Noucentisme: Josep Carner, Eugeni d'Ors i «La poma escollida»

La poma escollida — Josep Carner

La poma escollida: Alidé plora perquè sent que ha perdut la joventut i la bellesa, mentre que Lamon la consola amb tendresa i la compara amb la poma escollida. Aquesta poma, tot i haver madurat i envellit, encara conserva perfum i valor. Aquesta imatge simbolitza que la bellesa no desapareix amb els anys, sinó que es transforma, i que la maduresa també té dignitat i encant.

El poema combina el diàleg amb un to delicat i nostàlgic i utilitza metàfores relacionades amb la natura per expressar els sentiments dels personatges. L'amor veritable no depèn de la joventut ni de l'aparença física, sinó que es manté malgrat el pas del temps. En definitiva, l'obra vol ensenyar que envellir no és una pèrdua absoluta, perquè allò essencial —l'amor compartit— perdura per sobre dels canvis físics i del pas dels anys.

El noucentisme

Moviment cultural i polític català que s'inicia el 1906 i finalitza, de facto, amb el cop d'estat de Primo de Rivera (1923). Està vinculat a la burgesia catalana i a la modernització del país. Dona continuïtat a la tasca del Modernisme, però trenca amb la seva estètica.

Fets clau

• 1906: Eugeni d'Ors publica la Glosari a La Veu de Catalunya → difusió de la doctrina noucentista.
• Josep Carner publica Els fruits saborosos.
• Primer Congrés de la Llengua Catalana → inici de la normalització lingüística.

Ideologia i valors

Inspiració en el món clàssic. Valors principals: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal i intel·ligència. Defensa de la raó, la serenitat i l'equilibri en oposició al sentimentalisme, la espontaneïtat i la llibertat formal del Modernisme.

Llengua i cultura

Suport institucional especial, especialment per part de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Pompeu Fabra promou la reforma i consolidació de la llengua catalana.

La ciutat

La ciutat és l'espai ideal del Noucentisme: lloc del progrés, de la indústria i de la burgesia, i àgora dels canvis socials i culturals.

Eugeni d'Ors

Vida

• Neix a Barcelona (1881).
• Ideòleg del Noucentisme.
• Estudis de dret, filosofia i lletres.
• Pseudònims: Xènius i Octavi de Romeu.
• Secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
• Després de la mort de Prat de la Riba dimiteix dels seus càrrecs.
• A partir de 1920 escriu també en castellà.
• Mor a Vilanova i la Geltrú (1954).

Obra

Gènere principal: la glosa — article breu, intel·lectual, de to didàctic, publicat a La Veu de Catalunya. Estil: llenguatge culte i elaborat, amb arcaïsmes i neologismes; destaca l'enginy i la intel·ligència.

Obres principals

• La Ben Plantada.
• Gualba, la de mil veus (títol citat entre els textos).
• La Ben Plantada i altres gloses que exalcen la figura de la dona ideal noucentista: Teresa = dona ideal noucentista. Simbolitza ordre, tradició, patriotisme mediterrani, cultura i bellesa formal.

Simbol de l'arbre: arrels baixes → tradició, terra, passat, cultura heretada; arrels altes → futur, renovació, cultura nova, aspiracions. Missatge: equilibri entre tradició i progrés.

Josep Carner

Vida

• Neix a Barcelona (1884).
• Prové d'una família intel·lectual.
• Publica el primer poema als 12 anys.
• Estudia dret, filosofia i lletres.
• Membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Carrera diplomàtica (Gènova, Costa Rica, Beirut, París...).
• Exili a Mèxic després de la Guerra Civil.
• Mor a Brussel·les (1970).

Obra

Obra clau: Els fruits saborosos, on relaciona les etapes de la vida (infantesa, joventut, maduresa, vellesa) amb fruits i amb les estacions de l'any. Llenguatge precís, elegant i equilibrat.

Altres obres

• La paraula en el vent (1914).
• Auques i ventalls (1914).
• La inútil ofrena (1924).

Etapa simbolista

To més humà, existencial i filosòfic. Obres destacades: El cor quiet (1925) i Nabí (1941), poema metafísic sobre el profeta Jonàs.