Novel·la d'Aventures i Literatura Medieval Catalana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,2 KB
La Novel·la d'Aventures: Orígens i Evolució
La novel·la d'aventures es basa en les peripècies, motivades per algun fi o alguna causa, que viu un personatge principal, el protagonista, juntament amb altres de secundaris. Té el seu origen al segle XVIII.
Primers Títols Significatius
- Robinson Crusoe (1719), de Daniel Defoe: Narra la vida d'un noi que vol ser mariner i acabarà convertint-se en nàufrag d'una illa deserta.
- Els viatges de Gulliver (1726), de Jonathan Swift: Narra les aventures fantàstiques d'un personatge a un país imaginari, Lil·liput, on els habitants tenen mides molt reduïdes.
Aquestes dues novel·les es basen en aventures que viuen els personatges en viatges marins, i també ens ajuden a conèixer una època de la història.
La Novel·la d'Aventures en Català
El primer autor que destaca en la novel·la d'aventures catalana és Josep Maria Folch i Torres a principis del segle XX. Un dels seus títols més coneguts és Aventures extraordinàries d'en Massagran (1910).
A la segona meitat del segle XX cal destacar Manuel de Pedrolo, Josep Vallverdú i Gemma Lienas.
Característiques de les Novel·les d'Aventures
- L'espai: El lloc o els llocs on transcorren els fets.
- Temps: L'època en què se situa: en un temps passat, en el present o en el futur.
- El temps del relat: Independentment de l'època en què se situï, en una novel·la hi ha una història que transcorre durant un temps determinat, que pot variar molt segons l'obra: unes hores, uns dies, unes setmanes o fins i tot anys.
- El tractament del temps: Pot ser lineal o bé no lineal.
El Català i la Literatura Medieval
El català és una llengua romànica, és a dir, prové del llatí que es parlava a l'època dels romans. El pas del llatí al català va ser molt lent. No serà fins al segle XII que apareixeran els dos primers escrits en llengua catalana:
- Forum Iudicum: Traducció d'un llibre de lleis.
- Homilies d'Organyà: Sermons destinats a la predicació.
La literatura trobadoresca i amorosa va sorgir entre els nobles, i era escrita en llengua provençal.
Temes i Figures de la Literatura Trobadoresca
En aquella època s'escrivia al voltant de dos temes:
- Amor
- Mort
Figures
- Trobador: Qui escriu les composicions.
- Joglar: Qui recitava les composicions i, a vegades, també eren trobadors.
- Trobairitz: Les dones poetes.
- Domina o midons: La dama medieval, la dama dels castells.
- Hom: Un trobador.
- Gilós: El marit.
- Lausengiar: L'espia.
Els trobadors i les trobairitz van ser els primers a cantar sobre l'amor, però l'amor en aquesta època es coneix amb el nom d'amor cortès (cortesia, educació, refinament, bones maneres). Aquest amor es produïa entre les dames i els trobadors.
Trobadors Catalans més Coneguts
- Guillem de Cabestany
- Guillem de Cervera
- Guillem de Berguedà
- Ramon Vidal de Besalú
- Alfons I el Cast
Gèneres Trobadorescos
- Sirventès: Poesia d'atac a algú.
- Alba: Cantava la tristor de la separació dels amants.
- Plany: Poemes per lloar les persones mortes.
- Cançó: Poemes d'amor cortès.
- Pastorel·la: Poemes dialogats entre cavallers i pastores.