La novel·la modernista i el teatre romàntic català

Unitat 6: Novel·la modernista i registres lingüístics

La crisi de la novel·la realista i naturalista

La novel·la realista i naturalista entra en crisi a Europa a principis del segle XX. Els autors catalans van optar pel conreu de diversos tipus de novel·la:

• Simbòlica: Històries rústegues, drames emmarcats en escenaris muntanyencs. Exemples: Els sots ferestecs de Raimon Casellas i Solitud de Víctor Català.
• Decadentista: Va passar de la descripció a la suggestió. No pretenia reflectir una realitat objectiva, sinó la interior. Exemples: Josafat de Prudenci Bertrana i Camí de llum de Miquel de Palol.
• Costumista: Derivació dels quadres de costums vuitcentistes. Representen la desintegració de la novel·la en narracions independents unides pel tema. Exemple: L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

Anàlisi de l'obra "Solitud"

L'obra Solitud tracta de l'instint de possessió de l'Ànima, un personatge sense sentiments, davant l'atractiu de la Mila.

Registres i varietats estilístiques

Els parlants fan servir registres i varietats estilístiques en funció de quatre factors:

• El tema del qual es parla: general o especialitzat.
• El nivell de formalitat de la situació comunicativa.
• El canal de comunicació: oral o escrit.
• El propòsit o la intencionalitat de la comunicació.

El registre cientificotècnic

És propi de la ciència i la tecnologia. Es relaciona amb el canal escrit, el més adient per a manuals, articles i ressenyes de revistes. Els seus trets principals són transmetre informació de manera clara, exacta i objectiva:

• Ús de terminologia precisa i rigorosa.
• Ús de formes verbals no personals i de la tercera persona del singular.
• Predomini de l'estil nominal.
• Absència de matisos de subjectivitat.

El registre literari

Presenta un grau elevat d'elaboració formal. Utilitza recursos com figures retòriques, arcaismes, dialectalismes i polisèmia per enriquir el text i aportar més subjectivitat.

El registre estàndard

Actua com a model de llengua per a l'ensenyament, els usos oficials i els textos escrits i formals. Permet cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Unitat 7: Teatre romàntic i parla col·loquial

El teatre romàntic català

Un precursor del teatre romàntic català va ser Víctor Balaguer, qui va escriure diversos drames romàntics com Don Joan i Raig de llum.

Autors destacats del teatre romàntic

• Frederic Soler: Va conrear les anomenades «gatades», paròdies dels drames romàntics, com El castell dels tres dragons i El ferrer de tall.
• Àngel Guimerà: Es va donar a conèixer com a dramaturg amb tragèdies romàntiques d'ambientació medieval com Gal·la Placídia i Mar i cel. Després, es va dedicar a tractar temes d'actualitat en obres com La Pólvora i La festa del blat. Els seus drames més tensos i reeixits, que li han donat més popularitat, són Maria Rosa, Terra baixa i la més popular, La filla del mar, que planteja l'oposició entre el món rural i l'urbà.

La parla col·loquial

La parla col·loquial és oral i espontània, no preparada, i es manifesta a través de la conversa i del monòleg. S'hi observa una abundància de frases interrogatives i exclamatives. Els seus trets bàsics són:

• Fonètics: Articulació relaxada dels sons, caiguda d'algunes vocals i inversió de dos fonemes o de dues síl·labes contigües (metàtesi).
• Morfosintàctics: Manca de connectors, predomini de la juxtaposició i de la coordinació, i presència de frases inacabades.
• Lèxics: Ús de termes de gran abast semàntic, de crosses lingüístiques, d'onomatopeies, frases fetes i comparacions.

El registre vulgar

Tot i compartir algunes característiques amb el registre col·loquial, el registre vulgar té trets bàsics propis:

• Ús de renecs i mots grollers.
• Absència de retòrica i ús de mots tabú sense eufemismes.
• Escassa elaboració des del punt de vista normatiu i transgressions de la normativa.