El Noucentisme: Etapes i Evolució

Etapa de més militància (1906-1909)

Ve marcada per les teoritzacions d'Eugeni d'Ors al Glosari, la secció que tenia adjudicada a La Veu de Catalunya, i pel nacionalisme conservador que sistematitzà Prat de la Riba a La nacionalitat catalana.

Cal recordar, però, que el modernisme és encara ben viu: tant en literatura (publicacions de les novel·les modernistes), com en arts plàstiques i arquitectura. El noucentisme, però, s'imposa en poesia.

La literatura és la primera via de difusió de l'ideari noucentista. El període que va de 1906 a 1909 és el de més clara militància. Encara no s'han materialitzat els esforços d'institucionalització que els noucentistes al voltant de Prat de la Riba s'han marcat. El 1907 el president ja ha aconseguit endegar l'Institut d'Estudis Catalans, però la difusió té lloc sobretot a partir de la premsa i de les publicacions literàries.

Comparteixen amb el modernisme el desig de reformar la societat catalana i de convertir la seva cultura en nacional i europea. Ara bé, els noucentistes s'oposen volgudament als modernistes, amb el seu arbitrarisme. Allò que dóna importància a l'obra és el treball de l'artista, la forma que li ha donat.

Donen molta importància a la cultura que té en la ciutat i el civilisme el seu centre d'acció. Creen la imatge d'una ciutat ideal, Barcelona, urbs moderna per a la qual treballen els intel·lectuals. L'artista és l'intel·lectual que treballa diàriament. L'art noucentista no pretén copiar els clàssics, com tampoc pretén copiar la realitat; però la seva obra ha de traspuar l'harmonia, la serenor, la mesura clàssiques. El formalisme estilitza els arguments temàtics, n'extreu l'essència, perquè l’aplicació de la tècnica implica un distanciament respecte l'objecte representat.

En aquesta primera etapa el gènere per excel·lència, a part de l'assaig periodístic ja esmentat, és la poesia, ja que és l'únic que pot parlar de la idealitat, de la Catalunya ideal. Ho fa a partir d'un pretext de la vida quotidiana, ja siguin objectes, persones o situacions. Aquests pretextos no tenen valor poètic per ells mateixos sinó pel treball d'artificiositat literària. Així el poeta ha desrealitzat la vida quotidiana i n'ha creat una altra d'ideal.

Segona etapa (1909-1917)

Després de 1909, hi ha canvis tant a nivell de contextualització política com cultural. El fracàs de Solidaritat Catalana, la Setmana Tràgica i el debat que s'obre dins de les files de la Lliga són els canvis polítics que fan que els intel·lectuals tanquin files al voltant de Prat de la Riba i es polititzin més. L'assentament del Noucentisme com a moviment cultural hegemònic és el canvi de contextualització cultural, ara no cal que els intel·lectuals noucentistes es donin a conèixer, hi ha en conseqüència un cert relaxament estètic.

Data important: 1914. Amb la Mancomunitat, es fa extensiu arreu del país la institucionalització de la cultura i la creació d'infraestructures.

El moviment noucentista es va desintegrant per la tendència cada cop més conservadora de la burgesia, que coincideix amb les repercussions de la Revolució Russa, fa més evident la polarització del país i fa fracassar la imatge noucentista d'una Catalunya burgesa i "catalana".

Tercera etapa (1917-1923)

A partir de 1917 podem dir que s'entra en una fase de davallada. Després de la Primera Guerra Mundial hi ha una crisi econòmica que agreuja encara més la conflictivitat obrera. La burgesia es fa més dretana i deixa en un segon pla els seus projectes nacionalistes. El procés d'institucionalització cultural va patint un alentiment.

L'any 1917 mor l'ànima de tot aquest projecte, Prat de la Riba, i el següent president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, no agruparà al seu voltant els intel·lectuals.

Eugeni d'Ors és allunyat dels seus càrrecs i Josep Carner, puntal del noucentisme, el 1921 marxarà a l'estranger per seguir la seva carrera diplomàtica.

En aquesta última etapa es comença a veure la necessitat de deixar de ser tan elitistes i intentar fer seu al gran públic. A partir d'ara es parlarà de reconquerir l'espai de la novel·la i el teatre. Els noucentistes, però, es defensaven millor amb el relat curt o conte, en què la perfecció estilística es podia controlar millor.

A partir d'aquí molts autors estaran influïts d'una manera o altra pel noucentisme, però el que era pròpiament el moviment desapareixerà. És així perquè estava intrínsecament unit a un projecte polític, a un ideari.

El 1923 el cop d'estat de Primo de Rivera, amb el suport d'alguns sectors de la mateixa burgesia catalana, marcava l'inici d'una dictadura que començà a actuar contra la cultura i la llengua catalanes.