La Nova Generació d'Escriptors Catalans Post-Guerra Civil: Ruptura i Consolidació

La Nova Generació d'Escriptors Catalans Post-Guerra Civil

En aquesta etapa sorgeix una nova generació d'escriptors nascuts durant la Guerra Civil. Va ser una generació molt estudiada per crítics com Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells. És una època de ruptura, on canvien els temes tractats i la forma d'escriure novel·les i obres teatrals. També hi ha una nova actitud a l'hora d'enfocar els fets culturals, la societat i la nació catalana.

Gràcies a aquesta etapa, es va consolidar l'impuls de la literatura catalana que havia tingut lloc durant els anys 60 i es va demostrar el fracàs de l'Estat franquista en el seu intent de genocidi cultural i lingüístic. Aquest impuls dels 60 va ser fruit de canvis sociològics i culturals originats pel lliurament econòmic i la decadència del franquisme.

Autors Destacats de la Nova Literatura Catalana

Terenci Moix: Crítica i Mitificació

Terenci Moix, el seu nom real era Ramon Moix i Meseguer, va néixer a Barcelona i escrivia tant en català com en castellà. De formació autodidacta i anàrquica, es va donar a conèixer amb l'obra La torre dels vicis capitals. La seva obra es basa en la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l'època franquista i el sexe. Li agradava el món relacionat amb Egipte, i això es veia reflectit a les seves obres. El 1993 va guanyar el Premi Lletra d'Or amb l'obra El sexe dels àngels. Parlava obertament de l'homosexualitat i va participar en tertúlies a la televisió. El dia que va morir Marilyn és l'obra que es considera com el punt d'arrencada d'aquesta nova etapa. En aquesta obra s'explica com va evolucionar la societat barcelonina, relatant la vida dels seus personatges: dues famílies de classe mitjana que passen de la fam de la postguerra a tenir una gran riquesa. En l'obra podem observar la crítica al franquisme, les seves prohibicions i el seu trencament.

Gabriel Janer Manila: Mestre de Gèneres

Gabriel Janer Manila va néixer a l'illa de Mallorca, el dia de Tots Sants. En les seves obres es troben gairebé tots els gèneres literaris. Durant la seva carrera d'escriptor va guanyar els premis més importants de literatura catalana, un d'ells és la Creu de Sant Jordi. Les seves obres més importants són:

• El cementiri de les roses
• Tot quant veus és el mar (juvenil)
• Els jardins incendiats

Maria Antònia Oliver: Veu de Mallorca

Les obres de Maria Antònia Oliver tracten sobre els problemes de l'illa de Mallorca i tenen influència de les rondalles i el gènere tradicional. Va rebre el Premi Ramon Llull. Va fer moltes traduccions i va intervenir en obres sobre la cultura catalana. Algunes de les seves obres són:

• Cròniques d'un mig estiu
• Antípodes
• Colors de mar

Robert Saladrigas: Escriptor i Comunicador

Robert Saladrigas va néixer a Barcelona i va ser escriptor, periodista i guionista de Televisió Espanyola a Catalunya. Una de les seves obres més importants són:

• Boires
• Claris
• La mar no està mai sola

Montserrat Roig: Memòria i Feminisme

Montserrat Roig va néixer a Barcelona en el si d'una família burgesa. Des de ben jove va estar implicada en els moviments contra el franquisme. Va estudiar Filosofia i Lletres, va fer entrevistes importants i es va preocupar per temes feministes i per recuperar la memòria històrica del país. Destaquen obres com:

• Ramona, adéu
• L'hora violeta
• El cant de la joventut

Carme Riera: Pont entre Cultures

Carme Riera va néixer a l'illa de Mallorca. Va estudiar Filologia Hispànica i va esdevenir catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va conèixer diversos escriptors mallorquins mentre estudiava i es va casar amb un professor. Escriu en català i castellà. Rep premis de gran prestigi com el Ramon Llull de novel·la, el Josep Pla i el Lletra d'Or. Algunes de les seves obres més importants són:

• Dins el darrer blau
• Temps d'una espera
• Cap al cel obert
• Llengües mortes

Conclusió: Un Trencament Cultural i Literari

En conclusió, aquesta va ser una època de trencament on es va escriure sobre temes que abans eren tabú, com l'alliberament sexual o la lluita política clandestina. Gràcies als seus escriptors, la literatura catalana es va mantenir i no es va produir un genocidi cultural.