El Noucentisme: Un Moviment Cultural Català

El Noucentisme
Moviment que partí del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme s’allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves, encara que també amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya però partint d’un ideari i d’un vocabulari propi. Eugeni d’Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de Catalunya”. El 1906, per primera vegada, Eugeni d’Ors, que firmava amb el pseudònim de ‘Xènius’, va fer servir el terme ‘Noucentisme’. L’escriptor català va escriure durant setze anys més de quatre mil glosses, unes columnes d’opinió que publicava a la premsa en què reflexionava sobre el que succeïa a la societat de l’època i a través de les quals va poder articular, a consciència, el programa del moviment, que havia de servir per renovar la cultura a Catalunya. Es tractava d’un discurs ètic i estètic. Els noucentistes anhelaven establir un model propi autòcton. Les institucions noucentistes, com l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, van néixer com a rebuig de les estructures pròpies de l’administració de l’estat provincial i de la llei de jurisdiccions. Es volia aconseguir l’hegemonia política de la burgesia catalana.
Els artistes noucentistes van voler allunyar-se dels ideals estètics que havien predicat simbolistes i impressionistes. Anhelaven crear arrels que donessin a la cultura un valor d’eternitat. En aquesta línia, en poesia va destacar ‘Els fruits saborosos’ de Josep Carner. Es va produir una reorganització definitiva de l’Institut d’Estudis Catalans, que amb la conducció de Pompeu Fabra tindria el control de la vida intel·lectual i científica del país. També es va publicar ‘La ben plantada’, una glossa d’Eugeni d’Ors. Amb la dictadura, el moviment noucentista es va desintegrar fins a convertir-se en un substrat cultural i van desaparèixer les institucions que s’havien creat, com la Mancomunitat.

Bases:
Imperialisme: constitueix una Catalunya ideal mirall d’altres cultures a partir d’un estat burgès modern.
Arbitrarisme: imposició humana damunt la natura.
Civisme: actitud cívica basada en l’educació i convivència respectuosa. Es recupera el ideal cortesà, de la mesura i l’harmonia.
Classicisme: partint dels ideals de la cultura clàssica: ordre, mesura, harmonia, norma, es retorna als models clàssics.
Mediterranisme: idea de nació, de raça mediterrània que ens diferencia de l’Estat espanyol.
La ciutat: es reivindica la ciutat com a ideal centre de la raó, el seny i el progrés; l’ideal és la polis grega, centre de govern i vida democràtica.
● Obra ben feta.
● Importància de la religió catòlica.
● Ideal de dona: mestressa de casa, catòlica, mare i esposa.
● La burgesia pren un paper important. S’enfronta als modernistes.

Eugeni d'Ors,