El Noucentisme: Moviment artístic i ideològic del segle XX

El noucentisme és un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX i que es convertirà en el millor impulsor de les idees i propostes de la LLiga Regionalista. Pren com a base les idees d’Eugeni d’Ors.

Conceptes:

• Noucentisme
• Rebuig del romanticisme
• Concepció de la bellesa com sinònim d’ordre i d’harmonia amb finalitat social
• Arbitrarisme
• Rebuig de l’atzar i de l’espontaneïtat en la creació artística
• Classisme
• Recuperació dels valors del món clàssic
• Civilitat
• Imperialisme

Classisme, recuperació dels valors del món clàssic, valors: ordre, raó, mesura i harmonia.

Civilitat, la ciutat representa el domini de la raó sobre el caos i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.

Imperialisme, voluntat de la burgesia per influir econòmicament i políticament sobre la resta de l’Estat espanyol.

Autors com: Josep Carner, Els fruits saborosos i Guerau de Liost, Sàtires.

El procés de normativització de la llengua.

L’any 1906 l’inici del noucentisme.

L’any 1907 Prat de la Riba crea l’institut d’Estudis Catalans.

L’any 1911 es crea la Secció Filològica de l’institut dirigida per Pompeu Fabra encarregada de promulgar:

• Normes ortogràfiques
• Gramàtica catalana
• Diccionari general de la llengua catalana

La generació de 1930.

Un grup d’escriptors valencians que es reuneixen a la revista Taula de Lletres Valencianes. Hi destaca Carles Salvador, la seua obra poètica té 2 etapes. La 1a obra com Vermell. La 2a més intimista i tradicional, com El fang i l’esperit.

El bilingüisme, el primer concepte que utilitzarem per a descriure la situació de llengües en contacte és el bilingüisme que sèntén com l’ús de 2 idiomes en un individu, en un territori, grup social.

Diglòssia, va ser utilitzat per 1a vegaa per Charles A. Ferguson per a explicar situacions com les del grec modern, l’àrab o l’alemany de Suïssa.

Diglòssia interna: la que es dóna entre 2 varietats de la mateixa llengua.

Diglòssia externa: la que es dóna entre 2 llengües diferents.

Substitució lingüística, el terme conflicte lingüístic assenayala una situació dinàmica que es produeix en el moment en què una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d’ús de la llengua pròpia del territori. Procés de normalització lingüística.

L’assaig de postguerra, és un gènere literari de díficil definició. Es tracta d’una literatura d’idees, un gènere en què l’autor exposa les seues idees.

Característiques:

• És una prosa d’idees i sol tener una estructura argumentativa
• Utilitzen recursos expressius de caràcter literari
• Utilitzen referències i citacions d’altres autors o obres
• Els textos estan escrits en 1a persona i presenten una gran subjectivitat
• Apareixen molts elements modalitzadors ens deixen veure l’opinió de l’autor sobre el tema

Josep Pla, el seu estil és clar i senzill perquè vol aconseguir una fàcil comprensió dels textos.

Joan Fuster, un dels més importants de la nostra literatura.

Joan Francesc Mira, autor d’un gran nombre d’estudis i investigacions. És autor també d’una gran quantitat d’articles publicats en revistes i diaris.

Altres autors que practiquen l’assaig són: Guim Monzó, Martí Domínguez i Josep Maria Espinàs.

Diferenciarem 2 mals usos del llenguatge:

Usos androcèntrics, quan el llenguatge invisibilitza o fa dificíl imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones.

Usos sexistes, són aquells que desvaloren un dels 2 sexes.