Novel·la Catalana: Autors i Obres Clau (1900-1939)

La Novel·la Catalana (1900-1939)

El Paper de la Novel·la al Primer Quart del Segle XX

Durant el primer quart del segle XX, la novel·la catalana era totalment ocasional. Els intel·lectuals i autors que més endavant la reprendran són els primers d'adonar-se'n i de manifestar el malestar per la situació. Les novel·les eren, majoritàriament, de caràcter poètic.

Autors que Proposen una Solució

Davant d'aquest fet, Joan Puig i Ferreter, Josep Pla, Carles Riba i Josep Maria de Sagarra afirmen que la poesia noucentista i la codificació lingüística empresa per l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) eren un pas previ fonamental per assolir una narrativa de qualitat. El públic té ganes de llegir novel·la, i la creació de la col·lecció "Biblioteca a tot vent" n'és una prova.

Els Impulsors de la Novel·la Catalana

Els impulsors de la novel·la catalana foren Joan Puig i Ferreter, Miquel Llor i Josep Maria de Sagarra. No van incorporar grans innovacions, però tots comparteixen la crítica envers un grup social.

Joan Puig i Ferreter (1882-1956)

Va ser un polític de la Segona República Espanyola, dramaturg i novel·lista. La seva obra més important va ser Camins de França, una obra autobiogràfica en dos volums que narra episodis vitals molt diversos de la joventut, el viatge per França i les causes que l'hi van portar, els estudis i les feines, i molt especialment les relacions sentimentals. La novel·la mostra l'aprenentatge de l'autor, que busca el sentit de la seva vida i de la llibertat. La producció literària narra els seus propis episodis vitals i ofereix una certa visió introspectiva i angoixant.

Miquel Llor (1894-1966)

Va ser un escriptor i corrector d'estil barceloní. Va aconseguir una col·locació a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, la qual li va donar més temps per dedicar-se a la literatura. La seva obra més emblemàtica va ser Laura a la ciutat dels sants. Escrita en dues parts, narra dos anys de la història de la jove Laura, noucasada, que arriba a Comarquinal (Vic). Quan es queda embarassada, perd la seva bellesa i se separa. Coneix a en Pere, però no aconsegueix ser feliç i decideix refugiar-se en un monestir. L'obra expressa el contrast entre la personalitat jove de Barcelona i la societat hipòcrita i tancada de Comarquinal.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Va ser un dramaturg, traductor i novel·lista reconegut. Va ser guardonat als Jocs Florals. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, va decidir emprendre l'exili amb ajuda del cònsol italià. Un cop tornat a Barcelona, reprengué l'activitat literària clandestinament. Va conrear tots els gèneres. La seva obra més important va ser Vida Privada, on descriu l'alta burgesia barcelonina. En aquesta obra, hi descriu la Barcelona de l'alta burgesia i d'altres ambients més humils, tot aprofitant la història de la ruïna de la família Lloberola. Hi critica les converses socials de la burgesia catalana dels anys trenta, encara preocupada per les aparences en societat.