Novel·la Psicològica Catalana: Autors i L'Impacte de la Guerra Civil

La Novel·la Psicològica Catalana: Un Viatge Interior

Característiques de la Novel·la Psicològica

La novel·la psicològica se centra en l'interior dels personatges: la seva vida sexual, afectiva, familiar, etc. Aquest gènere es va convertir en un corrent predominant amb autors clau.

Carles Soldevila: El Retrat de la Burgesia Urbana

Biografia i Obra de Carles Soldevila

Carles Soldevila (Barcelona, 1892) va néixer en una família burgesa i liberal. Va participar a la revista La Publicitat, des d'on va intentar influir en la mentalitat de la societat de la seva època. Les seves obres es caracteritzen per ser novel·les ciutadanes amb un fort component psicològic, on noies burgeses s'enfronten a situacions de conflicte que descol·loquen les seves vides, revelant la complexa psicologia dels personatges. Això es manifesta en obres com Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933).

Joan P. Ferrater: L'Autodidacta i les Aigües Encontrades

Vida i Obra de Joan P. Ferrater

Un altre autor destacat és Joan P. Ferrater (nascut el 1882). Fill de pare terratinent, no va ser reconegut pel seu progenitor, la qual cosa el va portar a formar-se de manera autodidacta mentre treballava a Barcelona. Es va casar amb una noia amb qui va iniciar un viatge; tot i que la relació va acabar pel camí, ell va continuar i va escriure obres com Aigües encontrades.

L'Impacte de la Guerra Civil en la Literatura Catalana

El Gran Trencament: Exili i Postguerra (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va representar un gran trencament, amb conseqüències com l'exili i la postguerra. Entre els anys 40 i 50, molts autors es van exiliar, alguns fins i tot van ser tancats en camps de concentració. Haver patit la guerra es va convertir en el tema central de moltes obres, com és el cas de Pere Calders amb Unitats de xoc, que parla de la guerra al front i de com la va viure ell.

Els Camps de Concentració com a Tema Literari

Els camps de concentració són un altre gran tema d'aquesta literatura.

L'Exili: Adaptació i Noves Cultures

Es parla sobretot de l'exili. Molts autors van haver de marxar a França i Amèrica a causa de la guerra, un fet que va marcar profundament les seves vides. Aquest canvi va implicar l'adaptació a noves cultures i espais. En obres com Tots tres surten per l'Ozama (1946) de V.R. Llorca, s'incorporen nous espais, personatges i cultures que sorprenen el públic.

Dificultats de Publicació i Fidelitat al Català

La Restricció Editorial a l'Espanya de Postguerra

La publicació no era gens fàcil. Moltes obres es publicaven a l'estranger, ja que a Espanya la publicació estava molt restringida. Només es permetien obres anteriors al segle XX, és a dir, d'abans de la normativa de Pompeu Fabra. Això feia que tot fos molt arcaic i no reflectís el que estava passant a la península. Malgrat tot, els autors es van mantenir fidels al català.

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i L'Ànima Femenina

Biografia de Mercè Rodoreda (1908-1983)

Mercè Rodoreda va néixer el 1908 a Sant Gervasi (Barcelona). Va tenir una infantesa feliç, marcada per la influència del seu avi, de qui va rebre una bona educació i un gran amor per les flors. De fet, la van treure de l'escola als 10 anys. Per desgràcia, el seu avi va morir, i el seu oncle Joan va tornar d'Amèrica, amb qui es va casar als 20 anys. Amb ell va tenir un fill que va patir d'esquizofrènia. Per diversos motius, la parella es va separar, i Rodoreda va viure amb la seva mare i el seu fill.

La República i l'Exili (1930s-1940s)

Durant la República, va viure una bona època en la qual va treballar de periodista en diverses revistes i va escriure contes i la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada. Tot va canviar amb la guerra, i el 1939 va fugir a França, a Roissy-en-Brie, on es va enamorar d'Armand Obiols, amb qui es va casar.

Anys de Postguerra i Creació Literària

El 1940 van sortir de França; ella va anar a Suïssa, però ell va treballar a Bordeus i va viure en una habitació a París. El 1951, Obiols va anar a Ginebra, i ella es va quedar sola. Quan ella va tornar a Ginebra el 1953, ell estava a Viena. El 1962 va publicar La plaça del diamant, una de les seves obres més emblemàtiques.

Retorn a Catalunya i Reconeixement

El 1971 va morir el seu marit, Armand Obiols, després d'una malaltia i enmig d'un conflicte econòmic entre mare i fill, i amb la presència d'una amant. Un cop mort Obiols, Mercè va viatjar a Catalunya i va decidir viure a Romanyà de la Selva. El 1973, el seu fill va ser ingressat.

Llegat i Mort (1980s)

El 1980 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i es va fer la versió cinematogràfica de La plaça del diamant. Va morir el 1983 de càncer. Gran part de la seva obra té un marcat caràcter psicològic i sentimental, com veiem a Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica que presenta un personatge femení immers en relacions amoroses que no la condueixen a la felicitat, ja perduda en entrar en l'edat adulta.