Novel·la Realista i Naturalisme: Autors Clau i Característiques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,55 KB

La Novel·la Realista Russa: Dostoievski i Tolstoi

Fiódor Dostoievski (1821-1881)

Dostoievski és una figura cabdal de la novel·la realista russa. Entre les seves obres més destacades hi trobem:

  • Crim i càstig
  • El jugador
  • L'idiota
  • Els germans Karamàzov

Trets Característics de l'Obra de Dostoievski:

  • Anàlisi psicològica profunda.
  • Exaltació psíquica fins al paroxisme.
  • Constatació que l'ésser humà és ambivalent i pot passar de la bondat suprema a l'abjecció.
  • Propensió a l'exageració.
  • Un realisme "en negre", deformat com en un malson.

Lev Tolstoi (1828-1910)

Des dels primers llibres de Tolstoi, ja hi trobem els trets característics que el defineixen:

  • Descripció exacta de la realitat.
  • Objectivitat.
  • Anàlisi psicològica subtil.
  • Expressió de les percepcions físiques i de les sensacions corporals.
  • Profund sentit moral.
  • Tendència al didactisme i a la moralització.

Les seves obres més conegudes inclouen:

  • Guerra i pau
  • Anna Karènina

El Naturalisme: Orígens i Principis

L'escola literària naturalista sorgeix a França cap als anys 1870, sota l'influx del positivisme i l'entusiasme pels estudis científics.

Émile Zola i la Teoria Naturalista

Per a Émile Zola, la novel·la naturalista és una conseqüència fatal de l'evolució científica del segle. Des del punt de vista literari, Zola creu que el naturalisme és una evolució del realisme i considera precursor autors com Balzac, Stendhal i Flaubert.

Zola afirma que el realisme és observador perquè es limita a descriure la superfície dels fets sense voler penetrar-hi, mentre que el naturalisme és experimentador perquè vol descriure impassiblement les lleis internes.

Característiques del Naturalisme:

  • L'objectivitat.
  • El determinisme.
  • El mètode experimental.
  • L'estil descriptiu i el retrat realista.
  • Impersonalitat del narrador.
  • Llengua adequada als personatges i a l'ambient de l'època.

L'escriptor naturalista ha de col·locar uns personatges en un determinat medi i observar com reaccionen. L'objectiu últim del narrador naturalista és fer evidents les malalties de l'individu i de la societat per treure'n un ensenyament i poder reformar-los.

Émile Zola (1840-1902)

Zola va anar publicant una sèrie de 19 volums amb el nom general Els Rougon-Macquart. Volia oferir una visió d'una època de la història de França, però a diferència de Balzac, la seva novel·la s'havia de convertir en una ciència experimental més.

Destaquen entre les seves obres:

  • La taverna
  • Nana
  • Germinal

Característiques de la Narrativa Realista

Els autors de la narrativa realista són majoritàriament burgesos que parlen de la burgesia.

Honoré de Balzac i la Burgesia

Honoré de Balzac, un autor prolífic, va escriure La Comèdia Humana. Pertanyia a la vena burgesa. Un exemple és el personatge de Grandet, un boter acomodat que vivia a Saumur, una regió de vinyes i camps, i que ascendirà a la burgesia. Es descriu el seu matrimoni de conveniència i les figures dels Grassins i Cruchot, banquer i notari, respectivament.

Trets Clau de la Narrativa Realista:

  • Centrada en la realitat contemporània: El llenguatge intenta apropar-se a la manera de ser dels personatges.
  • Afany de la realitat: Es mostra fidelment com és cada cosa, buscant ser reals i reflectint tant el bo com el dolent.
  • Càrrega ideològica, didàctica i moral: El realisme no és del tot imparcial.
  • Detallisme de les descripcions: Es busca capturar cada cosa perfectament, del més general al més petit. Les descripcions són molt completes, inclús de personatges que no surten al llibre, convertint-se en una pintura de costums.
  • Propòsit moral: Basat en un afany moral, vol mostrar alguns aspectes incorrectes, sent una crítica al materialisme, a les convencions, a la immoralitat i al comportament dels burgesos.
  • Llenguatge precís i adequat: Sense retoricismes, precís i adequat al personatge. El llenguatge influeix a l'hora d'escriure, incorporant estrangerismes, col·loquialismes i vulgarismes.

Entradas relacionadas: