El Noucentisme a Catalunya

Què és el Noucentisme?

El moviment ideològic cultural i literari vigent a Catalunya entre 1906 (creació de Solidaritat catalana, coalició de partits catalanistes) i 1923 (colp d’estat de Primo de Rivera).
Conviu durant uns anys amb el modernisme.
És un moviment exclusiu de Catalunya, no es va produir ni a València ni a les Illes Balears

El nom ve del joc de paraules: ANYS NOU-CENTS I NOU (novetat)
El l va idear Eugeni d'Ors.

Objectius del Noucentisme

Transformar la cultura catalana en una cultura moderna, europea i nacional.
És el mateix objectiu que tenia el modernisme

El Noucentisme

Durà a terme dues tasques que encara estaven pendents:
LA CREACIÓ D’UNES NORMES D’ORTOGRAFIA ACCEPTADES PER TOTHOM.
FER QUE LA BURGESIA S’INTERESSARA PER LA RENOVACIÓ I LA NORMALITZACIÓ DE LA CULTURA.

Diferències entre Modernisme i Noucentisme

L’objectiu és el mateix: transformar la cultura catalana en una cultura moderna, europea i nacional.
La diferència recau en els mitjans per aconseguir-lo:
- El Modernisme segueix una estratègia d’enfrontament a la burgesia.
- El Noucentisme segueix una estratègia de col·laboració/pacte amb la burgesia.

MODERNISME

Gran llibertat formal: escriptura espontània i sense ordre.
Natura en estat pur. Temes de paisatge rural i tradicionals per retrobar les arrels del poble català.
Barreja de gèneres per unificar totes les arts.
Valor de l’individualisme.
Defensa de l’espontaneïtat.

NOUCENTISME

Domini de l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
Gust per allò que està relacionat amb l’urbanisme. Preferència per horts domesticats i jardins.
Conreu de la poesia i de l’assaig.
Potenciació de les institucions.
Defensa de la intervenció cultural.

Gèneres predominants

L’ASSAIG i l’article d’opinió (una de les funcions de l’intel·lectual és la de crear estats d’opinió entre el públic lector.
LA POESIA perquè:
A nivell estètic: permet la perfecció formal (llenguatge, pautes de la mètrica...)
A nivell ideològic: dona peu a la idealització de la realitat.
Pel que fa al llenguatge: permet la col·laboració entre escriptors i gramàtics a la qual es referia Pompeu Fabra.

Característiques generals del Noucentisme

Imperialisme: voluntat de la burgesia catalana d’influir econòmicament i políticament sobre la resta de l’Estat Espanyol.
Arbitrarisme: rebuig de l’espontaneïtat en la creació artística (modernisme), intervencionisme cultural, importància de la convenció i l’artifici.
Classicisme: recuperació dels valors del món clàssic (ordre, raó, mesura i harmonia), de la cultura grecollatina com a font d’inspiració.

Mediterranisme: paisatges lluminosos i clars del Mediterrani en contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme.
Civilitat: la ciutat és el marc ideal per al desenvolupament de la civilització. Visió idíl·lica de la ciutat, sense conflictes polítics ni socials.
Obra ben feta: La perfecció com a objectiu final.