Novetats de Chuletas 6.1: Interfície, Edició Múltiple i Més

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 39,34 KB

Benvingut a Chuletas 6.1!

Aquesta nova versió de Chuletas està plena de noves i interessants característiques. Vols fer-hi un cop d'ull?

Nova interfície

Chuletas ara té una interfície més consistent, ràpida i bonica. A més, ara les finestres del programa són acoblables i es pot personalitzar el programa de milers de formes diferents. Prova-ho a la pestanya Opcions, botó Disseny de finestra.

Edita diversos documents alhora

Una altra de les novetats més importants de Chuletas és la capacitat per treballar amb diversos documents alhora. Ara pots fer un resum d'un document a la mateixa finestra o comparar la diferència entre dos textos, per exemple.

Fins ara, Chuletas treballava amb les dues cares d'una sola xuleta, que podies imprimir per separat o a doble cara. No obstant això, a partir d'aquesta versió, Chuletas és capaç de crear xuletes formades per diverses parts o seccions, de manera que a l'hora d'imprimir-la cada secció ocupi un foli diferent. A més, es pot marcar cada una d'elles perquè mostri el número que li correspon, per així tenir-les sempre en ordre. Prova-ho a la pestanya Opcions, botó Parts.

Live preview, pestanyes contextuals

Documento Prova a prémer la imatge que acompanya a aquest text. Podràs veure una de les noves característiques de Chuletas, les pestanyes contextuals. Aquestes pestanyes permeten editar les propietats d'imatges, taules, enllaços i abreviatures, de manera còmoda i senzilla. A més, alguns botons incorporen live preview, que et permet veure com queda un canvi de format abans d'aplicar-lo. Prova-ho seleccionant aquest paràgraf i passant el ratolí pels diferents tamanys de text disponibles.

Autoresum

Tens un text massa llarg i no tens ganes de llegir-lo sencer per resumir-lo? En aquest cas, Chuletas pot fer la feina per tu. La nova eina Auto resum permet extreure els conceptes i idees més importants d'un text de manera totalment automàtica, i et permet elegir la quantitat de text que vols eliminar. Prova-la a la pestanya General, botó Auto Resum.

Canvia textos fàcilment

Quantes vegades t'has baixat un text d'Internet i havies de canviar-lo perquè no es notés el talla i enganxa? Ara és més fàcil amb la nova eina de reemplaçar per sinònims, on aniràs escollint, paraula per paraula, el sinònim que més se li ajusti perquè així el text sembli un altre. Prova-la a la pestanya General, botó Sinònims.

Menú de navegació

Navega entre títols, seccions, imatges i taules de manera organitzada al nou panell de navegació. Prova-ho a la pestanya General, botó Cercar.

Millores d'impressió i compressió de text

Les teves xuletes ara donen per a més. Diverses millores a l'interlineat i un nou i millorat compressor de text, permeten més text, més fàcil de llegir en el mínim espai possible. Prova-ho a la pestanya General, botó Comprimir text.

Editor de fórmules

Chuletas incorpora un potent editor de fórmules i equacions que permet crear i editar equacions de manera còmoda i senzilla. A més, si descobreixes algun error una vegada creada la fórmula, només has de tornar a seleccionar-la i prémer Edita equació. Prova-ho a la pestanya Insertar, botó Equació.

Ecuacion

Crea les teves pròpies plantilles

A Chuletas 6 pots crear les teves pròpies plantilles de manera senzilla i usar-les en qualsevol xuleta que vulguis. Prova-ho a la pestanya Opcions, botó Plantilla > Crear Nova. Gráfico Lineal: Ejemplo de un gráfico

Més elements per afegir

El menú Insertar ha augmentat la família. A més d'imatges, equacions, taules i paraules clau, ara també pots inserir separadors, enllaços, gràfics, marques de temps i abreviatures.

Analitzador de documents

L'analitzador de documents ara és més precís i menys feixuc. Canvia les propietats del document des d'una finestra externa, sense interrompre l'operació que anaves a realitzar i comprovant al moment si el valor és l'adequat. Prova-ho al menú Arxiu, botó Propietats.

Més, més, més

Les novetats no acaben aquí, encara queden més:

  • Aquesta versió és la més ràpida i estable fins ara.
  • Noves plantilles i estils.
  • Ara pots guardar els teus documents en PDF (Necessita Office 2007 o superior per funcionar).
  • Millores en la gestió de Desfer i Refer, ara són molt més útils.

Espero que gaudiu amb aquesta nova versió de Chuletas :)


Els productes químics formen part de la nostra vida diària.
En l'àmbit laboral també són nombrosos els productes químics que es fan servir.
La prevenció del risc químic als llocs de treball té dos vessants:
1) La prevenció dels efectes a llarg termini sobre la salut dels treballadors exposats a aquests productes, que correspon a la higiene industrial.
2) La prevenció d'accidents derivats de la utilització dels productes químics presents, que correspon a la seguretat en el treball.

La higiene industrial s'encarrega de la prevenció de les malalties professionals causades pels contaminants presents al lloc de treball.
ANTIGUITAT:
Hipòcrates, al segle IV aC, parla en el seu jurament hipocràtic de diferents malalties causades per intoxicació i en el seu llibre Morbus Vulgaris descriu les malalties que patien els qui treballaven en l'extracció del plom.
Al segle XVI, Paracels va elaborar tractats sobre les malalties que patien els miners i els treballadors de les foses.
A principis del segle XVIII, el metge italià Bernardino Ramazzini, en la seva obra De Morbis Artificum Diatriba (Tractat de les malalties dels artesans) proposa el terme higiene, i hi descriu els riscos de més de 50 professions diferents de l'època.

INDUSTRIALITZACIÓ (final XVIII-ppis XIX)

  • Es produeix una explotació mà d'obra que emigrava del camp a la ciutat
  • El nombre de treballadors que pateixen malalties professionals i accidents del treball és molt elevat. Això obliga als empresaris a actuar per millorar la situació
  • Finals del XIX/ ppis XX Apareixen les primers lleis en prevenció de riscos
  • 1873 Regulació del treball de dones i menors
  • 1900 Primera llei d'accidents de treball. Publicació d'un catàleg de mecanismes preventius
  • 1906 Es crea la Inspecció de Treball
  • 1933 Es crea el Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió
  • 1944 El 1940 es desenvolupa a Espanya el Reglament general d'higiene en el treball
  • 1970 s'estableix el Pla nacional de seguretat i higiene en el treball, que es transforma en l'actual Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT).

1978 La Constitució espanyola parla de l'obligació de vetllar per la seguretat i higiene en el treball.

  • 1980 L'Estatut dels treballadors parla del dret dels treballadors d'una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene i del consegüent deure dels empresaris.
  • El 1995 s'aprova la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL).

3. Salut i treball. Factors de risc
El concepte de salut ha anat evolucionant al llarg del temps i ha passat d'una definició que només tenia en compte l'absència de malaltia a la consideració global de l'individu, des del punt de vista físic, mental i, fins i tot, social.

factors de risc:són totes aquelles variables que poden influir en la relació treball/salut. 5 classes: condicions de seguretat, entorn físic de treball, contaminants químics i biològics, càrregues de treball, organització de treball.


malalties professionals: Des d'un punt de vista tècnic, s'entén que una malaltia professional és el deteriorament lent i gradual de la salut del treballador produït per una exposició crònica a situacions adverses a l'ambient de treball.
Des d'un punt de vista legal, una malaltia professional és aquella malaltia contreta a conseqüència del treball per compte aliè i que està reconeguda com a tal a la legislació. La resta de malalties produïdes a conseqüència del treball es defineixen com a malalties del treball i es tracten legalment com a accidents de treball.


5. Higiene industrial
LAIHA (1959) va definir la higiene industrial com la ciència i l'art de la identificació, avaluació i control dels factors ambientals originats pel lloc de treball o que hi són presents que poden causar malalties, disminució de la salut o el benestar, o incomoditat o ineficiència significatius entre els treballadors o els ciutadans de la comunitat.
L'Organització Internacional de Treball defineix la higiene industrial com la ciència de l'anticipació, la identificació i el control dels riscos que s'originen en el lloc de treball o en relació amb aquest que poden posar en perill la salut i el benestar dels treballadors, tenint en compte la seva possible repercussió en les comunitats veïnes i en el medi ambient en general.


Higiene teòrica És la que analitza els efectes dels contaminants en els éssers vius. Mitjançant estudis i experimentacions determina les relacions de dosi-resposta i estableix estàndards de concentració.

  • Higiene de camp És la que estudia els problemes higiènics en l'ambient de treball, recollint dades i mostres que permeten avaluar els riscos.
  • Higiene analítica És la que realitza la determinació qualitativa i quantitativa dels contaminants presents en les mostres preses de l'ambient de treball.
  • Higiene operativa És la que comprèn l'elecció i la recomanació de les mesures de control que s'han d'implantar als ambients de treball per reduir els nivells de concentració fins a nivells no perjudicials per a la salut.


1.- Exposició als agents químics
Es pot definir risc higiènic com la probabilitat que, de l'exposició a un contaminant en un lloc de treball, es puguin derivar efectes nocius i no volguts sobre les persones o sobre l'entorn.
Els contaminants són productes químics, formes d'energia o éssers vius que presents a l'ambient de treball poden alterar la salut de les persones que hi entren en contacte.
Els contaminants es poden classificar, d'acord amb la seva naturalesa, en tres grans grups: contaminants químics, físics i biològics.
De tots aquests, es poden destacar els contaminants químics, per la seva gran utilització al món laboral i l'ampli ventall d'efectes que poden produir.


Contaminants físics:Els contaminants físics són diferents formes d'energia presents a l'ambient de treball que poden alterar la salut dels treballadors. Segons la forma d'energia de què es tracti, els contaminants físics es poden classificar en: energia mecànica (soroll, vibracions, variacions de pressió), energia tèrmica (calor, fred), energia electromagnètica (ionitzant-no ionitzant)


Contaminants biològics
Els contaminants biològics són éssers vius presents a l'ambient laboral que poden provocar efectes adversos en la salut dels treballadors.
A diferència dels contaminants químics, quan s'absorbeix un contaminant biològic, la quantitat de contaminant present a l'organisme no roman constant, sinó que pot augmentar.
Els contaminants biològics es divideixen en bacteris, virus, fongs i paràsits.
LRD 664/97 es dedica als contaminants biològics i els classifica en quatre grups atenent la seva perillositat: grups 1, 2, 3 i 4 (de menys perillositat a més).


Els contaminants químics són tots aquells productes químics orgànics o inorgànics, naturals o sintètics, que es presenten a l'entorn laboral en forma de pols, fums, fibres, gasos, vapors o boires, i poden afectar la salut dels treballadors.


Els gasos són substàncies que en condicions ambientals (25 °C i 1 atm) es troben en fase gasosa. Els gasos no procedeixen, per tant, de l'evaporació.


Els vapors procedeixen de l'evaporació o sublimació de substàncies que en condicions ambientals (25 °C i 1 atm) es troben en fase sòlida o líquida.


Les fibres. Es defineixen per conveni com a aerosols sòlids amb una relació longitud/diàmetre superior a 3. És a dir, les fibres compleixen que són més llargues que amples.


Aerosol líquid = Boires
Alguns processos que poden generar boires són la fumigació amb plaguicides, la immersió de peces en banys a temperatures elevades en alguns tractaments superficials, la projecció de pintura, etc.


Aerosols sòlids
Les partícules són sòlids finament dividits, en suspensió a l'aire, que poden tenir un origen mecànic o tèrmic.
a) La pols. És una suspensió a l'aire de partícules sòlides esferoïdals que tenen un origen mecànic. Generalment les partícules de pols mesuren entre 0,1 i 25?m.
b) El fum. És una suspensió a l'aire de partícules sòlides esferoïdals que tenen un origen tèrmic. Les partícules de fum mesuren generalment menys de 0,1 ?m.


Toxicitat: Capacitat intrínseca que posseeix un agent químic de produir efectes adversos sobre un òrgan. És assimilable a perill.


a) Penetració i absorció
Perquè una substància química produeixi un dany ha de ser absorbida per l'organisme. L'absorció d'un contaminant químic significa que s'incorpora a la sang i es distribueix per tot el cos.
Perquè l'absorció sigui possible, cal però que prèviament el contaminat entri a l'organisme. Les principals vies d'entrada dels contaminants químics a l'organisme són:


A l'ambient laboral la via inhalatòria és la principal via d'entrada dels tòxics.
L'aparell respiratori consta de les vies respiratòries, que permeten l'entrada de l'aire a l'organisme i els pulmons que permeten l'intercanvi de gasos amb la sang. La via d'entrada inhalatòria engloba tot el sistema respiratori


Quant al comportament de les substàncies, s'ha de tenir en compte que totes les substàncies presents a l'ambient de treball (gasos, vapors, fums, fibres, etc.) poden ser inhalades. Però el seu comportament pot ser molt diferent:
El comportament dels gasos i vapors depèn de la seva solubilitat:
Si són hidrosolubles queden retingudes a la mucosa externa de l'aparell respiratori. Si són liposolubles no s'absorbeixen a les mucoses externes de l'aparell respiratori i arriben fins als alvèols pulmonars i posteriorment a la sang.


El comportament de la pols, els fums i els aerosols depèn de la grandària i la forma de les partícules:
Les partícules més grans queden retingudes a la mucositat que cobreix les parets internes dels conductes respiratoris i s'eliminen per expectoració o deglució.
Les partícules mitjanes (entre 1 i 5 micres) arriben als pulmons i hi queden retingudes durant molt de temps, ja que no es dissolen en la sang. Poden causar dany als pulmons, fins i tot molt de temps després d'haver estat inhalades. És el cas de la sílice i l'amiant.
Les partícules petites (0,1-1 micra) són absorbibles i poden passar a la sang, i causar danys a altres òrgans.
Les partícules molt petites (inferiors a 0,1 micres) són exhalades cap a l'exterior.


Via dèrmica o cutània
La via dèrmica engloba tota la superfície exterior que envolta el cos humà, és a dir, la pell. La pell és l'òrgan que ocupa la major superfície del cos (entre 1,6 i 1,8 m2 en general).
La via dèrmica és la segona via més important d'absorció de tòxics a l'entorn laboral.
Perquè els tòxics penetrin a l'organisme per via cutània han de travessar una sèrie de capes de la pell fins a arribar a les terminacions capil·lars i poder ser absorbits per la sang.


Funcions de la pell: protegir l'organisme dels contaminants ambientals, termoregular la temperatura corporal, intercanviar substàncies amb l'exterior i rebre sensacions externes.
La pell no és massa permeable i constitueix una barrera eficaç al pas dels tòxics. No obstant això, alguns tòxics són capaços de travessar-la i acaben sent absorbits. Entre els factors que afavoreixen l'absorció dèrmica podem destacar:
La solubilitat del tòxic. Les substàncies liposolubles hi penetraran més fàcilment.
La grandària de les molècules, el grau d'ionització i la reactivitat del tòxic.
La hidratació de la pell. Com més hidratada estigui la pell, és més elàstica i permeable i, per tant, més gran és el pas del tòxic.
La temperatura, que augmenta la difusió.
La integritat de la pell que pot estar afectada per l'acció de sabons i dels dissolvents orgànics, que poden eliminar els greixos naturals que protegeixen la superfície de la pell.
Via digestiva o gastrointestinal
La via digestiva comprèn la boca, l'esòfag, l'estómac i els intestins.
Aquesta via s'associa, en general, a hàbits incorrectes de treball i manca de mesures higièniques.
En alguns casos s'ha de tenir en compte: per exemple, quan el contaminant es presenta en forma de pols i hi ha un contacte continuat entre els treballadors i el tòxic.
L'absorció dels tòxics per via digestiva és, per tant, fàcil d'eliminar, si s'estableixen unes mesures adients: la neteja personal, els procediments normalitzats de treball, la prohibició de menjar, beure o fumar al lloc de treball, minimitzen l'entrada de contaminants per aquesta via.


Via parenteral
La via d'entrada parenteral fa referència a la penetració directa del tòxic a la sang a través de ferides a la pell o per inoculació directa.
Aquesta via és majoritàriament accidental i té importància quan es manipulen objectes tallants o punxants amb certa regularitat. En aquests casos, s'ha de tenir en compte, ja que el contaminant pot passar directament a la sang sense barreres que ho impedeixin.



















Els productes químics formen part de la nostra vida diària.
En l'àmbit laboral també són nombrosos els productes químics que es fan servir.
La prevenció del risc químic als llocs de treball té dos vessants:
1) La prevenció dels efectes a llarg termini sobre la salut dels treballadors exposats a aquests productes, que correspon a la higiene industrial.
2) La prevenció d'accidents derivats de la utilització dels productes químics presents, que correspon a la seguretat en el treball.

La higiene industrial s'encarrega de la prevenció de les malalties professionals causades pels contaminants presents al lloc de treball.
ANTIGUITAT:
Hipòcrates, al segle IV aC, parla en el seu jurament hipocràtic de diferents malalties causades per intoxicació i en el seu llibre Morbus Vulgaris descriu les malalties que patien els qui treballaven en l'extracció del plom.
Al segle XVI, Paracels va elaborar tractats sobre les malalties que patien els miners i els treballadors de les foses.
A principis del segle XVIII, el metge italià Bernardino Ramazzini, en la seva obra De Morbis Artificum Diatriba (Tractat de les malalties dels artesans) proposa el terme higiene, i hi descriu els riscos de més de 50 professions diferents de l'època.

INDUSTRIALITZACIÓ (final XVIII-ppis XIX)

  • Es produeix una explotació mà d'obra que emigrava del camp a la ciutat
  • El nombre de treballadors que pateixen malalties professionals i accidents del treball és molt elevat. Això obliga als empresaris a actuar per millorar la situació
  • Finals del XIX/ ppis XX Apareixen les primers lleis en prevenció de riscos

Entradas relacionadas: