El Noucentisme a Catalunya

Noucentisme (1906-1923)

Estreta col·laboració entre intel·lectuals i poder polític incipient. Va sorgir per mostrar rigidesa i situar Catalunya al mateix nivell que altres nacions europees i estendre la seva ideologia pel país.

Objectiu

Col·laboració entre intel·lectuals, artistes i polítics per impulsar la transformació de la societat catalana, donant institucions polítiques, culturals, educatives, tècniques lingüístiques/literàries: escoles, museus...

1906- Comença el Noucentisme → Publicació “Els fruits saborosos” (Josep Carner) → Inici de la publicació “Glosari” a La Veu de Catalunya (Eugeni d’Ors)

1907- Creació de l'Institut d'Estudis Catalans → 1911 crea la secció filològica amb Pompeu Fabra → 1914 publiquen les “Normes ortogràfiques”

1917- Mor Enric Prat de la Riba → Des del 1914 president de la Mancomunitat de Catalunya

1923- Acaba el Noucentisme → Comença la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la marxa d’Eugeni d’Ors a Madrid (1923)

Primera etapa

Crisi del Noucentisme, influència del cubisme i futurisme.

• Figures destacades: Josep M. Junoy // Joan Salvat-Papasseit.

Segona etapa

Etapa de renovació literària, predomini del dadaisme, sobretot surrealisme.

• Figures destacades: Salvador Dalí // Josep Vicenç Foix.

Origen del nom

NOUCENTISME: Juga amb el doble sentit numeral (9) i qualificatiu (apareix per primera vegada) de la paraula “nou”

Protagonistes del Noucentisme: Eugeni d’Ors (1881-1954)

Autor de “Glosari”, recull d’assaigs que va publicar diàriament entre 1906 i 1920 a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius. Va difondre els mots clau del seu programa ideològic. Estil alliçonador i va exercir influència en les noves generacions intel·lectuals. Aprofitant les glosses estivals, publica “La Ben Plantada” (1911).

Protagonistes del Noucentisme: Josep Carner (1884-1970)

Neix a Barcelona en una família menestral culta. Escriptor precoç, considerat el príncep dels poetes. El 1921 obté destinació com a vicecònsol d’Espanya a Gènova. Es manté lleial a la República amb l'esclat de la Guerra Civil.

S’ha d’exiliar a Mèxic (1929-1945) i Brussel·les (1945-1970) on fa de professor universitari. Va col·laborar amb els exiliats catalans i va ser fidel a la seva llengua i literatura.

Obres

Escriu prosa, periodisme, teatre, traduccions i sobretot poesia.

• “Els fruits saborosos” (1906), obra emblemàtica del Noucentisme.
• “Auques i ventalls” (1914), obra realista i irònica.
• “La paraula en el vent” (1914) influït per Petrarca, Leopardi i els romàntics anglesos. “Bella terra, bella gent” (1918), obra patriòtica.
• Després del noucentisme: El cor quiet (1925) // Nabí (1941) “Els fruits saborosos” (1906)

Recull 18 poemes de diferents fruits i les seves característiques sensorials serveixen de punt al·legòric per bastir una imatge de les edats i estats de la vida humana: la infantesa (innocència), la maduresa (serenor) i la vellesa (resignació). No estan basats en un sentiment espontani sinó en l'ideal noucentista.

Josep Carner fa servir noms amb ressonàncies gregues (clàssiques). Així el lector no identifica el personatge amb persones en concret ja que no vol descriure la realitat sinó l'ideal.

Protagonistes del Noucentisme: Pompeu Fabra (1868-1948)

Formà part de L’Avenç, on va promoure una campanya per la reforma ortogràfica.

Va viure durant deu anys en una facultat de química a Bilbao.

Va tenir una participació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).

El 1939 es va exiliar i va residir a París, Montpeller i Prada (Conflent). Va continuar treballant en una nova Gramàtica catalana (1956).

Fabra a l’Institut d’Estudis Catalans

Cridat per Enric Prat de la Riba, va ser nomenat membre de la Secció Filològica (1911) de l’IEC, president.

“Normes ortogràfiques” (1913), servien per a la formació d’un “Diccionari ortogràfic” (1917). Publicà la “Gramàtica catalana” (1918). Partia del català actual, però tenia en compte la llengua antiga, els escriptors moderns i les altres llengües romàniques. En el “Diccionari general” de la llengua catalana (1932) recollí vocabulari indispensable per a l'home del seu temps.

Mots clau definits del Noucentisme

-Imperialisme: Defensa el moviment ordenador i imposa al conjunt de la societat catalana els valors burgesos, proposats com a nacionals.

-Arbitrarisme: En el tema estètic a favor del treball formal i subjecte a normes en contrast amb la inspiració i espontaneïtat del modernisme.

Civilisme: Crea una societat ideal i sense conflictes de classe: urbanitat, comportament social, usos lingüístics, finalitat i funcionament de les escoles, museus, biblioteques...

-Classicisme: El passat grecoromà (ordre, raó, mesura i harmonia) és el model literari i artístic. Es tradueixen textos grecs i llatins al català.

-Mediterranisme: Paisatges i formes de vida tradicionals. Prefereixen la plana i la costa.

Característiques de la poesia Noucentista

1. La poesia és el gènere clau pels noucentistes a l’hora de difondre el seu programa teòric: sovint els poemes parteixen d’una anècdota per transmetre al lector un missatge relatiu als ideals noucentistes.

2. L’estètica no és espontània sinó arbitrària, elaborada amb formes mètriques clàssiques i figures retòriques tradicionalment inventades.

Avantguardes

Corrent representada per autors que van adoptar una posició crítica i una lluita compromesa davant les tensions entre la burgesia i la classe obrera, enfront de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

Inici 1909 amb la publicació del “Manifest futurista” de l'escriptor italià Marinetti. Sobretot a Itàlia i França. A Catalunya comença el 1915 amb la crisi del Noucentisme, i acaba el 1939-1940 amb la invasió nazi, la fi de la Guerra Civil i el començament del franquisme. Renaixença ⇒ Modernisme ⇒ Noucentisme ⇒ Avantguardes

Característiques

1. Sèrie de moviments, “ISMES”

2. Tots tenien el mateix interès en trencar amb l’ordre del moviment anterior.

3. Experimentaven noves formes d’expressió física.

4. Radicalitat en els seus plantejaments.

5. Van destacar sobretot en la pintura i la poesia.

6. Tensió entre la burgesia i la classe obrera.

Cubisme

Nascut a París. Els cubistes destruïen la realitat i la transformaven amb figures geomètriques, collages o cal·ligrames. Obligaven l'espectador o lector a despertar emocions.

Cal·ligrama

Composició poètica que fa servir la tipografia i les paraules per suggerir el contingut del poema. Guillaume Apollinaire el va posar de moda amb “Obra Caligramas” (1918).

Cal·ligrames catalans: Joan Salvat-Papasseit va publicar “Les formigues” (1921), dins del recull de poemes L’irradiador del port i les gavines.

Futurisme

Nascut a Itàlia arran de la publicació del manifest futurista de Marinetti. Pretén l'anul·lació d'un món passat i la imposició d'un art nou lligat a les formes de vida moderna. Exalta el maquinisme amb les “paraules en llibertat”.

Dadaisme

Neix a Zuric el 1916 amb Tristan Tzara que va signar el primer Manifest del dadaisme (1918).

Objectiu: crear caos intel·lectual com a reflex de la realitat caòtica en què està immers l'individu. Espontaneïtat, atzar, sorpresa i desconcert serveixen per destruir la lògica.

Surrealisme

Evolució del dadaisme. André Breton va signar el “Manifest del surrealisme” (1924).

Busca l'alliberació absoluta de l'individu, donant molta importància als somnis: a través d'ells manifesten els desitjos més amagats del subconscient.

Partidari de l'escriptura automàtica: descriure el pensament sense que la raó hi intervingui, són textos incoherents, absurds i impactants.

Surrealisme a Catalunya: Salvador Dalí juntament amb Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, va escriure el “Manifest groc” (1928). Ataca la cultura establerta, la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme.