Novel·la Catalana: Costumisme i Romanticisme

Quadre de Costums en la Novel·la Realista

El gènere narratiu del quadre o article de costums recrea la manera de ser d'una col·lectivitat que està en vies de desaparèixer per l'evolució dels anys. Destaquem, enfront de l'enfocament nostàlgic, la intenció crítica que deixa entreveure un autor com Robert Robert. Robert va ser un escriptor polític d'idees liberals i republicanes. En els seus escrits té un interès especial a posar en rellevància el seu ideari i a denunciar, a l'estil de l'escriptor castellà Mariano José de Larra. Per a fer-ho, utilitza una perspectiva humorística, irònica i satírica.

Característiques del Quadre Urbà

Els articles de costums que fa Robert Robert pertanyen a la línia del quadre urbà o ciutadà. El quadre urbà té la qualitat d'aproximar-nos a la realitat contemporània, a través d'una veu no gens retòrica, col·loquial, d'estil senzill i amb una concepció de la vida que té l'arrel en el sentit comú.

• En el naixement i desenvolupament de la literatura costumista hi ha la voluntat de registrar un conjunt d'aspectes identificadors d'una comunitat.
• En el cas del costumisme català, també localitzem un interès a marcar distàncies amb la visió idíl·lica i falsejada.
• Quadre de costums: aportació necessària per al desenvolupament de la prosa en la literatura catalana.
• L'article s'enriqueix amb una ambició literària més gran, supera el format curt i la tendència esquemàtica i tipificadora (prenen una estructura dialogada semblant a la del teatre).

La Novel·la Romàntica

Fa un itinerari que té com a fites més assenyalades el Werther de l'escriptor alemany Goethe, el desenvolupament de la novel·la històrica i la novel·la de fulletó.

Influència en la Renaixença

El protagonisme de la novel·la romàntica té una presència editorial i un èxit immediat en l'àmbit català a través de traduccions al castellà. Gèneres com la novel·la històrica influeixen en la tendència medievalitzant i conservadora de la Renaixença. Comencen a aparèixer un conjunt de novel·les que presenten situacions problemàtiques de la història medieval catalana, escrites en castellà.

Situació de la Novel·la en Llengua Catalana

Antoni de Bofarull, editor de l'antologia poètica Los trobadors nous (1858) i protagonista de la restauració dels Jocs Florals, escriu una novel·la, L'orfeneta de Menàrguens (1862) amb ingredients de novel·la històrica i de fulletó. La novel·la s'ha de desenvolupar en un panorama de manca de suport editorial, amb una consideració insuficient com a gènere literari establert, definit i, sobretot, amb greus dificultats per a poder comptar amb un llenguatge adequat per a la forma novel·lística: la llengua catalana no disposa d'una fixació literària i d'un prestigi social.

Julita de Martí Genís i Aguilar

Martí Genís i Aguilar, autor de la novel·la Julita (1869), és un escriptor que participa en el Romanticisme més líric i transcendent, amb una concepció idealista molt semblant a la de Jacint Verdaguer. Són múltiples els aspectes romàntics de la novel·la, però esmentem el paper important que hi tenen la missió subjectiva del paisatge, el somni com a expressió del món interior, profund i misteriós, la valoració de l'amor i de l'amistat des d'una perspectiva de proximitat espiritual entre els éssers humans... Fins i tot, aquesta obra ens permet parlar de la figura de l'heroi romàntic.