Noucentisme Català: Moviment, Ideologia i Figures Clau

Noucentisme: Moviment i Ideologia a Catalunya

El Noucentisme va ser un moviment burgès que pretenia, des del poder polític (lligat a la Lliga Regionalista de Catalunya), transformar la societat catalana per mitjà de la creació d'institucions polítiques seguint els models europeus. L'inici del Noucentisme se situa al 1906, coincidint amb fets importants d'aquest moviment:

• La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya.
• La publicació dels Fruits Sabrosos de Josep Carner.
• La publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba.
• La celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Cal considerar que al 1923, amb la implantació de la dictadura de Primo de Rivera, s'acaben les realitzacions noucentistes, tot i que alguns aspectes ideològics perduraran. El nom de Noucentisme fa referència a la voluntat de fer un art 'nou', adequat als temps que corren, que posi la cultura i la literatura catalana al mateix nivell que la de la resta d'Europa. Volien crear una nova orientació en l'ordre polític-social i del pensament com a conseqüència de la consolidació del catalanisme polític.

Intel·lectuals i burgesia es posen d'acord per tirar endavant un projecte polític comú per a Catalunya: s'aglutinen sota la disciplina d'un partit (la Lliga Regionalista) dirigida per Prat de la Riba i s'expressen sobretot a través de les pàgines de La Veu de Catalunya.

Figures Clau del Noucentisme Català

• Enric Prat de la Riba: De manera hegemònica, va organitzar l'activitat nacionalista catalana.
• Eugeni d'Ors: Principalment ideòleg i divulgador dels conceptes clau del Noucentisme a través del Glosari.
• Josep Carner: Principal escriptor de la nova literatura i divulgador de les idees noucentistes, però en l'àmbit cultural i literari.
• També cal destacar Pompeu Fabra: Que des de l'Institut d'Estudis Catalans va enllestir i tirar endavant el procés de normalització de la llengua catalana.

Conceptes Clau del Noucentisme

• Imperialisme: Dominat per la burgesia, manifesta la voluntat d'expandir-se econòmicament i políticament sobre la totalitat del país i dels altres pobles.
• Civilitat: La ciutat és portadora d'uns valors socials que garanteixen l'ordre; rebutgen la naturalesa salvatge i opten per espais urbans ordenats.
• Arbitrarisme: Indica el domini del creador sobre la natura. Volen aconseguir l'abstracció de la realitat per assolir l'ideal: l'obra d'art no és fruit de la inspiració sinó de l'artifici i el treball. Seleccionen allò que interessa per expressar les seves idees.
• Classicisme: Indica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic (ordre, harmonia, norma) i la valoració de la ciutat i del mediterranisme (reivindica cultures nascudes al Mediterrani com a estil de vida).

Trets de la Literatura Noucentista

• Acostament al classicisme i, com a conseqüència, rebuig del romanticisme (identificat amb els autors modernistes) i del naturalisme.
• Rebuig de l'espontaneïtat i valoració d'allò que és artificial. L'urbanisme és un símbol de l'ordre.
• Predomini de la poesia sobre la novel·la, sobretot en els primers anys. La producció novel·lística és molt minsa i en cap cas comparable a la modernista.
• Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica, bellesa i fina ironia.