La novel·la de postguerra i l'obra d'Enric Valor

La narrativa de la postguerra fins als anys 70

Anys posteriors fins als anys 70: es va prohibir l’ús públic i oficial del català. Després del 1939, la novel·la en català reapareix lentament. Ho fa primer a l’exili. Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins a començaments dels seixanta tendís a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la a través de la simbologia i del mite. Els novel·listes van anar incorporant elements de la història recent i del seu món personal. La novel·la psicològica va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.

L'evolució literària al País Valencià

Al País Valencià, la producció literària durant la postguerra es va decantar pels versos. L’any 1959, hi va haver un seguit de canvis: es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb la dictadura. A finals de la dècada dels seixanta, la novel·la havia recuperat la seva hegemonia entre el públic lector. Al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari. El procés de normalització lingüística i cultural que pren força al País Valencià des dels inicis dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicació de novel·les. Caldrà esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d’escriptors comenci a publicar narrativa d’una manera sòlida i continuada.

Enric Valor: pilar de la llengua i la literatura

Enric Valor: nascut a Castalla el 1911, en un ambient rural i en una família acomodada. Va constituir un dels quatre pilars de la llengua valenciana, ja que va aconseguir un ric registre literari que continuava amb la tradició lingüística i literària valenciana. Va fer aportacions a la gramàtica, ja que era gramàtic i lexicògraf. Una de les obres destacades va ser La flexió verbal; també va dedicar dos vocabularis, el fonamental i l’escolar, i va participar en la producció d’un diccionari (Diccionari Català-Valencià-Balear).

L'obra narrativa i el Cicle de Cassana

En la narrativa culta, va aportar les seves experiències biogràfiques i coneixements sobre la terra. Eren novel·les escrites en primera persona, una de les més destacades és L’ambició d’Aleix, amb un protagonista individual. Va començar amb les novel·les del Cicle de Cassana, d’un poble imaginari de les comarques del sud, amb un protagonista col·lectiu:

• Sense la terra promesa
• Temps de batuda
• Enllà de l’horitzó

En aquestes obres rememora les seves vivències de joventut.

Narrativa popular i tècnica literària

Quant a la narrativa popular, va fer rondalles i peces sentimentals; convertia el relat oral en contes units, on destacà les Rondalles Valencianes. En la narrativa va utilitzar la tècnica del narrador omniscient objectiu, gran precisió i minuciositat, recursos de l'oralitat, una llengua equilibrada i la varietat valenciana. Crea un registre literari i un món rural propi. També va emprar recursos del llenguatge oral per trobar la identificació de l’autor.