Novel·la Llatina i Literatura Cristiana: Autors, Obres i Impacte
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,59 KB
La Novel·la Llatina: Orígens i Obres Clau
La novel·la llatina representa un gènere literari nou i les arrels de la novel·la europea. Consisteix en una narració en prosa de fets de ficció, protagonitzats per personatges imaginaris que es troben immersos en aventures i troben un desenllaç feliç.
Les dues novel·les principals són el Satiricó, de Petroni, i Les Metamorfosis o L'Ase d'Or, d'Apuleu de Madaure.
Petroni i el Satiricó: Sàtira i Realisme
Un dels representants de la novel·la llatina és Petroni (segle I dC), a qui s'atribueix el sobrenom d'Àrbitre, per la fama d'àrbitre de l'elegància (arbiter elegantiae), a la cort de Neró. D'origen aristocràtic i per haver participat en la conspiració de Pisó, va ser obligat a suïcidar-se.
En el Satiricó, els protagonistes són una parella que viatja i es troba amb la gent més diversa. L'antiheroi és Encolpi, que peregrina pel sud d'Itàlia amb el seu estimat Gitó, un noi jove i frívol. Pel camí se'ls uneixen Ascilt i Eumolp.
L'episodi més llarg és el Sopar de Trimalció, un banquet fastuós a la vil·la d'un nou ric, que ofereix escenes d'humor satíric. L'estil és realista i satíric, amb nous recursos expressius, barbarismes i paraules grolleres, una font important del llatí vulgar.
Apuleu i L'Ase d'Or: Fantasia i Misteri
Un altre representant de la novel·la llatina és Apuleu de Madaure, orador i filòsof platònic del segle II dC. Va viatjar a Atenes i Roma, i va viure i morir al nord de l'Àfrica.
De les seves obres destaca L'Ase d'Or o Les Metamorfosis. Aquesta novel·la és una llarga narració de to còmic i misteriós, alhora fantàstica i realista.
El protagonista, Luci de Patres, és el narrador. Ens explica com, endut per la curiositat, es va convertir en un ase quan va confondre l'ungüent màgic d'una bruixa, tot i que va conservar la intel·ligència humana. Per tornar a la seva natura ha de menjar-se uns pètals de rosa, però és raptat per uns malfactors. És dut a una cova on li expliquen la història de Psique i Cupido. Viu tota mena d'aventures, passa per diversos amos i, gràcies a Isis, recupera la seva forma humana.
Les Metamorfosis és una novel·la de l'escriptor grec Luci. Té molts episodis i contes intercalats.
La Literatura Cristiana Llatina: Orígens i Figures Clau
Durant el segle II, l'esgotament del classicisme va donar lloc a l'aparició i el predomini de la literatura cristiana. Es va caracteritzar no tan sols pel fet que els seus autors professaven la nova religió, sinó per la defensa dels atacs externs i de les heretgies internes.
Característiques i Autors Destacats
Tertulià, Sant Ambròs i Sant Agustí tenen un tret en comú: el coneixement profund que tenien de la literatura clàssica grecoromana i el domini de la retòrica.
La Vulgata: Traducció i Impacte Literari
L'obra cristiana més important és la traducció que Sant Jeroni va fer dels llibres en què es va recollir el missatge fundacional del cristianisme. Aquesta versió llatina de la Bíblia es coneix amb el terme de Vulgata, conté pàgines d'un gran valor literari i és una de les fonts d'inspiració més grans de les arts i de la literatura.
Sant Agustí: Filòsof, Teòleg i Escriptor
Un autor destacat de la literatura cristiana va ser Sant Agustí. La mare d'aquest era profundament cristiana i va influir en la seva conversió al cristianisme. Als 19 anys, una obra de Ciceró el va impulsar a dedicar-se de ple a la filosofia. Després es va dedicar a estudiar les Sagrades Escriptures i també es va deixar seduir pel maniqueisme, doctrina que considera l'existència del bé i del mal. Va ser aclamat pel poble i elegit sacerdot, i va ser nomenat Bisbe d'Hipona.
En el seu llibre Retractationes, es passa revista al conjunt de la seva obra. Cal destacar: Confessions i La Ciutat de Déu.
El Llatí i l'Església: Una Unió Duradora
L'any 313, Constantí va deixar de perseguir el cristianisme i es va convertir en la religió oficial de l'imperi. Des d'aquell moment, l'Església Catòlica va anar unida a la llengua llatina. Des del segle IV, el llatí es va utilitzar com a llengua única. Gràcies a l'Església, va néixer una nova literatura escrita en llatí, i això va deixar lèxics moderns: episcopus (bisbe), angelus (àngel), etc.