Noucentisme: Moviment Cultural i Artístic Català del Segle XX

El Noucentisme és un moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya a començaments del segle XX. Va representar l'aliança entre la burgesia i els intel·lectuals, fet que va permetre superar l'enfrontament artista-societat que havia existit en l'època modernista.

El terme Noucentisme (del català 'nou', referint-se al segle XX) va ser encunyat per Eugeni d'Ors.

Etapes del Noucentisme

1906-1917: Esplendor i Obres Clau

Aquests van ser els anys més esplendorosos del moviment, influïts pel Glosari d'Eugeni d'Ors. Destaquen obres com Els fruits saborosos (obra més important) de Josep Carner, Horacianes de Miquel Costa i Llobera, i La muntanya d'amatistes de Guerau de Liost.

1917-1923: Decadència i Context Polític

Després de la mort d'Enric Prat de la Riba el 1917, el Noucentisme comença a decaure. Aquest període va estar marcat per conflictes socials i polítics, com la vaga general de 1919 entre patrons i obrers, i el cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923, el mateix any que Eugeni d'Ors va decidir abandonar Catalunya.

L'Estètica Noucentista

L'estètica noucentista és obra d'Eugeni d'Ors, plasmada principalment en els seus articles del Glosari publicats al diari La Veu de Catalunya. Els seus principis fonamentals són:

Classicisme

Principi bàsic de l'obra artística noucentista, s'inspirava en el món clàssic grecollatí i defensava una obra basada en la raó, la mesura, l'ordre i l'harmonia.

Mediterranisme

Reivindicació dels orígens i valors mediterranis dels antics grecs, estretament relacionat amb el Classicisme.

Arbitrarisme

Consistia a seleccionar de la realitat uns quants elements per expressar les seves idees. L'art no s'expressa tal com és, sinó tal com es volia que fos.

Imperialisme

La voluntat que el Noucentisme s'havia d'imposar a totes les capes de la societat, d'intervenir en els àmbits polítics i culturals per tal de modernitzar el país.

Civilitat

Aspiració a una societat sense conflictes, harmònica i culta, inspirada en la polis grega.

Eugeni d'Ors: Figura Clau del Noucentisme

Eugeni d'Ors es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. El 1906, amb el pseudònim de Xènius, va publicar els articles del Glosari al diari La Veu de Catalunya, on propugnava idees noucentistes. El 1911, Enric Prat de la Riba el va nomenar secretari de l'Institut d'Estudis Catalans. Juntament amb Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat, va ser una figura central. El 1923 es va establir a Madrid. Obres destacades d'Eugeni d'Ors inclouen: La Ben Plantada, Tina i la guerra gran i Gualba la de mil veus.

La Literatura Noucentista

Els plantejaments ideològics de la literatura noucentista es van centrar principalment en l'assaig i la poesia. Els autors de referència van ser Eugeni d'Ors amb el Glosari, Josep Carner i Guerau de Liost.

Mestratge de Josep Carner

Entre els deixebles de Carner destaquen Marià Manent, Tomàs Garcés i Carles Riba.

Narrativa i Teatre Noucentista

En la narrativa i el teatre noucentista, cal esmentar Carles Soldevila amb la novel·la curta L'abrandament i l'obra de teatre Civilitzats, tanmateix.

La Poesia Noucentista: Característiques

• Interès pel Classicisme i rebuig del Romanticisme.
• Rebuig de l'espontaneïtat i de la inspiració.
• Recerca de l'obra literària perfecta.
• Ús d'una llengua literària rica i precisa.

Josep Carner: El Príncep dels Poetes

Josep Carner va ser el poeta més destacat del Noucentisme. Entre les seves obres importants es troben Els fruits saborosos, La paraula en el vent i Auques i ventalls. Posteriorment, va abandonar l'estètica noucentista per endinsar-se en una poesia de caire simbolista.

Guerau de Liost

Guerau de Liost és el pseudònim de Jaume Bofill i Mates, autor de l'obra La muntanya d'amatistes.