Novel·les Cavalleresques i Ausiàs March: Anàlisi Comparativa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,5 KB
Novel·les de Cavalleries vs. Novel·les Cavalleresques
| Característica | Novel·les de Cavalleries | Novel·les Cavalleresques |
|---|---|---|
| Època, autors, obres | Segles XII-XIV, Novel·les artúriques, Chrétien de Troyes. | Segle XV, Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa. |
| Personatges | Personatges arquetípics, protagonistes plans i esquemàtics, d'una sola peça. Els herois no tenen mai debilitats ni malalties. Són invencibles i tenen virtuts i capacitats sobrenaturals. | Protagonistes que solen ser psicològicament més complexos. Els herois demostren sentiments i comportaments humans. Són valents i nobles, però tenen virtuts i capacitats d'una mesura humana. |
| Temps narratiu | Sol ser d'una època llunyana i poc concreta, imprecisa. | Sol ser d'una època propera i coneguda. |
| Escenaris | Solen ser indrets exòtics, llunyans i imaginaris. Ambientació fantasiosa i poètica. | Solen ser llocs geogràfics concrets i localitzables. Ambientació més realista. |
| Història | No hi apareixen personatges ni episodis històrics i, si n'hi ha, són molt idealitzats. | Hi poden aparèixer personatges reals i episodis històrics, com ara batalles. |
| Elements meravellosos | Hi apareixen sovint dracs, fades, mags, encantaments, beuratges... | Apareixen elements fantàstics de manera esporàdica. |
| Amor, humor, erotisme | Amor cortès, idealització de la dama, sense elements còmics ni eròtics. | Amor cortesà però també burgès. Aparició d'elements còmics i eròtics, sobretot en les trames amoroses. |
| Llengua i estil | Registre elevat, culte. Els personatges s’expressen de la mateixa manera estereotipada. | Diferents registres depenent dels personatges/situacions, buscant realisme i naturalitat. |
Personatges de Tirant lo Blanc
- Diafebus: Cavaller cosí, amic i confident de Tirant. L'acompanya en totes les seves aventures bèl·liques i amoroses. S'enamora d'Estefania i s'hi casa.
- Estefania: Jove noble, amiga, confident i serventa de Carmesina, dama de la cort. S'enamora de Diafebus i s'hi casa.
- Carmesina: Infanta i princesa de l'Imperi Grec, després de la mort del seu germà. Assenyada, bonica i apassionada. S'enamora de Tirant i s'hi casa.
- Plaerdemavida: Donzella de Carmesina, enamorada d'Hipòlit. Jove xerraire, alegre i divertida que ajuda la parella protagonista en les seves relacions amoroses secretes.
- Hipòlit: Jove escuder de l'exèrcit de Tirant, ajudant que mantindrà una relació adúltera amb l'Emperadriu, amb qui es casarà quan mori l'Emperador.
- Vídua Reposada: Antiga dida de Carmesina. S’enamora de Tirant i farà tot el possible per distanciar i trencar la parella d'enamorats, amb enganys i calúmnies.
Estructura de Tirant lo Blanc
- 1a part: Tirant a Anglaterra (capítols 2-97)
- 2a part: Tirant a Sicília i Rodes (capítols 98-114)
- 3a part: Tirant a l'Imperi Grec (capítols 115-296)
- 4a part: Tirant al nord d'Àfrica (capítols 297-407)
- 5a part: Retorn a l'Imperi Grec i mort de Tirant (capítols 408-487)
Ausiàs March: Vida i Obra
Ausiàs March va néixer a Gandia, València, l'any 1400. Va ser armat cavaller de ben jove, fill de nobles i falconer major. Va morir a València, l'any 1459.
L'Obra Poètica d'Ausiàs March
L'obra ausiasmarquiana consta de 128 poemes (uns 10.000 versos), que s'han agrupat, segons la temàtica, en «cants d'amor», «cants de mort», «cants morals» i «cants espirituals».
Els Cants d'Amor
Poemes amorosos d'una ruptura, els més coneguts. Exemples de senyals:
- Plena de seny (19): Voluntat d'obtenir un amor honest basat en l'enteniment.
- Oh, folla amor (10): L'amor és injust, cruel, arbitrari i egoista.
- Llir entre cards (35): A favor de l'amor espiritual, mort per amor.
- Amor, amor (12): Queixes diverses d'un jo poètic.
Els Cants de Mort
Expressen el dolor després de la mort de l'esposa fidel, influïts pel Cançoner de Petrarca.
El Cant Espiritual
Llarg poema adreçat a Déu, de 224 versos.
Característiques de l'Estil Ausiasmarquià
- Imatges de gran força visual.
- Comparacions hiperbòliques.
- Ús dels versos decasíl·labs (10 síl·labes).
- La influència de l'escolàstica.
La Narrativa Cavalleresca Catalana
Personatges més humans, amb matisos. El gran mite literari són les novel·les artúriques, que tenen un caràcter meravellós.
Obres Representatives del Gènere
- Tirant lo Blanc
- Curial e Güelfa
Tirant lo Blanc: Context i Autoria
Joanot Martorell va néixer a Gandia, València, l'any 1415, i va morir el 1468. Joanot i Ausiàs March eren cunyats (Joanot era germà de la promesa d'Ausiàs). L'educació depenia del poder adquisitiu o de la classe social, no del gènere. Era un cavaller, provinent d'una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Era una obra molt avançada per l'època. Martorell no va arribar a veure publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc. La va imprimir i publicar el seu amic Martí Joan de Galba l'any 1490. Hi ha rumors que l'obra no estava acabada i que l'amic la va acabar. És la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes.
Claus del Prestigi de Tirant lo Blanc
- Novel·la total.
- Realisme.
- Humor.
- Erotisme.
Ausiàs March i la Ruptura amb la Tradició
Ausiàs March va trencar amb l'amor cortès trobadoresc, així com amb l'anomenat dolce stil novo. Ausiàs rebutjava la idealització que els trobadors anteriors havien fet de l'amor entès com a valor absolut i, en concret, de la dama estimada.