La Novel·la Catalana i Europea del Segle XIX: Del Romanticisme al Naturalisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,52 KB
Naixement de la Novel·la Catalana Moderna
Context del Segle XIX
Al segle XIX, els escriptors catalans van voler conrear la prosa narrativa, però van trobar un obstacle important: la manca d'una herència novel·lística sòlida en català des de Tirant lo Blanc (finals de l'Edat Mitjana). La llengua catalana no estava prou fixada literàriament, patia d'un cert desprestigi social i els escriptors no es podien professionalitzar escrivint en la seva llengua. Això va afavorir que la llengua principal de la novel·la fos el castellà. Malgrat aquestes dificultats, va sorgir i créixer una novel·lística catalana.
La Novel·la Històrica
Seguint la tendència europea, al segle XIX va néixer la novel·la històrica catalana. Inicialment, aquest subgènere es va començar a escriure en castellà, però finalment es va fer evident que calia fer servir el català per parlar de la història de Catalunya. L'any 1862 va ser un any clau: Antoni de Bofarull, historiador, va publicar L'orfeneta de Menargues, una novel·la històrica i romàntica escrita per reivindicar la nacionalitat catalana i impulsar el moviment literari autòcton.
La Narrativa de Costums
Influenciats pel costumbrismo castellà, alguns escriptors catalans van començar a produir articles sobre els costums quotidians de la societat de la seva època. Amb una intenció descriptiva i testimonial, reflectien els canvis socials derivats de la industrialització. Aquesta narrativa es caracteritzava per un cert moralisme i un to humorístic i anecdòtic. L'autor més important d'aquest corrent va ser Emili Vilanova.
La Novel·la Realista
El costumisme i el realisme van coexistir en el panorama literari català, i algunes obres són difícils de classificar dins d'un o altre corrent. La nova visió del món realista, basada en la raó i allunyada dels valors romàntics, va ser adoptada a Catalunya per autors com Yxart, Sardà i Narcís Oller, partint del costumisme. Josep Pin i Soler, considerat el primer novel·lista realista, va tractar la realitat contemporània fent servir el llenguatge de l'època (per exemple, a La família de les Garrigues). Carles Bosch de la Trinxeria, proper al costumisme rural i a l'ideari romàntic, va descriure la realitat que observava en les seves excursions (com a L'hereu Noradell). L'autor més important d'aquest grup és Marià Vayreda, la seva obra, difícil de classificar com a plenament realista, inclou la important novel·la La punyalada (basada en un triangle amorós).
La Novel·la Europea del Segle XIX
La Burgesia i l'auge de la Novel·la
L'evolució de la novel·la com a gènere literari va anar en paral·lel a l'ascens de la burgesia. El segle XV va ser crucial per a la novel·la gràcies a la impremta i la difusió de llibres. La burgesia, amb un augment del seu temps d'oci, va esdevenir un públic àvid de novel·les. Amb el protagonisme social i polític de la burgesia a Europa, la novel·la va viure el seu moment més brillant.
La Novel·la Realista
Durant la primera meitat del segle XIX, la burgesia mercantil i financera va consolidar la seva posició. La literatura s'adreçava principalment a aquest públic, especialment al femení. L'escriptor escocès Walter Scott va popularitzar la novel·la històrica, ambientada a l'Edat Mitjana. Honoré de Balzac, considerat el capdavanter de la novel·la realista, va adaptar els principis de Scott a la societat francesa del seu temps amb obres com La Comédie humaine. La novel·la realista buscava explicar la realitat de forma versemblant. Altres autors realistes destacats van ser Stendhal, Gustave Flaubert, Charles Dickens i Tolstoi.
El Naturalisme
A la segona meitat del segle XIX, Émile Zola va liderar el naturalisme, un corrent que pretenia dotar la novel·la de característiques gairebé científiques, estudiant la ment humana. El segle XIX va ser un segle d'avenços científics: la teoria de l'evolució de Darwin, la filosofia d'Auguste Comte, la medicina de Claude Bernard... Tainé va formular la teoria determinista amb la llei de l'herència (biològica) i la llei del medi (social i natural). Émile Zola va marcar el naixement del naturalisme amb Thérèse Raquin i va teoritzar sobre la novel·la com a experiment científic a Le Roman expérimental (1875). Mentre que el realisme pretenia reflectir tota la realitat, el naturalisme se centrava en aspectes concrets que mereixien un estudi més profund.