Noucentisme: Context, Prosa i Poesia Literària Catalana (1906-1923)

El Noucentisme: Context i Cronologia

Corrent cultural i literari que segueix al Modernisme i que es dóna a Catalunya durant les dues primeres dècades del segle XX.

Cronològicament, el Noucentisme el podem situar entre el 1906 i el 1923. El 1906 marca el seu inici amb fets cabdals:

• Publicació del llibre Els fruits amorosos de Josep Carner (considerat el més important de poesia noucentista).
• Publicació de Glosari d'Eugeni d'Ors (el llibre més important de prosa).
• Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Aquests esdeveniments assenyalen l'inici del moviment, que finalitza simbòlicament el 1923 amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Prosa Noucentista: Artifici i Ordre

La prosa noucentista es caracteritza per ser artificiosa, és a dir, elaborada, sofisticada i ben construïda. També és objectiva i irònica, fugint de l'excés de subjectivitat i dramatisme propis del Romanticisme o el Modernisme.

Els intel·lectuals principals en prosa, Eugeni d'Ors i Josep Carner, són un model de preciosisme verbal, frase sintètica i correcció.

Obra Clau: El Glosari d'Eugeni d'Ors

L'obra més important de la prosa noucentista és Glosari (Eugeni d'Ors, 1906). Les glosses són articles alliçonadors que defensen o rebutgen certs criteris. Cada glossa és una unitat temàtica i presenta com a model valors com la bellesa, l'ordre i l'urbanisme.

Ideologia d'Eugeni d'Ors

La ideologia d'Ors es basa en tres pilars fonamentals:

1. Defensa del classicisme, l'arbitrarisme i la civilitat, oposant-se al romanticisme, l'espontaneisme i el ruralisme (en contra de la paraula viva de Joan Maragall, es defensa la paraula perfecta i elaborada).
2. La fidelitat al programa polític i la política cultural de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat.
3. La defensa del Mediterranisme i de l'humanisme clàssic (l'herència grecoromana i el pensament racional).

Poesia Noucentista: Harmonia i Forma

El Noucentisme substitueix els postulats romàntics i modernistes per un afany de claredat i ordre, que es troba en la perfecció formal i l'harmonia estructural. Per això, la poesia és el gènere preferit pels noucentistes.

La poesia s'orienta a crear el mite de la Catalunya-ciutat (espai cultural i urbà civilitzador). El sonet és la forma preferida pel gust per la perfecció.

Autors i Recursos Poètics

Els poetes més importants són Josep Carner (amb Els fruits amorosos, 1906) i Guerau de Liost (pseudònim de Jaume Boffill).

En la poesia noucentista s'hi sol trobar:

• Imatges molt elaborades.
• Ús d'arcaismes.
• Girs populars.
• Al·literacions (joc del llenguatge i repetició de fonemes).

Temes i Estil Transversals

Tant en la prosa com en la poesia noucentista, podem trobar els següents temes recurrents:

1. Elogi de la ciutat, lloança de l'espai urbà i defensa de la civilitat.
2. Idealització de la dona (respecte de la figura femenina).
3. L'ordre i l'equilibri, tant exterior (en l'espai) com interior (en el pensament).
4. La ironia com a recurs i joc de la intel·ligència (aplicada a actituds o comportaments concrets).
5. Observació de la vida quotidiana.

Origen del Terme “Noucentisme”

Enric Pla de la Riba va ser un dels fundadors de La Veu de Catalunya, diari on exposava el seu ideal de nació i catalanisme.

La paraula noucentisme va ser inventada per Eugeni d’Ors amb un doble significat:

• Derivat de l'adjectiu nou (indicant un nou moviment).
• Per referir-se al segle (nou-cents).

Aquest moviment va recollir les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i va formular pautes de comportament en l'àmbit social, polític i cultural.