El Noucentisme: Ideologia, Cultura i Llengua a Catalunya (1906-1923)

El Noucentisme: Definició i Context (1906-1923)

El Noucentisme fou un moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923 aproximadament, recollí les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana. Creà una ideologia dels seus interessos i formulà uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.

La Lliga Regionalista i la Mancomunitat de Catalunya

• Al 1901 es va crear la Lliga Regionalista, partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana, la qual durant les dues primeres dècades del segle XX va voler dur a terme la seva pròpia revolució.
• Enric Prat de la Riba va ser qui donà forma teòrica al projecte de la Lliga. La idea era dur a terme l'acció Catalunya endins per aconseguir el control de les institucions públiques catalanes i reformar-les, i després, dur a terme l'acció Catalunya enfora per establir una hegemonia catalana.
• Aquest projecte (conservador, defensor de l'Església i enfrontat a l'obrerisme) va atreure una bona part dels intel·lectuals que van col·laborar en els diversos projectes empresos per la Lliga. Molts d'aquests intel·lectuals es van convertir en professionals de l'administració i foren els encarregats de tirar endavant el projecte ideològic i cultural d'aquest partit.
• Al 1907, Prat de la Riba va ser elegit president de la Diputació de Barcelona, des d'on va anar configurant el programa de reforma.
• Al 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya (fusió de les quatre diputacions provincials catalanes) i Prat de la Riba va ser anomenat president. Després de la seva mort, el projecte va continuar fins al 1925 quan fou dissolta, encara que des del 1923 va deixar de ser efectiva pel cop d'Estat del general Primo de Rivera.

La Lluita per la Cultura

Prat de la Riba va començar un procés de renovació cultural:

• Creació d'una estructura docent des de l'educació primària fins a l'alta investigació.
• Fixació d'una llengua literària.
• Establiment d'una infraestructura cultural mitjançant la creació d'una extensa xarxa de biblioteques, de museus, de publicacions periòdiques i d'empreses editorials.

El Moviment Noucentista

Noucentisme és una paraula que va popularitzar Eugeni d'Ors des dels articles que va publicar a La Veu de Catalunya que titulà Glosari. La va crear inspirat en la terminologia italiana de la història de l'art per anomenar certs segles (Trecento, Quattrocento, etc.) i es pot referir a la centúria del segle XX com a l'adjectiu “nou”.

L'any 1906 es considera la data d'inici del Noucentisme per tres fets importants:

• La Lliga Regionalista guanyà les eleccions.
• Eugeni d'Ors començà a publicar el seu Glosari a La Veu de Catalunya.
• Enric Prat de la Riba publicà La nacionalitat catalana.

La data de la fi del Noucentisme és el 1923. No obstant això, després del cop d'Estat de Primo de Rivera, al 1917, es pot dir que el moviment ja començà a decaure (després de la mort de Prat de la Riba la Lliga va començar a davallar i es convertí en un partit més de dreta, defensor dels seus interessos). Les noves generacions varen continuar la lluita per aconseguir els ideals que s'havien proposat, tant els noucentistes com els modernistes.

Ideologia i Ideari del Noucentisme

Des del 1903 uns quants joves intel·lectuals encapçalats per Josep Carner, varen publicar articles d'opinió a la revista Catalunya on varen anar definint les bases ideològiques del Noucentisme. Partien del rebuig del Modernisme, però en salvaren l'Escola Mallorquina (Costa i Llobera, Horacianes, 1906) i la prosa de Joaquim Ruyra; defensaven l'artificiositat (davant l'espontaneisme modernista) i el ciutadanisme (per damunt del ruralisme).

No obstant això, el veritable ideòleg del Noucentisme fou Eugeni d'Ors: va potenciar els aspectes relacionats amb els interessos de la burgesia i va eliminar els contraris. A partir d'aquí va establir la ideologia del nou moviment, que es basava en considerar la raó i l'intel·lecte per damunt del sentiment i de l'instint, i el principi de la realitat per damunt del de plaer; eliminà les postures extremes i defensava la contenció i la laboriositat.

Aquests postulats ideològics són la base de la formulació de l'ideari noucentista, que gira entorn d'uns mots clau que els noucentistes repetien contínuament per arribar a imposar el que significaven:

• Intervenció: va aplicar aquest mot a l'acció que s'havia de dur a terme perquè tots els afers públics funcionessin correctament. Es tractava d'intervenir per canviar les coses, d'actuar. Quan aquesta intervenció la va referir als afers polítics la va anomenar imperialisme i quan la va referir als estètics i literaris arbitrarisme:
  • Imperialisme: (manera còmoda de no haver de fer servir el mot nacionalisme) l'aspiració de la burgesia era eliminar l'Estat oligàrquic i reemplaçar-lo per un estat burgès modern.
  • Arbitrarisme: manera de fer (en l'àmbit estètic i literari) que es contraposava directament amb l'espontaneisme. És a dir, el dret i el deure del creador d'intervenir.
• Classicisme: ja l'havia incorporat el moviment modernista, però en el Noucentisme es converteix en una consigna d'ordre per crear un sistema regulador de la vida social i política. Comporta el seny i la raó.
• Mediterranisme: hi aporta la claror del paisatge mediterrani, com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme.
• Civilitat: la ciutat era el marc ideal per demostrar que l'home havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte.
• Obra ben feta: els noucentistes pretenien la perfecció (objectiu). Feia falta treballar molt per acostar Catalunya al model capitalista (entén que per damunt de l'obrer, hi ha d'haver la feina ben feta).

La Normativització Lingüística

El català havia anat perdent ús social. La Renaixença, influïda pel Romanticisme, havia fet una identificació entre llengua i pàtria. Els modernistes varen intentar dur a terme la unificació de la llengua però els va faltar un poder polític.

El Noucentisme va aconseguir aquest objectiu gràcies al poder polític de la Mancomunitat: no va fer una política lingüística, va dur a terme la unificació del català com a llengua de cultura. Amb aquest objectiu, l'any 1906 es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, sota la presidència del mossèn Antoni M. Alcover on hi van participar romanistes europeus que varen contribuir a la consolidació científica del català. El 1911, es va crear la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (fundat al 1907), i Prat de la Riba va posar al capdavant Pompeu Fabra (un home clau per a la normativització de la llengua).

Per a dur a terme la reforma lingüística, Pompeu Fabra es va basar en cinc criteris:

• Creació d'un registre estàndard: a partir del registre barceloní amb les característiques més rellevants de les altres varietats.
• Economia lingüística: simplificar les formes per facilitar-ne la seva difusió.
• Especificitat: accentuar aquells trets característics; van optar per potenciar les expressions pròpies i netejaren la llengua catalana de barbarismes.
• Funcionalització: adopció de les formes més usuals, però prescindint dels barbarismes.
• Intel·lectualització: adopció dels recursos necessaris perquè la llengua pogués expressar el registre científic i l'humanista.

Les Normes ortogràfiques es publicaren al 1913, el Diccionari ortogràfic al 1917, la Gramàtica catalana al 1918 i el Diccionari general de la llengua catalana al 1932.