Nul·litat Matrimonial Canònica: Por, Violència i Condicions

La Por: Pertorbació de l'Ànim i Nul·litat Matrimonial

La por és la pertorbació de l'ànim produïda per la previsió d'un mal imminent. Pot ser:

• Por comuna: la persona que amenaça no té cap tipus d'autoritat respecte de l'amenaçat.
• Por reverencial: existeix una relació d'autoritat o dependència entre l'amençant i l'amenaçat. És una subespècie de la por comuna.

Aquesta pertorbació de l'ànim està produïda normalment per una amenaça dirigida per una persona a una altra que la combina amb alguns mals. Existeixen dos elements:

• Objectiu: coacció moral sobre el pacient.
• Subjectiu: és pròpiament la por, reacció del pacient davant de la coacció, és el que és la por.

El pacient està situat en la disjuntiva de casar-se o patir un mal sobre els quals està amenaçat. Si tria el matrimoni per a evadir els mals, cal concloure que la seva voluntat està debilitada a causa de la pertorbació psíquica que pateix.

Divisió de la Por

• Per raó de la intensitat del mal: por greu (capaç de trastornar o fer perdre la tranquil·litat a un home normal) i por lleu (només espantaria una persona pusil·lànime).
• Per raó de la causa que la produeix: por extrínseca i por intrínseca.
• Per raó de la seva naturalesa jurídica: por justa i por injusta, segons si el mal sigui merescut o no.
• Per raó de l'efecte de la por: evitable o no evitable.
• Per raó de la finalitat del mal pel qual s'amenaça: por directa (es persegueix imposar el matrimoni a l'amenaçat) i por indirecta (no es persegueix imposar el matrimoni, però no hi ha una altra sortida per a evitar el mal si no es casa).
• Per raó de l'eficàcia: por antecedent o causal (es casa per por, impulsa l'amenaçat al matrimoni) i por concomitant (es casa amb por, s'hauria casat igual).
• Per raó del subjecte que intimida: por comuna (la persona amenaçadora no té autoritat) o por reverencial (existeix relació de dependència).

Requisits per a la Nul·litat per Por

1. Por antecedent: causa del consentiment matrimonial

   La por és la causa de l'acte matrimonial de tal manera que, de no existir la por, no s'hauria celebrat el matrimoni. Diferència entre por antecedent i concomitant: en la concomitant, el matrimoni s'hauria produït igual amb independència de la por.

   Només la por antecedent produeix la nul·litat del matrimoni, i perquè pugui considerar-se antecedent és necessari, per una part, l'aversió a l'altre contraent com a possible cònjuge i, per una altra, la persistència de la coacció fins al moment de la celebració del matrimoni.

2. Por greu: commoció veritable de l'ànim

   És a dir, ha de crear en la persona una veritable commoció del seu ànim. La gravetat de la por és la suma de la gravetat dels mals amb els quals s'amenaça i també de la influència que aquestes amenaces exercien sobre l'ànim de la persona que pateix la por. Per a valorar la por hem de considerar el següent:

   • La gravetat del mal.
   • La serietat de l'amenaça.
   • La percepció de perill per part del pacient.

   Per a la nul·litat del matrimoni no cal la por absolutament greu; és suficient amb la por relativament greu (suficient per a intimidar una persona concreta tenint en compte la seva edat, el sexe, el temperament, la fortalesa d'ànim). No és el mateix la por a una persona pusil·lànime que a una persona normal.

   La serietat de l'amenaça està en funció no solament dels termes en què es pronuncia sinó també de les característiques de la persona que intimida. La jurisprudència considera que les amenaces de mort proferides per persones violentes (capaces de complir-les) poden crear una por greu, inclús a una persona normal. En canvi, si les amenaces són fetes per persones grans en un moment d'ira, d'enuig, o per persones amb caràcter pacífic incapaces de dur a terme un delicte, no donen lloc a la nul·litat del matrimoni.

   Pel que fa a la reacció del pacient amenaçat, és precís que valori el risc de no casar-se i que tingui por fundada que l'amenaça s'executarà. La jurisprudència diu que no ha de tenir un simple temor de l'amenaça sinó la certesa que es compliran les amenaces.

3. Por provocada externament: origen extern del mal

   Significa que la por ha d'estar originada per la presència d'un mal objectiu i la verificació d'aquest mal ha de venir donada per una persona lliure, humana i responsable. Per tant, la por que un es crea no és causa de nul·litat de matrimoni. La doctrina considera també que si qui infringeix la por fos un alienat mental tampoc parlaríem de por ab extrinseco perquè la seva ment està pertorbada.

   Qüestió de si les amenaces de suïcidi es podrien considerar por provocada externament: d'entrada es considera que el suïcidi d'una altra persona no constitueix per se una causa de nul·litat, però si de l'execució del suïcidi es derivessin problemes greus per a la persona amenaçada, caldria considerar-ho por greu i ab extrinseco.

4. Por indeclinable o insuperable: sense alternativa al matrimoni

   És a dir, que se situï el contraent en un dilema: o suportar els mals amb els quals s'amenaça, o contraure matrimoni per a evadir-se d'aquests mals. Si el contraent té manera d'evitar els mals (que no sigui el matrimoni), el matrimoni és vàlid.

La Violència Física en el Matrimoni Canònic

El Cànon 1103 estableix: "Es inválido el matrimonio contraído por violencia o por miedo grave proveniente de una causa externa, incluso el no inferido con miras al matrimonio, para librarse del cual alguien se vea obligado a casarse."

Violència física: és la pressió física exercida sobre els òrgans d'expressió del subjecte que la pateix per a obtenir-ne un signe afirmatiu. Aquesta violència fa nul el matrimoni perquè el Cànon 125.1 del Codi diu: "Se tiene como no realizado el acto que una persona ejecuta por una violencia exterior a la que de ningún modo se puede resistir." Existeix també la violència moral, que és la por.

La Por Reverencial en el Dret Matrimonial

Parlem de por reverencial quan el contraent pensa amb fonament que de no sotmetre's a la voluntat de les persones de les quals depèn, hauria de suportar una vida greument molesta a la llar a causa de la indignació d'aquestes persones. Quan parlem de por reverencial, sempre parlem d'una por de reverència (qui amenaça té autoritat davant l'amenaçat).

Aquesta por no és una espècie diferent de la por comuna sinó una varietat d'aquesta. I això és important perquè, si no és cap capítol autònom de nul·litat, és important tenir en compte que perquè sigui causa de nul·litat ha de reunir els requisits de la por comuna (antecedent, greu, insuperable i ab extrinseco).

La diferència de la por reverencial amb la por comuna és:

1. Especial relació de subjecció entre l'amenaçant i l'amenaçat.
2. Temor fundat d'incórrer en la indignació duradora d'aquestes persones.
3. Temor que la vida a la llar seria insuportable.

Com es Prova la Por?

S'utilitzarien mètodes indirectes per a provar-la; per exemple, l'aversió al matrimoni, l'estar enamorat d'una altra persona, etc. Es tindrà sempre en compte i s'haurà de provar la subjecció i dependència de la persona que amenaça. L'aversió pot ser important si en un moment no sospitós haguessis declarat aquesta aversió a la persona amb la qual et cases.

El Matrimoni Sota Condició de Futur

El matrimoni condicionat és aquell en què la voluntat d'una o de les dues parts subordina el naixement del vincle matrimonial al compliment d'una circumstància o esdeveniment determinat. Aquesta circumstància és la condició.

La condició pot ser pròpia (compliment d'un fet en el futur) o impròpia (el fet ja existeix però hi ha un dubte en qui contrau sobre si està o no està).

El Cànon 1102 estableix:

1. "No puede contraerse válidamente matrimonio bajo condición de futuro."
2. "El matrimonio contraído bajo condición de pasado o de presente es válido o no, según que se verifique o no aquello que es objeto de la condición."

Diferència entre Condició i Error en la Qualitat de l'Altra Part

Qui es casa per error, creu erròniament que la persona té la qualitat; en canvi, quan parlem de condició no existeix percepció que la persona té la qualitat sinó que hi ha dubte. La solució és molt fàcil.

Exemple: "Em caso amb tu si ets metge, fèrtil..." (condició); "Em caso amb tu perquè crec que tu tens aquesta qualitat" (convenciment que l'altra persona té la qualitat): error en la condició. Per tant, ningú es pot casar amb condició de futur; en canvi, les de passat o present sí, perquè la qualitat es presumeix.

La condició s'ha d'imposar mitjançant un acte positiu de la voluntat, explícit o implícit, actual (existeix en el moment de contraure) o virtual (allò que es va posar i no es va treure). L'acte condicionant ha de perseverar fins al moment de contraure matrimoni; per tant, no pot ser revocat. La condició s'ha de fer constar en el Llibre parroquial perquè pugui fer-se constar en el seu cas. També s'hauria d'avisar l'altra part de la condició que ha posat el contraent; si no es fa, no afecta la validesa del matrimoni.

Com es Provaria la Condició?

Segons el Prof. LLAMAZARES, s'hauria de provar que la condició va ser posada, que la persona no es va retractar ni abans ni en el moment de contraure, i que es va realitzar el succés concret al qual es va condicionar el matrimoni.