La Novel·la Catalana: Evolució, Corrents i Autors Clau (1925-Actualitat)

La Novel·la Catalana: Evolució i Corrents Literaris

El Renaixement de la Novel·la Catalana (a partir de 1925)

A partir del 1925, la novel·la catalana experimenta un notable ressorgiment, impulsat per tres factors clau:

• Centralitat de l'obra: Els autors situen la novel·la com a gènere literari central.
• Educació del lectorat: Els lectors han estat formats en català, ampliant la base de públic.
• Impuls editorial: La creació de premis literaris i noves editorials motiva els escriptors i professionalitza el sector.

Corrents de la Novel·la d'abans de la Guerra Civil:

• Novel·la de tradició modernista: Reflecteix el xoc entre l'individu i la societat. Les tècniques utilitzades reben influències de la novel·la psicològica russa.
• Novel·la psicològica: Ambientada en un món burgès, explora el món interior dels personatges. Els personatges femenins sovint estan marcats pel desengany amorós i la inadaptació a la realitat, la qual cosa condueix a la rebel·lia i la frustració. Incorpora tècniques de la novel·la europea, com ara el monòleg interior.
• Novel·la de crítica social: Ofereix una crítica del món burgès, sovint tractada amb elements d'humor.

La Narrativa de Postguerra: Recuperació i Noves Vies

Durant l'època de la postguerra, la novel·la i el conte comencen a recuperar importància. Un exemple destacat és La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

Corrents de la Novel·la de Postguerra:

• Novel·la d'anàlisi psicològica: Continua l'anàlisi psicològica de l'època anterior, aprofundint en el món interior dels personatges. Incorpora nous temes, tècniques i recursos, i el tema de la postguerra es fa present.
• Novel·la realista: Es manifesta en tres tipus principals:
  • Testimonialista: Autors que es van exiliar durant la guerra expliquen els fets viscuts.
  • Existencialista: Denuncia la situació política de la postguerra i presenta l'ésser humà com a víctima de situacions absurdes.
  • Mític: Utilitza un narrador subjectiu que explica els seus records.

La Narrativa Contemporània: Normalització i Diversificació

La fi de la dictadura i l'inici de la democràcia afavoreixen la normalització de la literatura catalana. Augmenta el nombre de lectors i es creen noves col·leccions i revistes literàries.

Tipus de Novel·les en l'Època Contemporània:

1. Realisme psicològic i moral: Se centra en el món interior i l'anàlisi psicològica dels personatges, transcorrent en un marc realista.
2. Transgressió temàtica: Aborda temes considerats tabús per la moral burgesa (com el sexe o l'homosexualitat), amb la intenció de mostrar la hipocresia de la societat.
3. Novel·la de gènere: Va servir per renovar i normalitzar la narrativa. Destaca especialment la novel·la policíaca.
4. Món novel·lístic de base realista: El marc històric és realista i pretén mostrar personatges autònoms.
5. Construcció de mons mítics: Sovint lligada a la biografia de l'autor. Els temes recurrents són la memòria i el record.

També es desenvolupa el conte d'ambientació urbana.

Pere Calders: Influències i Elements Característics

Influències Literàries de Pere Calders:

• Grup de Sabadell: Pel sentit artístic de la burgesia.
• Josep Carner: Pel seu estil i obra.
• Jules Verne i H.G. Wells: Ciència-ficció.
• Edgar Allan Poe: Misteri i imaginació.
• Massimo Bontempelli: Va introduir el realisme màgic a Itàlia.
• Franz Kafka: Planteja la possibilitat de jutjar moralment.
• Luigi Pirandello.

Elements Recurrents en l'Obra de Calders:

• La casa: Símbol de seguretat i ordre.
• El jardí: Lloc on pot passar de tot, espai d'imprevisibilitat.
• El rellotge: Representa la inutilitat de l'esforç humà per capturar o representar allò que és una idea abstracta.
• Científics o investigadors: Sovint apareixen per mostrar la inutilitat de l'esforç humà per dominar la natura.
• Crims i assassinats: Es cometen de manera normalitzada, sense gran escàndol, subratllant l'absurditat.