La Nova Política Econòmica (NEP) de Lenin: beneficis i contradiccions

La Nova Política Econòmica de Lenin

Lenin va plantejar, per convèncer els sectors, una política conjuntural, una mena de pausa obligada per les circumstàncies que vivia el país en la construcció del socialisme, però fins a quan duraria aquesta pausa? No només va afectar l'àmbit intern, sinó també l'internacional, ja que donava facilitats als capitalistes estrangers per fer inversions al país. No obstant això, l'Estat mantenia el control de determinats àmbits, per exemple l'àmbit financer (no hi havia bancs privats, només bancs de l'Estat), el monopoli del comerç exterior, que només es feia a través de l'Estat, el control de la indústria pesada i de diferents sectors estratègics com el de l'electricitat o el de les energies.

Beneficis de la nova política econòmica

Des de l'àmbit econòmic, el fet més important va tenir lloc en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia, ja que es va aconseguir un increment substancial de la producció agrícola i un augment de caps de bestiar, millorant així l'abastiment de les ciutats.

L'evolució en el cas de la indústria va ser més lenta, principalment a causa de les insuficiències de capital. Malgrat això, el sector de la petita i mitjana indústria, l'artesanat, va evolucionar força bé mentre hi va haver un augment de la demanda, cosa que va afavorir aquest tipus d'indústria. En el cas de la indústria pesada no va ser així, ja que l'escassetat de capital per invertir suposava un lastre per al desenvolupament d'aquest sector.

Impacte social

Des del punt de vista social, els sectors més beneficiats van ser, en l'àmbit agrícola, els camperols més acomodats (kulaks). Això va generar un creixent nombre de camperols pobres que es veien incapaços de continuar amb la seva hisenda i havien de recórrer al préstec dels kulaks. D'alguna manera, al camp es van mantenir les diferències socials entre els acomodats i els més pobres, que finalment haurien de convertir-se en assalariats treballant a les hisendes dels kulaks.

A més, els kulaks posaven en pràctica diferents tàctiques al límit de la il·legalitat per influir en el preu dels productes agrícoles mitjançant tàctiques d'acaparament i formes d'especulació, incrementant així els seus beneficis. La producció que es posava al mercat paulatinament en ocasions no es venia i es deixava per als mesos de soldadura, posant així la producció al mercat a uns preus molt elevats entre la fi de la collita i el començament d'una de nova sense recollir, obtenint així grans beneficis.

Aquests també es convertien en una mena de prestamistes dels petits camperols, però també de l'Estat, ja que aquest no tenia capacitat i emetia deute públic (que compraven els kulaks). Eren prestamistes de l'Estat.

Els kulaks van ser un dels grups més afavorits, però és evident que eren com a tal hostils al socialisme i al poder soviètic, per la qual cosa un dels grups més afavorits era finalment un grup social no partidari del socialisme.

El mateix va passar amb aquelles petites i mitjanes indústries de les ciutats, els anomenats nepmen, que, amb pràctiques similars, van aconseguir grans beneficis en un mercat que controlaven amb bastanta facilitat.

Tampoc no es va poder aconseguir una major inversió del capital estranger. Revolució similar o bé exposar-se a iniciar la consagració del socialisme en un sol pas. A partir de 1927 començaria la liquidació de la NEP.