Noves formes de cultura en l’era de la globalització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,65 KB
Cultura
Noves formes de cultura en l’era de la globalització
La cultura mediàtica
Amb la invenció de la impremta el vincle entre cultura i comunicació és més fort gràcies a la prensa, foto, tele, radio, cine... Possibilitats extraordinàries d’enregistrament i de reproducció. Una cultura a l’abast de tothom. Facilita noves formes d’accés i de participació ciutadana (wikipedia, blogs, webs)
La Cibercultura (William Gibson, novel·la de ciència ficció Neuromante)
Globalització, fenomen propi del segle XXI
El que és distant també és pròxim (paradoxa del nostre temps).
Accelera les relacions socials a nivell planetari i modifica la manera de viure.
Les relacions s’estableixen en XARXA
Facilita la información per via satèl·lit o internet i fan que es desvinculi les relacions en el context local i es reestructurin en intervals espacio-temporals indefinits: ciberespai
Cultura i ésser humà
Es considera que tots els grups humans tenen la seva cultura.
L’ésser humà és un ésser cultural.
Formem part d’una cultura concreta.
La cultura és la forma de vida d’una societat, una manera de veure el món: COSMOVISIÓ.
La persona habita i participa en una cultura determinada que li proporciona significat, que mediatitza i orienta la seva vida. La cultura és alhora condició i possibilitat per a l’ésser humà.
Som productors
som integradors
som resultats
som transmissors
Som transformadors
La relació home-cultura és complexa i dinàmica:
Som un resultat cultural: La cultura incideix en la nostra manera de ser, pensar, fer, actuar... Constitueix la llengua, els costums, els mitjans de producció, l’educació, els jocs...
Som productors culturals: En el tarannà quotidià constantment produïm cultura.
Som transformadors de la cultura: La cultura és canviant, evoluciona, s’enriqueix, dialoga... És un procés inesgotable.
Som integradors de la cultura: Formem part de la cultura i assimilem les seves novetats.
Som transmissors de la cultura: En la transmissió de la cultura l’educació és molt important.
Multiculturalisme o pluricultural: Estructuració d’una societat al voltant de vàries cultures.
Assimilació: La cultura dominant s’imposa sobre la cultura minoritària.
Segregació: Es deriva d’un procés social en què unes cultures queden separades i apartades.
Integració: Acollim al diferent i li cedim part del nostre espai, però sota la nostra hegemonia.
Mestissatge cultural: Es produeix una barreja de cultures.
Interculturalitat: Procés d’integració i de convivència cultural a partir d’un intercanvi positiu de les cultures. Comporta l’acceptació de la diversitat cultural, cap una inclusió en què acollim al diferent i li cedim part del nostre espai.
Cultura i educació
Entre cultura i educació hi ha un lligam molt estret i relacionat. Des d’aquesta perspectiva la cultura la conformen els coneixements i les pautes de conducta que han estat socialment apresos, sobretot en l’àmbit familiar i a l’escola.
Els processos d’aprenentatge cultural són fonamentals en la construcció d’una societat.
Cap societat pot subsistir sense una forma d’educació. Gràcies a la cultura es transmeten a les noves generacions els valors, els coneixements i el sentit d’una existència.
Educar no és un acte informatiu
L’educador pot treballar sobre la informació rebuda, però no és originàriament un informador… Ha de commoure i interpel·lar a l’educand.
L’educació no es pot entendre com una activitat conformadora
Les tasques de l’acció educativa consisteixen a adaptar a l’educand al nou món en el qual haurà de viure i treballar... Ha de tenir per finalitat construir éssers lliures i responsables.
L’educació no pot ser deformadora
No es pot capgirar l’ordre mental de l’educand a fi que accepti allò que se li transmet de manera coaccionada.