Novel·la Psicològica Catalana: Autors i Obres Clau

La Novel·la als Anys Vint i Trenta

Sorgeix la novel·la psicològica, el gran repte de la qual era mostrar cada vegada millor l'interior dels personatges, el motiu ocult del seu comportament, els seus desitjos i les seves pors... En resum, tot allò que no pot recollir el periodisme.

Autors com Marcel Proust i Franz Kafka van tenir una influència decisiva sobre la novel·lística, no sols europea, sinó de tot el món occidental. En especial, James Joyce, escriptor irlandès en llengua anglesa, introdueix definitivament una innovació clau en la història de la literatura, com és la tècnica del monòleg interior: l'autor pretén comunicar al lector el flux de consciència que es desenvolupa a la ment dels personatges, el curs del pensament.

La principal finalitat de la novel·la psicològica és presentar un món intern i extern de la vida catalana. Els autors més destacats són: Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.

Postguerra

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda és un exemple del lligam entre la vida d'una escriptora i la seva producció literària. És considerada l'autora més important de la novel·la psicològica catalana.

Novel·la de Joventut: Aloma

Mercè Rodoreda considera Aloma la seva primera obra i dins aquesta obra s'hi observa ja la traça de l'autora a l'hora de tractar el punt de vista narratiu, la seva capacitat per aprofundir en la psicologia del seu personatge, un seguit de temes que seran constants en la seva obra (la complexitat de les relacions amoroses, les dones com a víctimes d'actituds masculines dominants, la solitud última de tots els personatges, el pas del temps que tot ho transforma, la importància dels records i dels somnis, el mite de la infantesa...) i una forma especialíssima en l'expressió, és a dir, un estil, que l'autora anirà perfeccionant a mesura que creixerà la seva obra.

Un altre tret característic de Mercè Rodoreda és la simbologia. Algunes imatges-símbols arriben a vertebrar algunes de les seves millors obres, com el colom a La plaça del Diamant, on reflecteix l'evolució i les relacions dels protagonistes. Alguns d'aquests símbols són polivalents i gairebé permanents al llarg de tota la seva obra: la flor (infantesa, puresa), el mirall (pas del temps), l'ocell (llibertat). Aloma es pot considerar una novel·la psicològica en què es fa el retrat d'una adolescent a través de la qual es dóna una visió del món de la Barcelona d'abans de la guerra.

Novel·la de Maduresa: La plaça del Diamant

Amb La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda reprèn la producció novel·lística interrompuda per la Guerra Civil.

La novel·la ens presenta, narrada en primera persona, la història d'una dona senzilla que topa amb la vida que li toca viure sense sentir-se'n protagonista. Tot li és imposat: la voluntat del marit (que fins i tot li roba la identitat del nom, Natàlia, per passar a anomenar-la Colometa), la Guerra Civil amb el marit al front, la duríssima postguerra... Mercè Rodoreda novel·la una part sagnant de la història col·lectiva a través d'uns ulls i d'una veu innocents i és, segurament, la combinació d'aquests dos elements allò que sorprèn i més fascina d'aquesta novel·la.

Novel·la de Vellesa: Mirall trencat

Amb la novel·la Jardí vora el mar i el recull de contes La meva Cristina i altres contes s'inicia una nova etapa en la producció de Mercè Rodoreda, caracteritzada pel domini narratiu d'un món simbòlic i per una concepció mística de la vida que culminen amb la novel·la Mirall trencat.

Mirall trencat és considerada una autèntica obra mestra. Els temes, els personatges, els símbols, les variades tècniques narratives, el treball del pas del temps, tot, hi apareix com una maquinària narrativa perfecta. Sota l'aparença d'un llenguatge senzillíssim, Mercè Rodoreda ens regala una novel·la d'una enorme complexitat i d'una fulgurant bellesa.

Mirall trencat narra la història d'una família de l'alta burgesia barcelonina des dels seus orígens fins a la seva desaparició. Situada l'acció a la primera meitat del segle XX, la novel·la transcorre al llarg de tres generacions, amb dos eixos importants que vertebren tota la història: una torre amb un gran jardí i l'Armanda.

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria. En esclatar la Guerra Civil es traslladà a Binissalem.

Les novel·les fonamentals de Llorenç Villalonga són Mort de Dama i Bearn, que marquen dues èpoques ben diferenciades de la història de Mallorca i de l'actitud de l'autor davant d'aquesta història.

Mort de Dama

El personatge central és una vella senyora aristocràtica anomenada Obdúlia de Montcada, és la representant de tota la classe social. Aquesta no és cap dona concreta sinó un símbol: el d'un món fora de temps i absurd, tocat de mort. L'agonia d'Obdúlia de Montcada esdevé, de manera caricaturesca i sarcàstica, l'agonia d'una classe social sencera.

Villalonga ens presenta una sàtira contundent, a vegades despietada, d'un món fet de nobles arruïnats, d'intel·lectuals mediocres, d'esnobs, de poetes que ell detesta.

Bearn

Si Mort de Dama és una caricatura d'un món en declivi, Bearn s'alça com una elegia magnífica d'aquest mateix món. Tota la novel·la és un tribut plàcid i tendre a aquests grans senyors de l'aristocràcia que temps enrere havien dominat Mallorca i que ja no tornaran mai més.

El gran protagonista de Bearn és don Toni, aristòcrata pràcticament arruïnat que viu en una possessió juntament amb la seva esposa, Maria Antònia. Estructurada en dues parts, tot en la novel·la sembla plantejat a partir de binomis constants: la joventut i la vellesa; la infidelitat i la fidelitat.

A la primera part, en Toni cerca desesperadament retenir el pas del temps i conservar l'eterna joventut venent-se, metafòricament, l'ànima al diable. I a la segona part, en Toni cercarà no la joventut sinó la immortalitat escrivint les seves memòries al costat de la seva esposa.