • Desinserció de la sonda
  • Obstrucció de la sonda
  • Lesions nasals

GASTROSTOMIA

És una obertura artificial o estoma, que comunica l’estómac amb la superfície de la paret abdominal.
A través d’aquesta obertura es passa una sonda per a administrar aliment semilíquid.
Per a persones que han de rebre alimentació enteral per un període llarg (més de 8 setmanes).
Sonda PEG.
  • Jejunostomia: els aliments van al jejú, han de ser senzills  i absorbibles ja que no fan digestió.

CURES DE LA FERIDA QUIRÚRGICA:

La sonda es deixa col·locada fins que la ferida cicatritza al seu voltant i forma l’estoma o “boca”. Durant els primers 15 dies cal netejar l’estoma diàriament.

NUTRICIÓ VIA PARENTENAL

És l’aportació dels nutrients a l’organisme per via endovenosa.
Cal administrar nutrients i no aliments, ja que no hi haurà digestió.
Es fa en situacions concretes:
  • Repós intestinal
  • No pot alimentar-se per via enteral
  • Necessari una sobrenutrició
S'administren poc a poc, ja que pot causar trombosis o dolor.
Via d'administració:
  • Venes perifèriques: femoral
  • Venes centrals: subclàvia o jugular

ADMINISTRACIÓ D'ENEMES

És una dissolució que s'introdueix en el recte del pacient a través de l'anus.
Els administren els TCAI.
Poden ser:
  • Neteja: per a estimular l'excreció fecal, estoven la femta facilitant el trànsit per l'intestí.
    • Els més utilitzats són:
      • D'aigua i sabó
      • Salí
      • Comercial
  • Retenció:
Han de mantenir-se al recte un mínim de temps (30 min).
  • Els ènemes més utilitzats són:
    • L’ènema oliós: Cal retenir durant una hora aprox. Reblaneix les femtes i lubrica la mucosa intestinal, afavorint l’eliminació fecal.
    • L’ènema medicamentós: porta algun fàrmac dissol que s’absorbirà per la mucosa intestinal i pot tenir un efecte local o sistèmic.
    • L’ènema opac o de contrast: conté substàncies radioopaques com el bari que ompliran el recte i el colon i permeten fer radiografies on quedarà dibuixada la silueta. Sol anar precedit d’un ènema de neteja.
S'utilitza la posició SIMS per a col·locar enemes.

EXTRACCIÓ DE FECALOMA

És una acumulació de femtes endurides, grans i compactes que l’usuari no pot expulsar espontàniament, ni tans sols amb ajut d’un ènema.
Factors de risc per patir un fecaloma:
  • Edat avançada.
  • Enllitament.
  • Immobilitat.
  • Dieta.
  • Ingesta escassa de líquids.
  • Antecedents de restrenyiment.

OSTOMIA

Procediment o intervenció quirúrgica mitjançant el qual s’obre un orifici artificial (estoma) en la superfície abdominal externa, per facilitar l’eliminació del contingut intestinal.
Les més freqüents són:
  • Colostomies
  • Ileostomia
  • Cecostomia
  • Sigmoidestomia

DISPOSITIU DE RECOLLIDA

Els dispositius d’ostomia són bosses que poden ser:
  • Tancades: cal canviar-la cada cop que estigui plena.
  • Obertes: l’extrem inferior està obert. La bossa es pot obrir, buidar, tancar i tornar a utilitzar.
  • De vàries peces: la bossa s’adapta a la placa a través d’un aro de plàstic.
Quan la bossa estigui plena caldrà canviar-la. El procediment de canvi dependrà del tipus de dispositiu escollit.
  1. Aprofita els canvis per fer la higiene.
  2. Observar variacions a l’estoma, és a dir canvis en les seves dimensions, doncs és freqüent, i d’aquest dependrà la mesura del dispositiu que hauràs d’aplicar.
  3. Educar a l’usuari per tal que sigui autònom
Karma: 8%
Visitas: 0

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
nutrició alimentació salut metabolisme