El Noucentisme: Moviment Cultural i Polític Català

Definició i Orígens del Noucentisme

El Noucentisme és el moviment cultural i ideològic que va donar forma a la política cultural reformista de la Mancomunitat de Catalunya. El terme noucentisme va ser encunyat per l’ideòleg del moviment, Eugeni d’Ors, en oposició al vuitcentisme/modernisme.

La data de fundació del moviment se situa el 1906 per la coincidència de diversos fets clau:

• La celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• L'accés d'Enric Prat de la Riba a la presidència de la Diputació de Barcelona.
• La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors, el qual presentava didàcticament el pensament ideològic i estètic del moviment, és a dir, la doctrina que calia seguir.

Objectius i Assoliments

El moviment noucentista es va plantejar com un dels objectius prioritaris regular i institucionalitzar una llengua, una literatura i una cultura. La nova intel·lectualitat hegemònica i elitista va elaborar i imposar una estètica i un model d’acció cultural que harmonitzava perfectament amb la voluntat política reformadora impulsada des de la Mancomunitat.

Els factors bàsics d’aquest moviment eren:

• Transformar la pàtria en país.
• Transformar el llemosí en llengua catalana normativa.

Els resultats d'aquest esforç van ser extraordinaris, eficaços i d’una transcendència innegable, com ara:

• La creació d’infraestructures culturals.
• L'establiment de les normes ortogràfiques (1913).

L’aportació més important va ser fixar el model de llengua literària per a una societat culta i moderna i la fixació d’un català apte per a totes les variants lingüístiques.

Eugeni d’Ors i el Glosari

Eugeni d’Ors va escriure el Glosari a partir del 1906 al diari La Veu de Catalunya, el qual va tenir una influència extraordinària en tota una generació d’escriptors i intel·lectuals, i en la vida pública catalana. Eugeni d’Ors es va convertir en el màxim teòric d’aquest moviment de renovació cultural, polític i econòmic. També va defensar la utopia d’una societat ideal, encara que estiguessin en plena crisi. A través del Glosari, va dur a terme una eficaç tasca d’il·lustració pública sobre els principis ideològics, ètics i estètics d’aquest projecte transformador.

La Creació Literària Noucentista

La creació literària noucentista té com a conseqüència el predomini de la poesia, on es pot desplegar millor l’obsessió per la forma. La prosa noucentista es va limitar a les gloses d’Eugeni d’Ors i als exercicis de virtuosisme, entre tendres i irònics, de Josep Carner.

Característiques de la Poesia Noucentista

Aquesta poesia es caracteritza per:

• Poesia de l’artifici: Es defineix per oposició a l’espontaneïtat modernista de Maragall, és a dir, l’enfrontament de la paraula viva amb l’arbitrarisme.
• Distanciament poètic: Alguns poetes noucentistes rescaten la sàtira literària de la grolleria i la marginació per fer-ne una poesia de fina causticitat.
• Classicisme: El nou arbitrarisme poètic invoca l’esperit apol·lini del classicisme grec i llatí. És a dir, tornen a ser respectades i rescatades les tendències poètiques del segle anterior que reivindicaven els valors clàssics, com el parnassianisme i l’Escola Mallorquina.