Noucentisme: Literatura, Poesia i Normalització Lingüística

El Noucentisme: Definició i Context Ideològic

El noucentisme és un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX. Els noucentistes s'avenen molt bé amb els polítics i amb la classe burgesa, perquè conceben l'intel·lectual com un personatge que s'ha d'introduir en la societat per a canviar-la i millorar-la.

La Poesia Noucentista: Perfecció i Artifici

La poesia és el gènere més conreat durant el noucentisme, ja que pretén aconseguir la perfecció en l'expressió i en la forma. Les seves característiques principals són:

1. Perfecció formal i rigor: Rigor en l'aplicació de les pautes mètriques. La poesia és rígida per la preceptiva, ni inspirada ni espontània. El sonet és proclamat model d'arbitrarietat i d'elegància.
2. Valoració de l'artifici: El poeta no naix, es fa. La creació artística no s'acaba mai, i el poeta pot refer sempre la seva obra.
3. Domini de la llengua: Submissió de la llengua a un procés de depuració.
4. Món idealitzat: Presentació d'un món idealitzat per mitjà d'una estètica classicitzant, lluny de la realitat social convulsa del moment.
5. Visió platònica de l'amor: Presentat d'una manera idealitzada i distant.
6. Idealització de la dona: La dona és vista com a transmissora, dins la llar, de valors com l'ordre, l'harmonia i el seny (sentit comú).
7. El pas del temps: Presentació del tema del pas del temps d'una manera distant i desapassionada.
8. Recurs a la ironia: Una arma poderosa de desrealització.

Josep Carner: El Poeta Més Celebrat

Josep Carner (Barcelona, 1884) és l'autor més destacat de la poesia noucentista. El 1939 s'hagué d'exiliar a Mèxic. És autor d'una obra poètica extensa i variada, i és el representant més important de la nostra poesia a l'exili i el poeta més celebrat del noucentisme. La seva obra Els fruits saborosos marca l'inici literari del noucentisme, caracteritzat pel classicisme, l'artificiositat, la perfecció formal, la mitologia i el simbolisme.

El Teatre i la Prosa

El Teatre: Comèdia de Costums Burgesos

El teatre destaca per la comèdia de costums d'ambient burgès. Els personatges són burgesos cultes que solucionen els seus conflictes de manera educada. Aquest gènere és conreat principalment per Carles Soldevila.

La Prosa: Conte, Assaig i Traduccions

La prosa suposa un fre per al desenvolupament de la novel·la. Els noucentistes prefereixen el conte o l'assaig. Les traduccions de les grans obres europees foren considerades un factor fonamental. D'aquests gèneres, cal destacar Eugeni d'Ors.

Normalització de la Llengua Catalana

Normativitzar una llengua suposa seleccionar una varietat lingüística i codificar-la, fixar la grafia, la gramàtica i el lèxic per aconseguir unes normes lingüístiques. El seu objectiu és fer de la llengua un instrument adequat per a la comunicació.

• 1906: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 1907: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
• 1911: Creació de la Secció Filològica de l'Institut, dirigida per Pompeu Fabra.

L'obra de Pompeu Fabra va ser fonamental per a la codificació del català:

1. Les Normes Ortogràfiques (1913)
2. La Gramàtica Catalana (1918)
3. El Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)

A València i Mallorca, els intel·lectuals van anar acceptant aquestes noves normes, que es van estendre per més territoris de parla catalana.