La Novel·la Catalana: Evolució, Tendències i Autors Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,38 KB
Evolució de la Novel·la Catalana: Un Recorregut Històric
La novel·la simbòlica, centrada en històries rústegues, presentava drames emmarcats en escenaris muntanyencs que duien implícits els conflictes ideològics del moment, especialment el paper que l'artista havia de tenir en la nova societat. El tema rural va determinar el llenguatge, que volia reflectir la parla dels pagesos i els pescadors.
La Novel·la Costumista
És la derivació dels quadres de costums vuitcentistes.
La Novel·la Decadentista
Va ser un moviment filosòfic per a entendre el canvi del segle, més que un moviment literari, és una opinió personal.
El Noucentisme i la Narrativa Curta
Amb l'arribada del Noucentisme, els autors de novel·les van passar a un segon pla. Només Josep Carner i Carles Soldevila van excel·lir en el conreu de la narrativa curta, i el darrer, en la dècada dels anys vint, va apostar per la novel·la psicològica.
No és fins al 1925 que es planteja la necessitat d'una novel·la catalana posada al dia. A partir de 1928 es creen diverses col·leccions de novel·la en què es publiquen novel·les significatives.
La Novel·la Testimoni de la Guerra
Representada per un títol de gran ambició, Incerta glòria (1956), de Joan Sales.
La Novel·la Psicològica i Existencial
Com a resposta als molts interrogants que plantejaven aquells anys de depressió i frustració.
La Novel·la Fantàstica i el Surrealisme
En són exemples Llibre de cavalleries (1957) i Històries naturals (1960), de Joan Perucho, i Mites (1954), de Jordi Sarsanedas.
La Novel·la del Realisme Social
La Influència de la Generació Perduda Nord-americana
Representada sobretot per Manuel de Pedrolo. Manuel de Pedrolo va ser dels primers que va decidir fer novel·la de gènere de manera sistemàtica.
La Novel·la de Tradició Psicològica
Que té la màxima expressió en l'obra de Mercè Rodoreda.
Els Contistes Catalans
Entre els contistes, cal destacar la brillant obra de Pere Calders.
Autors destacats de la novel·la catalana:
- Raimon Casellas: Els sots feréstecs (1901)
- Víctor Català: Solitud (1905)
- Prudenci Bertrana: Josafat (1906)
- Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve (1907)
- Vicenç Riera Llorca: Tots tres surten per l'Ozama (1946)
- Maria Aurèlia Capmany: Necessitem morir (1952), L'altra ciutat (1955) i Betúlia (1956)
- Joan Perucho: Llibre de cavalleries (1957) i Històries naturals (1960)
- Jordi Sarsanedas: Mites (1954)
- Mercè Rodoreda: Vint-i-dos contes (1955), La meva Cristina i altres contes (1967), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Mirall trencat (1974), Aloma (1938)
- Jesús Moncada: Camí de sirga (1988) i Estremida memòria (1997)
- Pere Calders: El primer arlequí, La glòria del doctor Larén, Cròniques de la veritat oculta (1955), la novel·la L'ombra de l'atzavara (1964) i Aquí descansa Nevares (1967)
- Sergi Pàmies: L'instint (1993), La gran novel·la de Barcelona (1998) o Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006)
- Joan Sales: Incerta glòria (1956)
- Jaume Cabré: La teranyina (1984), Senyoria (1991), Les veus del Pamano (2004), L'ombra de l'eunuc (1996)
- Montserrat Roig: Ramona, adéu (1972), Els temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980)
- Emili Teixidor: Pa negre (2003)
- Baltasar Porcel: Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000) i Olympia a mitjanit (2004)
- Isabel Clara-Simó: El professor de música (1998), El caníbal (2007)
- Quim Monzó: Uf, va dir ell (1978), Guadalajara (1996) i Mil cretins (2007)
- Carme Riera: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), Dins del darrer blau (1994), Cap al cel obert (2000), La meitat de l'ànima (2005)