Noucentisme, Modernisme i Renaixença: Història de la Literatura Catalana

Noucentisme: Moviment Cultural i Polític (1906-1923)

Definició i Objectius Fonamentals

És un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa aproximadament entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental és dotar la societat d'institucions de tot ordre que garanteixin un bon funcionament.

Característiques del Noucentisme

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Agafar el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Enaltir el món urbà i industrial, enfront del món rural.
• Abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta.

Autors Representatius del Noucentisme

• Josep Carner
• Guerau de Liost
• L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina i els seus Autors

L'escola agrupava aquests autors:

• Miquel Costa i Llobera: Parteix dels models romàntics per anar incorporant elements del món clàssic.
• Joan Alcover: Expressa líricament experiències molt lligades a la seva vida, marcada per les desgràcies familiars.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Visió idealitzadora de Mallorca, relacionada amb el “mite de la vida d'or”. Aquest mite representaria la idealització de l'illa no contaminada del progrés que suposava la Revolució Industrial.
• Equilibri i contenció emocional.
• Voluntat de perfecció formal.
• Predomini de la prosa paisatgística, molt sovint lligada a un sentiment elegíac.

Modernisme Català: Renovació Artística (1892-1911)

Definició i Superació de la Renaixença

És el moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911, i que pretenia modernitzar i europeïtzar la cultura catalana superant l'orientació de la Renaixença.

Gèneres Literaris del Modernisme

Poesia Modernista: Temàtica i Versificació

La poesia pretén renovar la versificació i la temàtica. Es tradueixen els grans poetes europeus contemporanis i també els clàssics. Es valora la poesia sincera que expressi l'experiència de la vida i es produeix una obertura cap a diversos corrents europeus. Autor destacat: Joan Maragall.

Narrativa Modernista: Prosa i Llenguatge

Els narradors consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics en general, amb un llenguatge que combina la vivesa de les expressions populars amb fórmules molt més elaborades. Autors: Josep Pous i Pagès, Raimon Casellas i Prudenci Bertrana.

Teatre Modernista: Esteticisme i Regeneracionisme

Les produccions dramàtiques modernistes s'emmarquen en les dues grans tendències del moviment:

• L'esteticisme, amb un dramaturg com Adrià Gual.
• El regeneracionisme, amb autors com Ignasi Iglésias.

La Renaixença: Restauració de la Literatura Catalana (1833)

Objectius i Adopció de Corrents Europeus

És un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l'època: el Romanticisme i el Realisme.

Gèneres Literaris de la Renaixença

Poesia de la Renaixença: Normalització i Grans Autors

La poesia va ser el primer gènere a normalitzar-se. Destaquen Bonaventura Carles Aribau (del qual s'ha llegit l'Oda a la Pàtria, que es considera el punt d'arrencada de la Renaixença) i, sobretot, Jacint Verdaguer.

Teatre Culte: Consolidació Tardana

El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia, perquè no n'hi havia tradició a la nostra llengua, i perquè requeria unes infraestructures i un públic ampli.

Narrativa: El Procés de Recuperació i Models

El procés de recuperació d'aquest gènere fou lent. Com que la darrera novel·la escrita en català era Tirant lo Blanc, els escriptors no tenien un referent proper que els servís de model. Es va conrear la novel·la històrica, el costumisme i el Realisme. Narcís Oller és considerat el creador de la novel·la catalana moderna.