La Novel·la del s.XX: Narrativa Modernista i Víctor Català

La Novel·la del s.XX: La Narrativa Modernista

A més de les dificultats en l'edició i la comercialització de novel·les en català, altres problemes d'ordre estètic enterbolien la creació i difusió de la narrativa modernista. La solució de la crisi va decantar la narrativa modernista cap a la tradició decadentista i simbolista francesa, i en va fer ressaltar un element que el naturalisme havia deixat de banda: l'emotivitat. Les més representatives de l'època van reproduir la realitat social a través de la concepció simbolista de l'acte creatiu i d'una ideologia de contingut vitalista. El tema principal d'aquestes obres és la lluita entre el jo i la natura, l'ésser humà i el món.

Víctor Català: Caterina Albert i Paradís

Escala. Filla de rics, pare mort precoçment, fet que obligà la seva filla gran a assumir la funció de cap de família i administradora de la renda familiar amb poc més de 20 anys. Concedí una gran importància a les seves obligacions socials i familiars, fins que va prioritzar la seva vocació literària. Aquesta actitud justifica l'ús del pseudònim Víctor Català (amaga). Premiada als Jocs Florals d'Olot el 1898 amb el relat La infanticida. No es casà mai. Exercí una influència innegable en les generacions de narradors posteriors. Fou una escriptora de formació autodidàctica, la major part de la seva producció és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista:

• Visió caòtica i incognoscible del món.
• La relació de l'individu amb el món que l'envolta pot resoldre's amb harmonia si l'ésser humà aconsegueix confondre's amb una natura totalitzadora.
• L'artista pretén ordenar la natura sotmetent-la a la superioritat de l'esperit i l'art.
• L'individu superior s'oposa a la multitud en una actitud de reafirmació personal i de revolta, que sovint comporta marginació i solitud.
• Temes per ferir la sensibilitat burgesa i la moral conservadora.

La narrativa es classifica en quatre etapes:

1. Drames rurals, Caires vius, Solitud.
2. Un film, i un recull de contes.
3. Marines i Contrallums
4. Vida mòlta i Jubileu.

SOLITUD

La revista Joventut encarregà la redacció d'una novel·la. L'origen es troba en un conte ja existent o almenys esbossat. La novel·la completa es va acabar de publicar el 1905 en forma de fullet setmanal.

Tema: Obra cabdal de la literatura catalana i universal, el conflicte interior i el dolor d'una dona sola que lluita contra un entorn social i físic opressiu amb l'objectiu de superar la insatisfacció de la seva vida i assolir la pròpia realització personal a través de la recerca de l'amor i la llibertat, marginació i solitud.

Personatges.

L'espai: Natura simbòlica, muntanya del Montgrí, és transformada per la subjectivitat de Víctor Català fins a convertir-se en un referent simbòlic.

Llengua: El llenguatge emprat en la novel·la és ric, expressiu i difícil d'entendre, amb gran quantitat de dialectalismes i neologismes creats per l'autora. Recrea una parla diferenciada de la resta combinant trets dialectals empordanesos amb altres de pirinencs, amb la intenció de singularitzar el personatge per mitjà de la seva paraula única i màgica.