Noucentisme Català: Estètica, Etapes i Literatura d'Eugeni d'Ors
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,5 KB
El Noucentisme: Cultura, Art i Política a Catalunya (S. XX)
El Noucentisme és un moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya al s. XX, que va coincidir amb el Modernisme.
El Noucentisme va representar l'aliança entre la burgesia i els intel·lectuals, que va permetre superar l'enfrontament artista-societat que havia existit en l'època modernista. El terme Noucentisme el va crear Eugeni d'Ors, ideòleg del moviment, per analogia amb el Vuitcentisme.
Etapes del Noucentisme
1906-1917: Anys d'Esplendor
Són els anys més esplendorosos del moviment, influïts pel Glosari d'Eugeni d'Ors, i en els quals es publiquen obres cabdals com Els fruits saborosos de Josep Carner, Horacianes de Miquel Costa i Llobera i La muntanya d'ametistes de Guerau de Liost.
1917-1923: Decadència i Crisi
Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el Noucentisme comença a decaure. Un seguit de conflictes socials i polítics conduiran al cop d'Estat del general Primo de Rivera. El 1923, Eugeni d'Ors decideix abandonar Catalunya.
L'Estètica Noucentista: Els Conceptes Clau
Eugeni d'Ors pretenia arribar a una Catalunya ideal a partir d'una sèrie de conceptes fonamentals:
- Arbitrarisme: L'artista ha de seleccionar de la realitat uns quants elements per expressar les seves idees. La realitat no s'expressa tal com és, sinó com es vol que sigui.
- Imperialisme: Moviment ordenador que s'havia d'imposar a totes les capes de la societat. Es tractava d'intervenir en els àmbits polític i cultural per tal de modernitzar el país.
- Civilitat: Idea mitificada d'una societat sense conflictes, harmònica i culta. Basada en la idea de la polis grega, la ciutat és la imatge d'un país civilitzat.
- Classicisme: Concepte bàsic de l'obra artística noucentista. S'inspirava en el món clàssic grecollatí i defensava una obra basada en la raó, la mesura, l'ordre i l'harmonia.
- Mediterranisme: Retorn als orígens i als valors mediterranis dels antics grecs i llatins, fet que relaciona aquest concepte amb el de Classicisme.
La Literatura Noucentista
Va bandejar inicialment la novel·la i el teatre perquè eren massa propers a la realitat i tendien poc a la idealització. Va considerar que els gèneres que millor podien expressar els plantejaments ideològics i estètics del moviment eren l'assaig (autor de referència: Eugeni d'Ors amb el Glosari) i la poesia.
En poesia, van destacar Josep Carner i Guerau de Liost. Carles Riba, Maria Manent i Tomàs Garcés van evolucionar cap a una poesia simbolista.
Amb el pas dels anys, el Noucentisme també va arribar als gèneres narratiu i teatral, amb obres com la novel·la curta L'abrandament o el teatre Civilitzats de Carles Soldevila, tanmateix.
La Poesia: Gènere per Excel·lència
La poesia fou el gènere literari noucentista per excel·lència. Es basava en els principis següents:
- Interès pel Classicisme i rebuig del Romanticisme i del Naturalisme, que identificaven amb els autors modernistes.
- Rebuig de l'espontaneïtat i de la inspiració.
- Defensa de l'artificiositat i de l'obra literària formalment perfecta.
- Valoració d'una llengua literària rica i precisa.