La nutrició en els animals: processos i aparells
catalán con un tamaño de 5,36 KBLa respiració cel·lular
La respiració cel·lular és el procés per obtenir nutrients i utilitzar l’energia que aquests contenen. Es tracta del procés per mitjà del qual els nutrients es degraden, en presència d’O2, i alliberen gradualment l’energia que contenen.
El procés de la digestió
La digestió és el procés per mitjà del qual els aliments que ingereix un ésser viu es transformen en molècules senzilles, els nutrients, que poden arribar a les cèl·lules i ser utilitzades.
Tipus de digestió
- Intracel·lular (dins les cèl·lules): pròpia d’éssers vius unicel·lulars (protozous). Atrapen els éssers vius que constitueixen el seu aliment per fagocitosi (quan l’animal atrapa les partícules alimentàries), les engloben i formen vacúols digestius, on els digereixen.
- Extracel·lular (fora les cèl·lules): pròpia de la gran majoria d’invertebrats i de tots els vertebrats. Els aliments passen pel tub digestiu on entren en contacte amb els sucs digestius que els converteixen en molècules més petites, els nutrients. Aquests són absorbits i passen a totes les cèl·lules. Hi ha processos mecànics (masticació) i altres de químics.
El tub digestiu és el conducte per on passa el menjar, que va de la boca a l’esòfag, l’estómac i els intestins.
L'aparell circulatori
L'aparell circulatori està format per vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars) a través dels quals la sang, impulsada pel cor, pot arribar a totes les cèl·lules del cos.
Funcions de l’aparell circulatori
- Transportar nutrients absorbits durant la digestió. Aquests passen per la sang i arriben fins a les cèl·lules.
- Transportar (per mitjà de la sang) l'oxigen que les cèl·lules necessiten per obtenir energia dels nutrients. El CO2 i altres residus són conduïts des de les cèl·lules fins als pulmons o altres òrgans d’excreció.
Tipus d'aparell circulatori
Aparell circulatori obert (artròpodes i mol·luscs - no cefalòpodes): format pel cor i artèries per les quals surt la sang. Aquesta s’escampa en els espais que hi ha entre els òrgans i entra en contacte amb les cèl·lules. Després de l’intercanvi de substàncies, la sang és aspirada cap al cor.
Aparell circulatori tancat (anèl·lids i vertebrats): la sang circula pels vasos sanguinis. El cor envia sang a les artèries, que es van ramificant i formant xarxes de capil·lars que s’estenen entre les cèl·lules del cos. La sang no entra en contacte directe amb les cèl·lules, però totes tenen algun capil·lar molt a prop. Després de l’intercanvi de substàncies des dels capil·lars, la sang arriba a les venes, que la condueixen un altre cop cap al cor.
L'estructura del cor
El cor és l’òrgan de l’aparell circulatori que fa circular la sang. Està format per dues bombes que es contreuen rítmicament. Envia la sang cap a les artèries o rep la que arriba de les venes.
- Peixos: una aurícula i un ventricle.
- Amfibis i rèptils: dues aurícules i un ventricle.
- Cocodrils, ocells i mamífers: dues aurícules i dos ventricles.
En artròpodes, mol·luscs i vertebrats, les aurícules i els ventricles es contrauen successivament. La sang és aspirada a l’interior de l’aurícula i, a continuació, és expulsada a l’interior del ventricle.
En els anèl·lids, el moviment de la sang és provocat pels moviments de contracció d’uns vasos sanguinis dorsals i laterals que recorren tot el cos, i està afavorit pels moviments de contracció de la paret del cos de l’animal.
Tipus de respiració
La respiració anaeròbica és un tipus de respiració cel·lular que es fa sense oxigen i que produeix energia.
Classificació segons el medi
- Per difusió: éssers unicel·lulars.
- Pulmonar: amfibis, rèptils, ocells i mamífers.
- Traqueal: insectes.
- Cutània: anèl·lids (com el cuc de terra).
- Branquial: peixos i invertebrats aquàtics.
L'excreció en els animals
L'excreció és l'eliminació dels residus cel·lulars que van a parar a la sang. La sang és filtrada pels ronyons en els mamífers, i els residus van a parar a l’orina. El CO2 també s’ha d’eliminar, perquè és una substància de rebuig, i s’elimina als pulmons.
L'excreció en els mamífers
Els òrgans excretors principals formen part del sistema urinari. Els més importants són els ronyons, que filtren la sang i n’eliminen l’excés d’aigua, sals, urea i altres substàncies tòxiques en forma d’orina. Els pulmons també participen en l’excreció, ja que eliminen el CO2 i el vapor d’aigua. La suor, que té una composició semblant a la de l’orina, s’elimina a través de la pell; la seva evaporació regula la temperatura del cos dels humans. El sistema digestiu no participa en l’excreció.