Novel·la Realista i Naturalisme: Autors Clau i Característiques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,55 KB
La Novel·la Realista Russa: Dostoievski i Tolstoi
Fiódor Dostoievski (1821-1881)
Dostoievski és una figura cabdal de la novel·la realista russa. Entre les seves obres més destacades hi trobem:
- Crim i càstig
- El jugador
- L'idiota
- Els germans Karamàzov
Trets Característics de l'Obra de Dostoievski:
- Anàlisi psicològica profunda.
- Exaltació psíquica fins al paroxisme.
- Constatació que l'ésser humà és ambivalent i pot passar de la bondat suprema a l'abjecció.
- Propensió a l'exageració.
- Un realisme "en negre", deformat com en un malson.
Lev Tolstoi (1828-1910)
Des dels primers llibres de Tolstoi, ja hi trobem els trets característics que el defineixen:
- Descripció exacta de la realitat.
- Objectivitat.
- Anàlisi psicològica subtil.
- Expressió de les percepcions físiques i de les sensacions corporals.
- Profund sentit moral.
- Tendència al didactisme i a la moralització.
Les seves obres més conegudes inclouen:
- Guerra i pau
- Anna Karènina
El Naturalisme: Orígens i Principis
L'escola literària naturalista sorgeix a França cap als anys 1870, sota l'influx del positivisme i l'entusiasme pels estudis científics.
Émile Zola i la Teoria Naturalista
Per a Émile Zola, la novel·la naturalista és una conseqüència fatal de l'evolució científica del segle. Des del punt de vista literari, Zola creu que el naturalisme és una evolució del realisme i considera precursor autors com Balzac, Stendhal i Flaubert.
Zola afirma que el realisme és observador perquè es limita a descriure la superfície dels fets sense voler penetrar-hi, mentre que el naturalisme és experimentador perquè vol descriure impassiblement les lleis internes.
Característiques del Naturalisme:
- L'objectivitat.
- El determinisme.
- El mètode experimental.
- L'estil descriptiu i el retrat realista.
- Impersonalitat del narrador.
- Llengua adequada als personatges i a l'ambient de l'època.
L'escriptor naturalista ha de col·locar uns personatges en un determinat medi i observar com reaccionen. L'objectiu últim del narrador naturalista és fer evidents les malalties de l'individu i de la societat per treure'n un ensenyament i poder reformar-los.
Émile Zola (1840-1902)
Zola va anar publicant una sèrie de 19 volums amb el nom general Els Rougon-Macquart. Volia oferir una visió d'una època de la història de França, però a diferència de Balzac, la seva novel·la s'havia de convertir en una ciència experimental més.
Destaquen entre les seves obres:
- La taverna
- Nana
- Germinal
Característiques de la Narrativa Realista
Els autors de la narrativa realista són majoritàriament burgesos que parlen de la burgesia.
Honoré de Balzac i la Burgesia
Honoré de Balzac, un autor prolífic, va escriure La Comèdia Humana. Pertanyia a la vena burgesa. Un exemple és el personatge de Grandet, un boter acomodat que vivia a Saumur, una regió de vinyes i camps, i que ascendirà a la burgesia. Es descriu el seu matrimoni de conveniència i les figures dels Grassins i Cruchot, banquer i notari, respectivament.
Trets Clau de la Narrativa Realista:
- Centrada en la realitat contemporània: El llenguatge intenta apropar-se a la manera de ser dels personatges.
- Afany de la realitat: Es mostra fidelment com és cada cosa, buscant ser reals i reflectint tant el bo com el dolent.
- Càrrega ideològica, didàctica i moral: El realisme no és del tot imparcial.
- Detallisme de les descripcions: Es busca capturar cada cosa perfectament, del més general al més petit. Les descripcions són molt completes, inclús de personatges que no surten al llibre, convertint-se en una pintura de costums.
- Propòsit moral: Basat en un afany moral, vol mostrar alguns aspectes incorrectes, sent una crítica al materialisme, a les convencions, a la immoralitat i al comportament dels burgesos.
- Llenguatge precís i adequat: Sense retoricismes, precís i adequat al personatge. El llenguatge influeix a l'hora d'escriure, incorporant estrangerismes, col·loquialismes i vulgarismes.