Noucentisme: Orígens, Característiques i Obra de Josep Carner

Noucentisme: Introducció

El Noucentisme va ser un moviment que va sorgir a Catalunya entre 1906 i 1923, després del Modernisme. El seu objectiu era construir una Catalunya culta i europea, on la ciutat esdevenia l'espai ideal per a la implementació de noves reformes. Els poetes i artistes van passar de l'espontaneïtat i l'amateurisme a la professionalització i el formalisme.

El Noucentisme comparteix amb el Modernisme la voluntat de modernitzar Catalunya i acostar-la a Europa. Els dos moviments volen fer del català una llengua literària, però el programa noucentista és més ampli i pretén:

• Creació d'una xarxa docent (ensenyament).
• Normalització de la llengua: Pompeu Fabra va crear el primer diccionari ortogràfic i gramàtic català.
• Creació d'infraestructures culturals: es van crear instituts d'estudis catalans, la Biblioteca de Catalunya, diferents museus i publicacions periòdiques.

El principal ideòleg del Noucentisme va ser Eugeni d'Ors.

Josep Carner: Biografia i Obra

Josep Carner va néixer a Barcelona (1884) i va morir a Brussel·les (1970). Va estudiar dret, filosofia i lletres. Des de ben jove va col·laborar en diversos diaris i revistes, com ara "La Veu de Catalunya", una revista difusora de les idees noucentistes. També va ser un membre destacat de la vida política catalana i va gaudir d'un gran prestigi entre els intel·lectuals. Després de la Guerra Civil espanyola, es va exiliar a Mèxic i després a Brussel·les.

L'obra literària de Josep Carner es pot agrupar en quatre etapes, diferenciades a partir de l'evolució de la seva poesia:

• Etapa d'iniciació (1896-1905)

  La seva obra encara està molt influenciada tant per la poesia romàntica de Verdaguer com per la poesia modernista. Tot i això, ja es comencen a observar algunes característiques del que serà la seva poesia. L'obra més important és el "Primer llibre de sonets" (1905).

• Etapa noucentista (1906-1924)

  Va representar la consolidació de Carner com a poeta noucentista. La seva obra més important és "Els fruits saborosos" (1906). A aquesta etapa també pertanyen llibres com "Arques i ventalls" (1914) i "Bella terra, bella gent" (1918). Aquests poemaris segueixen les pautes noucentistes, però cal destacar la incorporació d'un nou element que es va convertir en una marca de la poesia carneriana: la ironia.

• Tercera etapa (1925-1939)

  Representa un canvi i una evolució en la trajectòria de Carner. Està influïda per alguns esdeveniments històrics i la crisi de l'estètica ja és una realitat. L'obra més coneguda és "El cor quiet" (1925), que es caracteritza per la humanització de la poesia, l'interès per les coses sensibles i una visió filosòfica de l'existència.

• Quarta etapa (Després de la Guerra Civil)

  L'exili va suposar per a Carner l'allunyament de Catalunya. Aquesta etapa es caracteritza per l'evolució de la poesia cap a la metafísica. L'obra més representativa és "Nabí" (1914), que busca una profunda reflexió sobre el destí de l'ésser humà. El punt de partida de "Nabí" és la Bíblia, concretament la història de Jonàs.