La Novel·la Catalana dels Anys 30: Psicologia i Periodisme

La novel·la psicològica

La novel·la psicològica va ser el corrent que va predominar en la narrativa dels anys trenta, amb autors destacats com Miquel Llor i Carles Soldevila. Les novel·les de Miquel Llor se centren en l’anàlisi intimista d’una personalitat en conflicte amb el medi social on li ha tocat viure. Laura a la ciutat dels sants (1931), la novel·la més famosa de Llor, va causar un gran escàndol, ja que presentava els aspectes més negatius d’una ciutat coneguda. Les novel·les més conegudes de Carles Soldevila són Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933), i presenten com a protagonista la dona jove i moderna que apareix en aquells anys. A Fanny, la seva novel·la de més èxit, se centra en els pensaments, les sensacions i els dubtes d’una noia davant d’una relació sexual.

L'experimentació amb el gènere

L’alternativa a aquesta narrativa psicològica vindrà de la paròdia o l’experimentació amb el gènere d’autors com Francesc Trabal o Pere Calders. Trabal es va dedicar des de ben jove al periodisme i a l’activisme cultural, i va ser un dels fundadors del Grup de Sabadell, amb Joan Oliver i Armand Obiols. Altres novel·listes destacats són:

• Cèsar August, que intenta adaptar la novel·la de gènere.
• Maria Teresa.
• Ernest Martínez, que després dels seus reculls de contes publica durant aquesta època la novel·la Una dona s’atura en el camí.
• Sebastià Juan, que publica L’inútil combat i Terres de l’Ebre, novel·les de temàtica existencialista ambientades en la gent i els paisatges de les terres de l’Ebre.

El periodisme literari

L’article periodístic va ser la via principal de col·laboració en la premsa per a autors com Carles Soldevila. Els seus articles, publicats en la secció “Fulls de dietari” del diari La Publicitat, tractaven els fets de la vida quotidiana i de l’actualitat política i cultural. En el conjunt de la premsa en català, La Publicitat va ser el diari més important durant la República. S'hi van publicar les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra, les col·laboracions de Foix, els escrits de corresponsals com Carner, Sagarra o Pla, i els articles de tema polític de Rovira i Virgili.

També van aparèixer diverses revistes. La més important va ser la Revista de Catalunya (1924), fundada per Rovira i Virgili, on es van publicar assaigs històrics, literaris i artístics. Hi havia revistes d’avantguarda com L’amic de les Arts i Hèlix, i revistes no especialitzades a l’estil del magazín europeu, com el setmanari Mirador, on va tenir molt d’èxit la secció “L’Aperitiu” de Sagarra. Entre les revistes d’humor, El Be Negre va ser la més popular.