La novel·la catalana del segle XV: de l'Espill al Tirant

El gènere narratiu: Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín

Les narracions més antigues les trobem en vers. Dins de la nostra literatura hi ha les noves rimades, que foren transmeses de manera oral i algunes de les quals s'incorporaren en les cròniques. La Matèria de Bretanya agrupa composicions, primer en vers i després en prosa, al voltant de personatges mítics, i que tenen com a elements recurrents la figura del rei Artús, els cavallers de la Taula Redona i les llegendes sobre el Sant Greal.

• Guillem de Torroella: La faula.
• Anònim: Blandín de Cornualla.

Blandín de Cornualla

Blandín de Cornualla consta de 2.394 versos octosíl·labs apariats. Fou escrit en occità. La novel·la conta les aventures de dos cavallers de Cornualla, Blandín i Guillot. El relat presenta una estructura narrativa en què predomina l'acció sobre qualsevol altre element. Aquest text conté tots els elements dels llibres de cavalleries i també hi trobem elements de la rondallística popular.

Història de Jacob Xalabín

Una altra narració és la Història de Jacob Xalabín. D'autor desconegut, hi ha dubtes sobre si l'obra fou escrita en la nostra llengua o si és una traducció d'un text àrab. L'autor era català, un personatge d'aquells que havien viscut molt de temps al nord d'Àfrica i que coneixien bé els costums turcs. També és possible que fos un renegat que va col·laborar amb els turcs, cosa que explicaria el gran coneixement que demostra dels costums i de les tradicions orientals. El fet que expliqui molts d'aquests costums refermaria la teoria que no és una traducció d'una obra original en àrab.

La narració està basada en esdeveniments històrics i en les seves pàgines es barregen fets reals amb d'altres, com correspon a una trama novel·lesca. S'hi conten les aventures de Jacob Xalabín, el protagonista, fill del sobirà turc Murat, i del seu amic Alí Baixà, fill d'un conseller d'aquell, des que han de fugir per salvar la vida, com s'enamoren i es casen una vegada retornats a Turquia, la seva participació en la batalla de Kosovo, en què les tropes turques van vèncer les cristianes, la mort del pare de Jacob i com el seu propi germà l'estrangula per assegurar-se el tron.

Se l'ha considerada novel·la històrica i novel·la romàntica, ja que té elements dels dos gèneres, amb influències dels relats de Les mil i una nits. Pel que fa a l'estil, és bastant pobre i conta la història d'una manera lineal i amb molt pocs recursos literaris.

La novel·la cavalleresca

S'ha parlat de novel·la cavalleresca en oposició als llibres de cavalleries dels segles anteriors, que, a partir dels temes de l'anomenada Matèria de Bretanya, conten les gestes de cavallers errants, farcides de fets sobrenaturals i intervencions màgiques que es desenvolupen sobretot en llocs exòtics i desconeguts.

La novel·la cavalleresca, en canvi, parteix d'una concepció diferent, no tant pel tema com per la tècnica i l'ambientació. En les novel·les cavalleresques els espais seran propers i coneguts, i els personatges seran versemblants. Les dues novel·les cavalleresques més importants són Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Curial e Güelfa, d'autor anònim. En aquestes dues novel·les se'ns apareixen personatges de carn i ossos. Tots els protagonistes, especialment Tirant i Curial, presenten les característiques de qualsevol persona del moment. Les accions estan localitzades en geografies conegudes i ocorren en un temps pròxim per al lector, època de la qual prenen elements i apareixen als ulls dels lectors coetanis com una cosa pròxima a ells.

Jaume Roig i l'Espill

Jaume Roig és un altre dels autors importants del segle XV valencià. Va escriure una composició poètica amb què concorregué al certamen literari convocat a València el 1474 i que fou publicada en el llibre Les trobes en lahors de la Verge Maria, editat a València el mateix any i que va ser el primer llibre imprès a la península Ibèrica.

L'obra per la qual és conegut és el llibre anomenat Espill. Llibre de consells i Llibre de les dones són títols deguts a la mà d'editors posteriors. És una novel·la escrita en vers seguint la tradició de les noves rimades. La història està narrada en primera persona i és un al·legat contra les dones. És un dels components més evidents de la misogínia de l'època i es proposa demostrar la perversitat intrínseca del sexe femení. L'obra pretén convèncer els homes perquè s'allunyin de les dones a causa de la maldat pròpia d'aquestes. Utilitza dos elements:

• L'experiència vital del protagonista, la vida del qual és mostrada com un fracàs absolut per culpa de les dones.
• Un argument presentat per mitjà d'una aparició que té el protagonista en què el rei Salomó l'adoctrina i l'alliçona sobre com de perverses poden arribar a ser les dones.

Argument de l'obra

L'obra està dividida en un prefaci i quatre llibres:

• Prefaci: Se'ns presenta el narrador protagonista.
• Primer llibre: Conta la joventut del protagonista. Mort el seu pare, la mare el fa fora de casa. Viatja a Barcelona, on és educat per un cavaller bandoler, de la casa del qual ha de fugir a causa de la dona d'aquest. Torna a València i la seva mare, que s'ha tornat a casar, el torna a rebutjar. Un segon viatge el porta fins a París, on l'hotelera li furta tot el que té. Participa com a mercenari en guerres i saquejos, es fa ric i torna a València.
• Segon llibre: Narra el seu retorn a València, on decideix casar-se i tenir família. Es casa primer amb una fadrina i, després de comprovar que era bruta, la deixa. A continuació, se'n va de pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia i deixa la seva casa a una beata. Quan torna, intenta casar-se amb ella, però descobreix que és una autèntica viciosa. Es casa amb una viuda obsessionada per tenir un fill, que fingeix un embaràs; bategen el suposat nadó i Déu castiga aquest fet amb la mort de l'infant. La dona acaba penjant-se. Tot seguit, es casa amb una novícia que no havia arribat a professar. D'aquesta té un fill, que passa per successives dides fins que acaba morint. Ella es torna a quedar embarassada, però cau dins d'un trull de vi i mor ofegada.
• Tercer llibre: Continua amb la idea del casament, però en un somni se li apareix Salomó i el convenç perquè no es casi, fent-li veure la maldat inherent a les dones.
• Quart llibre: Ja vell, decideix seguir els consells de Salomó i viure sense dones a València, dedicat a la vida contemplativa i a treballar el seu hortet. En aquesta part salva dues dones: Isabel Pellicer i la Mare de Déu.

Característiques de l'Espill

Aquesta obra és una clara continuadora de la tradició misògina anterior, ja que considera la dona com a causa de tots els mals i vicis del món, perquè és la inductora del primer pecat. Una altra de les característiques de la novel·la de Roig és el seu caràcter burgès. L'autor no és un cavaller, sinó un metge. La història que conta és la d'un protagonista de família humil que, a través del seu esforç, aconsegueix una bona posició econòmica i que aspira tan sols a viure tranquil·lament a la seva ciutat, València, amb els béns que ha assolit i al costat d'una esposa. Jaume Roig se'ns presenta en aquest llibre com l'iniciador de l'escola satírica valenciana. Tot el llibre és una sàtira cruel contra les dones, redactada amb un to moral que intenta advertir el lector de la seva maldat, però no està fet amb un to jocós, sinó que està impregnat de pessimisme.

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

Joanot Martorell (c. 1414-1468) va nàixer a Gandia en el si d'una família noble. De ben jove fou armat cavaller. Participà en diferents conflictes cavallerescos i se'n coneixen algunes lletres de batalla seves. Les lletres de batalla eren escrits, bastant freqüents en aquella època, amb què un cavaller n'acusava un altre d'algun greuge i li demanava explicacions, reptant-lo a lluitar. El cavaller reptat tenia dues opcions: retractar-se d'allò de què era acusat o lluitar amb el demandant. Martorell viatjà a diversos indrets d'Europa. A més del Tirant i les lletres de batalla, fou autor d'un relat inacabat, Guillem de Varoic, que forma la primera part del Tirant.

Tirant lo Blanc va ser escrit entre 1460 i 1468, i fou publicat per primera vegada a València el 1490. S'ha considerat que, començada per Martorell, aquest va morir sense acabar-la i fou finalitzada per Martí Joan de Galba.

Estructura de l'obra

La novel·la es pot dividir en cinc parts:

1. Anglaterra: Se situa a Anglaterra, on Tirant és fet cavaller. Guillem de Varoic ens conta la història d'aquest cavaller. Dins d'aquesta història trobem incrustat un tractat sobre la cavalleria, basat en el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull.
2. Sicília i Rodes: Tirant viatja a Sicília i a Rodes.
3. Imperi Bizantí: Narra l'arribada de Tirant a Constantinoble a fi d'ajudar l'Imperi Bizantí a defensar-se dels turcs. Aquí s'enamora de Carmesina, filla de l'emperador.
4. Nord d'Àfrica: Tirant es trasllada al nord d'Àfrica.
5. Retorn i mort: Tirant torna a l'Imperi Grec, derrota els turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'Imperi. Ambdós amants moriran poc després: Tirant d'una malaltia vulgar i Carmesina de dolor per la pèrdua de l'espòs.

Gèneres i estil

Tirant lo Blanc és una obra en què convergeixen molts gèneres diferents: de cavalleria, militar, històrica, eròtica, psicològica, etc. És una novel·la cavalleresca pel tema, però també històrica perquè pretén narrar fets de la seva època. S'ha qualificat de novel·la psicològica perquè els personatges no tenen un perfil lineal, sinó que evolucionen. Finalment, és també una novel·la eròtica perquè l'amor hi té un paper important, però no l'amor a l'estil cortès, sinó un amor real en el qual el sexe és un dels eixos bàsics.

És una de les novel·les que Cervantes salva de la crema de llibres del Quixot i recomana llegir-la perquè, entre altres coses, «aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los otros libros de este género carecen». A l'estil, n'apareixen dos de combinats: la prosa valenciana, de reminiscències humanistes, i un altre estil més directe i col·loquial. L'obra tingué un gran èxit en la societat del seu moment, ja que els lectors hi trobaven diversió i es veien reflectits en les gestes dels cavallers, sense oblidar que narra un fet que era una obsessió del moment: l'alliberament de l'Imperi d'Orient, que estava sotmès als turcs.

Curial e Güelfa: la novel·la anònima

L'altra novel·la cavalleresca de l'època, Curial e Güelfa, fou pràcticament desconeguda fins que Manuel Milà i Fontanals la va trobar a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876. El 1901 la va editar Antoni Rubió i Lluch. Al principi es va arribar a pensar que era una traducció, però els elogis evidencien que és una obra original d'un autor del nostre domini lingüístic, que presentava escasses o nul·les característiques dialectals.

Estructura de l'obra

La novel·la està estructurada en tres llibres:

1. Primer llibre: Narra com el protagonista arriba a la cort del marquès de Montferrat, on és protegit per aquest i per la seva germana Güelfa, que s'enamora de Curial. Aquest haurà de fer-se cavaller i aconseguir fama i honor per ser mereixedor de Güelfa, que decideix tancar-se en un convent.
2. Segon llibre: Curial farà front a diverses aventures acompanyat de Festa, una criada de Güelfa que tindrà la missió de vigilar-lo. Aquesta part és la més dinàmica i és on esdevé el millor cavaller del món. Assabentada Güelfa de les relacions de Curial amb Laquesis, trenca amb ell i li diu que no el perdonarà si no l'hi demanen tota la cort del Puig de Nostra Dona i el rei i la reina de França. Curial es desespera.
3. Tercer llibre: Fa un recorregut per la Mediterrània, és capturat pels moros i el tenen com a esclau d'un cavaller de Tunis. La filla d'aquest s'enamora de Curial i, com que no és corresposta, se suïcida. Aconsegueix la llibertat i retorna a Montferrat. Davant l'entrada dels turcs, obté diverses victòries i salva la vida del marquès de Montferrat, germà de la seva estimada. Güelfa el perdona i es casen.

És una novel·la d'amor i una novel·la cavalleresca que narra l'ascensió social d'un heroi d'origen humil que, per mitjà de la cavalleria, aconsegueix accedir a una classe social superior. És una novel·la burgesa i demostra que amb l'esforç es pot ascendir socialment. Aquestes dues obres, Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, marquen l'inici de la novel·la moderna.