Noucentisme Català: Definició, Etapes, Figures Clau i Estètica

Noucentisme Català: Definició, Etapes i Figures Clau

El Noucentisme és el nom amb què es coneix l'estètica que, entre 1906 i 1923, conviu amb el Modernisme i el substitueix gràcies a l'estreta col·laboració entre els intel·lectuals i el poder polític.

Cronologia i Etapes del Noucentisme (1906-1923)

Inici (1906)

S'inicia l’any 1906 amb la publicació de:

• Horacianes de Miquel Costa i Llobera.
• Els fruits saborosos de Josep Carner.
• El Glossari ideològic d’Eugeni d’Ors.

Finalització (1923)

Finalitza el 1923 amb l’inici de la dictadura de Primo de Rivera i la marxa d’Eugeni d’Ors a Madrid.

Dues Etapes Clau

1. (1906-1917): Consolidació dels postulats noucentistes d'Eugeni d'Ors i aparició de la primera poesia de l'estètica.
2. (1917-1923): Marcada per la mort de Prat de la Riba i l'ascens de Primo de Rivera, que provoca la marxa d'Eugeni d'Ors a Madrid.

Figures i Institucions Clau del Noucentisme

Persones Destacades

• Lingüista: Pompeu Fabra (autor de les Normes ortogràfiques, el Diccionari Ortogràfic i el Diccionari General de la Llengua Catalana – DIEC).
• Ideòleg: Eugeni d’Ors.
• Polític: Enric Prat de la Riba.

Institucions Impulsores

Les principals institucions que van impulsar el moviment van ser:

• La Mancomunitat de Catalunya (1914).
• L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (1907).
• L’Escola d’Art Dramàtic (1913).
• La Biblioteca de Catalunya (1914).
• L’Escola de Bibliotecàries (1915).

Gèneres Literaris Predominants

Els gèneres principals van ser la poesia i l’assaig. L'assaig fou important perquè tractava temes d’actualitat i va fer que la gent fos crítica i opinés sobre la realitat social i política.

Cinc Conceptes Fonamentals del Noucentisme

1. Noucentisme: Suposava el rebuig del Romanticisme i del desordre sociocultural impulsat pels Modernistes.
2. Imperialisme: Defensava el moviment ordenador que s'havia d'impulsar a tot el territori i abraçar totes les capes socials.
3. Arbitrarisme: Es basava en la selecció dels elements de la realitat per expressar les idees (selecciona els detalls que interessen de la realitat).
4. Civilitat: Havia de neutralitzar els progressius conflictes i harmonitzar les diferents classes socials en un mite de perfecció i cultura.
5. Classicisme: Afirmava l'ordre, la raó, la mesura i l'harmonia del món clàssic.

Comparativa: Modernisme vs. Noucentisme

Diferències Estètiques i Ideològiques

El Modernisme promou el moralisme, el localisme i certes afinitats amb el Romanticisme. Els artistes s’oposen al poder polític i es desenvolupa la bohèmia. El Modernisme es deixa influir pels -ismes europeus i en creava un de propi, resultant en un moviment heterogeni.

En canvi, els Noucentistes buscaven l’ordre a l’hora de crear poesia i eren estrictes amb les regles (fidels al model establert per Eugeni d’Ors). Mentre que el Modernisme defensava la teoria de la paraula viva, l'espontaneïtat, la sinceritat i la senzillesa, el Noucentisme defensava tot el contrari.

Punts de Convergència

Tots dos moviments comparteixen l'objectiu d'elevar Catalunya al nivell d'Europa. També coincideixen en:

• La lluita per la creació d’una llengua catalana literària i apta per a tots els usos socials.
• La importància de l’art i la cultura de la terra.

Josep Carner: El Príncep dels Poetes

Biografia Breu

Josep Carner va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i va morir exiliat a Brussel·les a causa de la Guerra Civil Espanyola el 4 de juny de 1970.

Va començar a escriure de molt jove, als 12 anys, sota un pseudònim a la revista L’Aureneta, i als 15 va guanyar els seus primers Jocs Florals.

Els Fruits Saborosos (1906)

És un conjunt de 18 poemes escrits el 1906 que representen el pas del temps i les etapes de la vida:

• Infantesa: Representa la innocència (Exemple: el poema “Maduixa”).
• Maduresa: Representa la serenor.
• Vellesa: Representa la resignació davant la mort.

Cada poema es relaciona amb una fruita i estan escrits en versos alexandrins, és a dir, amb cesura a la sisena síl·laba.

L'Ham Poètic

L’ham poètic és una forma d'inspiració que fa que el vers arribi a la ment de l'autor quan menys ho espera, per atzar. El poema esdevenia d’un mot abstracte de manera espontània.

Annex: L'Instància Administrativa

Definició d'Instància

Tipus de text o sol·licitud escrita de caràcter administratiu que segueix un cert formulisme. L'exposició dels motius i el nucli de la sol·licitud constitueixen el cos central d'aquest document.

Característiques Formals

• To neutre i respectuós.
• Estructura lògica i simplificada.
• Claredat i concisió en l'expressió d'idees.
• Tractament personal (1a persona o mitjançant formes impersonals).
• Fórmules fixades d'identificació o sol·licitud (que visc a..., que tinc el número d'identitat...).

Exemples de participis passats utilitzats en documents formals: permès, nascut, correspost, inclòs, difós, tret.