Novel·les Cavalleresques: Evolució i Decadència

Els Llibres de Cavalleries

En el centre de les narracions hi havia la figura d'un cavaller errant, el qual es veia involucrat en un enfilall de missions arriscades, que seguien el codi ètic adés esmentat. Aquestes missions dels cavallers agafaven un matís purament anecdòtic i aventurer, cortesà i amorós, o simbòlic i religiós. Les històries sempre eren embolcallades de bones dosis de fantasia, màgia i elements meravellosos. La difusió europea de la matèria de Bretanya va ser primerenca a la nostra terra, i al llarg del segle XIV: Blandín de Cornualla o La faula. Però la nostra literatura va fer evolucionar el gènere cap a les anomenades novel·les cavalleresques, més realistes i versemblants, que reflectien els canvis.

Les Noves Novel·les Cavalleresques

Les novel·les cavalleresques desenvolupen la peripècia dels personatges dins d'una dimensió humana realista i van guanyant complexitat psicològica. Cal recordar que els protagonistes d'aquestes obres són un model per als lectors coetanis.

La Novel·la Total: Tirant lo Blanc

Martí de Galba va publicar Tirant lo Blanc el 1490. L'obra fou traduïda i editada en altres llengües: castellà, italià, francès... Tracta el tema cavalleresc amb uns tints de realisme desconegut i amb una alegria vital desbordant. La complexitat i l'evolució dels personatges principals o el desenllaç sorprenent de la novel·la trenquen els motlles del gènere definitivament. Tirant lo Blanc és una novel·la que ens descobreix tractaments nous a cada pàgina, que aplega una summa dels estils i registres de llengua de l'època i ens intriga encara per la multiplicitat de lectures i d'aspectes sobre els quals parar-se.

La Decadència Literària

Durant els segles XVI i XVII, sota la dinastia de la casa d'Àustria, es produïren canvis sociopolítics i econòmics a la Corona d'Aragó, i la separació històrica entre els seus regnes.

• L'expulsió dels jueus (1492), que comportà problemes econòmics i la disminució d'escriptors i lectors.
• Els problemes amb el comerç marítim. El descobriment d'Amèrica (1492) desplaça el comerç de la Mediterrània a l'Atlàntic.
• La revolta de les Germanies a València (1519-1521). Els agermanats es rebel·laren contra l'aristocràcia, que tenia l'ajut del rei.
• L'expulsió dels moriscos (1609), comporta la pèrdua d'una tercera part de la població del Regne de València.
• Els comtats del Rosselló s'incorporen a França pel tractat dels Pirineus.

La mort sense descendència de Carles II (1700) provocà la Guerra de Successió (1700-1714), que enfrontà els partidaris del candidat borbó Felip d'Anjou i els de l'arxiduc Carles d'Àustria. La inflexió de la guerra en favor de Felip V començà en el desenllaç de la batalla d'Almansa (25.04.1707).

Prosa Valenciana

Corella participà activament i intensament en el món literari, social i intel·lectual de la València del seu temps. La seua sensibilitat extraordinària per a l'estil líric i la seua formació literària sòlida li permeteren imitar la sintaxi llatina i fer construccions oracionals brillants com no havia fet mai ningú. "València prosa" és un estil llatinizant ple de cultismes, hipèrbatons, epítets i adjectivacions múltiples, perífrasis verbals, infinitius que depenen d'un altre verb.