Noucentisme Català: Definició, Conceptes i Mancomunitat (1906-1923)

Definició i Abast Cronològic del Noucentisme (1906-1923)

El 1906, Eugeni d'Ors, a La Veu de Catalunya, utilitza per primera vegada l'adjectiu noucentista i, més tard, el substantiu noucentisme.

El mot modernisme s'havia devaluat. Aquests nous termes, però, anaven més enllà d'un intent de renovació. Es volia fer un tall amb la generació anterior, jugant amb el terme "nou" i el "nou-cents" del nou segle, en oposició a tot el que s'havia fet anteriorment. L'objectiu era la voluntat de modernització i renovació.

La diferència es troba en l'origen d'aquests nous intel·lectuals: joves que provenen dels cercles universitaris i catòlics, amb formació sòlida i que havien vist en el catalanisme conservador un projecte de país que estaven disposats a seguir.

El triomf electoral de la Lliga Regionalista, amb Prat de la Riba al capdavant, capgirà el panorama en què aparegué el modernisme. Els noucentistes troben en el lideratge del partit la possibilitat de professionalitzar-se a través d'algunes institucions culturals, que s'impulsaren primer des de la Diputació i, més tard, des de la Mancomunitat. Des de les modestes quotes de poder adquirides, el catalanisme era capaç d'endegar alguns dels programes regeneradors que el modernisme només havia plantejat. El preu fou la moderació de les propostes inicials i la supeditació a la política de la Lliga.

Conceptes Clau del Noucentisme

Si el modernisme es caracteritzà per l'oposició entre l'artista o l'intel·lectual i el burgès, el noucentisme suposa la superació d'aquesta dicotomia. Amb l'aproximació als sectors burgesos, els artistes aconseguien públic i possibilitats de professionalització, mentre que la burgesia es dotava d'uns tècnics capaços de concretar ideològicament el seu projecte i de divulgar-lo per mitjà de la creació artística.

L'art noucentista està clarament al servei d'unes idees i té, per tant, un fort component propagandístic.

El seu principal ideòleg fou Eugeni d'Ors, el qual es va servir d'un seguit de conceptes entesos com a dogmes que calia aplicar per tal de transformar la realitat catalana. La necessitat d'intervenció fou la pedra clau del sistema ideològic del noucentisme i es desplegà en dos conceptes semànticament connectats: imperialisme i arbitrarisme.

Imperialisme

Té una concreció política en la voluntat d'exterioritzar el programa nacional, com ara incidir en els governs de l'Estat espanyol per tal de consolidar l'impuls regeneracionista que s'estava produint a Catalunya. Calia fer evident i traslladar a l'Estat espanyol una presumpta manera catalana de veure el món i que havia de servir de model modernitzador de tot l'Estat. En un sentit més ampli, és una política intervencionista, a diferència del liberalisme.

Arbitrarisme o Distanciament de la Realitat Immediata

La Mancomunitat i la Creació d'Institucions Culturals

Àmbit Cultural: Creació d'Institucions

• Creació de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) el 1907, que impulsà les obres de Pompeu Fabra: les Normes ortogràfiques (1913) i la Gramàtica catalana (1918).
• Creació de la Biblioteca de Catalunya, que el 1914 esdevingué pública i passà a formar part de la xarxa de biblioteques populars.
• Creació de l'Escola de Bibliotecàries.
• Promoció dels Estudis Universitaris Catalans (existents abans del Noucentisme) i creació de l'Escola d'Estudis Superiors (1921).
• Creació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1914), que va introduir el sistema Montessori, el més modern del moment.