Novel·la i llengües: veus narratives, gèneres i modernisme

La novel·la: definició i veus narratives

La novel·la: és un gènere narratiu que explica una història i, habitualment, és d'autoria coneguda. L'extensió sol ser llarga, almenys més que un conte, i la trama sol ser complexa. Tota novel·la ha de tenir una veu narrativa.

Tres tipus de veus narratives

Omniscient

Omniscient: està escrita en tercera persona. Qui narra no és un personatge i, per tant, no forma part de la història. Qui narra ho sap tot.

Testimoni

Testimoni: està escrita en primera persona. Qui narra, a més de contar la història, n'és part. En sap més que el lector; és espectador-testimoni.

Protagonista

Protagonista: està escrita en primera persona i qui narra la història també n'és el protagonista i personatge principal.

Gèneres de novel·la

Novel·la de misteri o terror: són novel·les que tenen com a finalitat inspirar suspens, por o terror. (Deja en paz a los muertos)

Novel·la romàntica: l'argument principal gira al voltant d'una relació amorosa entre personatges, habitualment els protagonistes. (culpa mía)

Novel·la històrica: la història s'ambienta en una altra època i apareixen fets històrics. (La volta al món en 80 dies)

Novel·la de fantasia: impregnada de fets i personatges màgics; qualsevol cosa és possible. (finis mundi)

Novel·les de ciència-ficció: plantegen mons paral·lels, futuristes o tecnològics derivats de les conseqüències dels avanços científics en la societat. (Harry Potter)

Novel·la d'aventures: narra les aventures i els perills que han de vèncer els protagonistes per dur a terme una missió o superar alguna prova. (La illa del tresor)

Novel·la negra (policíaca): la trama se centra a resoldre crims de tota classe. Qui investiga pot ser policia o detectiu privat. (Joc brut)

El món de les llengües

Al món existeixen vora 6.000 llengües. Totes les llengües, tant si són majoritàries com minoritàries, tenen la mateixa dignitat i mereixen ser admirades i respectades pel que són.

Bilingüisme i diglòssia

• Bilingüisme: coneixement equilibrat d'ambdues llengües.
• Diglòssia: situació en què una llengua substitueix l'altra en determinades situacions.

La família indoeuropea

Baltoeslavs: lituà, polonès, txec, ucraïnès, rus...

Germàniques: noruec, suec, danès, alemany, anglès, neerlandès...

Cèltiques: bretó, gaèlic, irlandès, escocès, gal·lès...

Romàniques: italià, català, castellà, gallec, portuguès, occità, sard, romanès...

Persa: persa, kurd.

Sànscrit: urdú, hindi.

La biodiversitat: és la major riquesa de la humanitat. La diversitat lingüística i cultural: és també una riquesa del planeta i de la humanitat que cal preservar.

L'ecologia lingüística

L'ecologia lingüística: defensa, precisament, la necessitat i la conveniència d'equilibrar el desenvolupament amb el respecte i la conservació de les llengües i cultures del món.

Modernisme: context i característiques

Modernisme: va ser un moviment d'abast europeu, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, que pretenia modernitzar i transformar la societat per mitjà de l'art. Apostava per la consideració social de l'art i de l'artista i per incorporar-lo a tots els aspectes de la vida quotidiana.

Característiques

Artista: es considerava un esperit rebel, enfrontat a la societat i a la massa; per la seva defensa de l'art, sovint era incomprès. (L'auca del senyor Esteve)

Hi ha un cert decadentisme, una atracció cap a les coses perverses, doloroses o malaltisses, com es pot veure en la novel·la Josafat.

El món rural: i la natura són sovint vistos de forma negativa; s'enfronten a l'individu que prova de modernitzar aquell món i no ho aconsegueix. (Caterina Albert)

Època i repercussions

Època: la industrialització del segle XIX va provocar una època de canvis: migració del camp a la ciutat, conflictes socials i lluites obreres, expansió de l'alfabetització a noves capes socials, desig d'un art present en tots els aspectes de la vida quotidiana i aspiracions professionals per part de l'artista.

Com eren els artistes: sovint eren joves burgesos que es rebel·laven contra el destí que les famílies tenien pensat per a ells.

Tendències

• Regeneracionisme: artista rebel; pretén canviar la societat i s'oposa al materialisme i al conservadorisme de la burgesia.
• Esteticisme: artista rebel, però que defensa l'art per l'art, sense voler involucrar-se en política ni aspirar a canviar la societat.

Grans personalitats del modernisme

Caterina Albert (1869)

Caterina Albert va signar les seves obres amb el pseudònim Víctor Català perquè, en aquella època, estava mal vist que les dones escrivissin i tinguessin notorietat social. Va escriure una de les millors novel·les de la literatura catalana (La infanticida).

Prudenci Bertrana (1867–1941)

Prudenci Bertrana, metge català, va crear amb Josafat una història decadentista en què l'erotisme, el drama i la violència s'entremesclen en una trama situada a la catedral de Girona.

Santiago Rusiñol (1861–1931)

Santiago Rusiñol va ser pintor, dramaturg i un dels modernistes més destacats. Va viure entre París, Barcelona i Sitges, i va representar l'essència de l'artista modernista. Una de les seves creacions literàries més reconegudes és L'auca del senyor Esteve.