Noucentisme i llengua catalana: moviment, normativització i assaig

Noucentisme: moviment i conceptes

El noucentisme és un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX i que es converteix en el millor impulsor de les idees i propostes de la Lliga Regionalista. Prèn com a base les idees d'Eugeni d'Ors.

Conceptes clau

• Noucentisme: rebuig del romanticisme; concepció de la bellesa com a sinònim d'ordre i d'harmonia amb finalitat social.
• Arbitrarisme: rebuig de l'atzar i de l'espontaneïtat en la creació artística.
• Classicisme: recuperació dels valors del món clàssic; valors: ordre, raó, mesura i harmonia.
• Civilitat: la ciutat representa el domini de la raó sobre el caos i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.
• Imperialisme: voluntat de la burgesia per influir econòmicament i políticament sobre la resta de l'estat espanyol.

Autors destacats:

• Josep Carner — Els fruits saborosos
• Guerau de Liost — Sàtires

Procés de normativització de la llengua

L'any 1906 es considera l'inici del noucentisme.

L'any 1907 Prat de la Riba crea l'Institut d'Estudis Catalans.

L'any 1911 es crea la Secció Filològica de l'Institut, dirigida per Pompeu Fabra, encarregada de promoure:

• Normes ortogràfiques
• Gramàtica catalana
• Diccionari general de la llengua catalana

Generació de 1930

Un grup d'escriptors valencians es reuneix a la revista Taula de Lletres Valencianes. Hi destaca Carles Salvador; la seva obra poètica té dues etapes. La primera, obra com Vermell. La segona, més intimista i tradicional, com El fang i l'esperit.

Bilingüisme i diglòssia

El bilingüisme és el primer concepte que utilitzarem per a descriure la situació de llengües en contacte: s'entén com l'ús de dos idiomes en un individu (individual), en un territori (territorial), o en un grup social (social).

Diglòssia: el terme va ser utilitzat per primera vegada per Charles A. Ferguson per a explicar situacions com les del grec modern, l'àrab o l'alemany de Suïssa.

Tipus de diglòssia

• Diglòssia interna: la que es dóna entre dues varietats de la mateixa llengua.
• Diglòssia externa: la que es dóna entre dues llengües diferents.

Substitució lingüística: el terme 'conflicte lingüístic' assenyala una situació dinàmica que es produeix en el moment en què una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d'ús de la llengua pròpia del territori. Sota aquest context, es parla també del procés de normalització lingüística.

Assaig de postguerra i característiques

L'assaig de postguerra és un gènere literari de difícil definició. Es tracta d'una literatura d'idees, un gènere en què l'autor exposa les seves idees.

Característiques:

• És una prosa d'idees i sol tenir una estructura argumentativa.
• Utilitza recursos expressius de caràcter literari.
• Inclou referències i citacions d'altres autors o obres.
• Els textos estan escrits sovint en primera persona i presenten una gran subjectivitat.
• Apareixen molts elements modalitzadors que deixen veure l'opinió de l'autor sobre el tema.

Autors d'assaig

• Josep Pla: el seu estil és clar i senzill perquè vol aconseguir una fàcil comprensió dels textos.
• Joan Fuster: un dels més importants de la nostra literatura.
• Joan Francesc Mira: autor d'un gran nombre d'estudis i investigacions; també és autor d'una gran quantitat d'articles publicats en revistes i diaris.
• Altres autors que practiquen l'assaig són: Quim Monzó, Martí Domínguez i Josep Maria Espinàs.

Mals usos del llenguatge

Diferenciarem dos mals usos del llenguatge:

• Usos androcèntrics: quan el llenguatge invisibilitza o fa difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l'actuació de les dones.
• Usos sexistes: són aquells que desvaloren un dels dos sexes.