Noucentisme i Teatre Català: Josep Carner i Àngel Guimerà
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,77 KB
Característiques Generals del Noucentisme
El Noucentisme: Definició i Context
Moviment ideològic i artístic que sorgí a la primeria del segle XX, com a evolució i com a rebuig del Modernisme i del Naturalisme. Reivindica la serenitat i l'ordre del classicisme enfront de l'exuberància del Modernisme.
Aquestes crítiques al Modernisme evidenciaven un criteri tradicional i conservador que atacava les influències europees heterogènies que els modernistes havien abanderat. La pretensió de recrear un món ideal que cercava la bellesa i la perfecció en les formes els enfrontava al Naturalisme.
L'Estètica Noucentista: Valors i Gèneres
Proclamà nous valors estètics, ètics i polítics com la civilitat, el classicisme, l'arbitrarisme o l'imperialisme. Aquesta recuperació dels clàssics els oposà tant als naturalistes com als modernistes.
La Poesia i l'Assaig
- En la poesia es rebutja l'espontaneïtat i s'opta per la perfecció en la forma d'expressió.
- Defensava la intervenció de l'intel·lectual dins la societat i les institucions (des de la premsa a la literatura).
- Es prefereixen la poesia i l'assaig davant la novel·la, per donar a conèixer el seu ideari a través de la premsa i els llibres.
La Narrativa
En la narrativa hi predomina el conte. El problema de la no-cultivació o l'interès limitat per la novel·la va ser que, si aplicaven l'arbitrarisme, haurien de descriure els problemes socials del món industrialitzat, i no volien escriure una realitat tan miserable, sinó transformar-la en bellesa.
Josep Carner: El Príncep dels Poetes
(Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970)
Escriptor més destacat del Noucentisme. Destaquen els seus poemes i escrits de crítica literària, amb els quals difonia les idees estètiques del moviment.
Trajectòria i Ideologia
- Fou redactor de La Veu de Catalunya i dirigí diverses revistes.
- Va col·laborar amb Pompeu Fabra en la seva tasca purificadora de la llengua.
- Cap al 1919 va mostrar un pensament socialista i sindicalista en alguns articles.
- Durant la Guerra Civil es mantingué fidel a la República i residí a Brussel·les.
Obres Destacades
Entre les seves obres principals trobem:
- El llibre dels poetes (amb influència modernista, on ja apareix la ironia).
- El primer llibre de sonets i Segon llibre de sonets.
- Els fruits saborosos.
- Les monges.
El Teatre d'Àngel Guimerà
(Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)
La seva formació inicial va ser en castellà, però a poc a poc es va incorporar al moviment literari català. Va fundar la revista La Renaixença i n'acabà sent el director. Fou poeta i dramaturg prolífic. El seu fracàs amorós el va marcar tan profundament que va decidir no tenir més relacions, un tema relacionat amb el de la paternitat frustrada que apareix en la seva obra.
Evolució Dramàtica de Guimerà
Primera Etapa: Tragèdia Romàntica en Vers
Conreà la tragèdia romàntica en vers de tema històric, amb ambients medievals i llegendaris, imitant els models de Victor Hugo i Shakespeare.
Obres Clau de la Primera Etapa
- Gal·la Plàcida
- El fill del rei
- Rei i monjo
- Mar i cel (ambientada al segle XVII, les seves accions transcorren en un vaixell de corsaris nord-africans).
Segona Etapa: Drama Realista en Prosa
Va conrear el drama realista en prosa en obres que tractaven la polèmica social de l'època. Hi dominava la passió amorosa entre els protagonistes, que podia acabar amb la mort d'un dels personatges en pugna.
Obres Clau de la Segona Etapa
- Maria Rosa
- Terra Baixa
- La filla del mar
Etapa Final
Va tornar al seu estil inicial sense assolir l'èxit, a causa de l'evolució dels gustos públics.
Visió del Món i Obres Significatives
La seva producció dramàtica revelava la seva visió del món: l'enfrontament entre la natura i la cultura, i la relació de l'home amb el paisatge. Exemples d'aquesta exploració són:
- L'aranya (una aproximació al Naturalisme).
- La reina vella (una aproximació al Modernisme simbolista).
Guimerà va assolir un gran prestigi social amb la defensa del catalanisme polític. Terra Baixa és l'obra més representativa del seu teatre, un drama realista amb un triangle amorós format per Marta, el seu amo Sebastià i Manelic, el pastor de les terres.