Noucentisme Català: Context, Ideologia i Estètica

El Noucentisme: Moviment Cultural i Polític

Context Històric del Noucentisme (1906-1923)

Tradicionalment, el Noucentisme se situa entre 1906 i 1923. El context històric és pràcticament el mateix que el del Modernisme, però amb tensions creixents:

• La burgesia industrial domina la societat.
• Crisi econòmica generalitzada que afecta la indústria i s’estén al camp.
• La mecanització rural i la fil·loxera provoquen migracions massives a les ciutats.
• Aquesta situació genera una forta pressió patronal sobre els obrers, impulsant el naixement del moviment obrer català. Entre els obrers arrela el moviment anarquista (la CNT) i el sindicalisme.
• 1909: La Setmana Tràgica. Els ciutadans de Barcelona s’oposen a l’embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc per defensar les colònies espanyoles. L’exèrcit reprimeix la revolta amb el suport de la burgesia.

Aspectes Diferenciadors Respecte al Modernisme

• Consciència diferencial de la burgesia: Reclamen poder polític a l’Estat i s’organitzen entorn de la Lliga Regionalista (1910), un partit polític conservador i catòlic.
• Consciència nacionalista general: S’estén tant a la burgesia com a les classes populars (obrers).
• Intervenció activa: Gran intervenció en la vida pública i en la política.
• Objectiu: Construir una societat moderna, culta i liberal, diferent a la societat conflictiva anterior. L’impuls transformador dels modernistes buscava fer-se efectiu mitjançant l'acció política.

Ideologia i Estètica del Noucentisme

Eugeni d’Ors va ser el principal ideòleg del moviment, articulant-lo al voltant de conceptes fonamentals:

1. Imperialisme

Versió actualitzada i conservadora de les idees regeneracionistes sobre Espanya. El Noucentisme defensava que Catalunya havia de ser la regeneradora i modernitzadora de l’Estat amb una expansió que coincidia amb els interessos burgesos d’ampliar mercats. Aquest projecte buscava comprometre tots els organismes, públics i privats, i totes les classes socials.

2. Arbitrarisme

L’arbitri és el model ideal: el domini de la voluntat humana sobre la realitat. Això es tradueix en el Treball formal, subjectat a normes, en oposició a la creació basada en l’espontaneïtat modernista. Per això, la poesia va ser el gènere més conreat, ja que s’adapta exactament a aquesta idea de control formal.

3. Civilitat

La idea sorgeix de la interpretació idealista del món clàssic de la polis: la ciutat com a mostra de convivència democràtica, harmònica i ordenada. Es tracta de crear un ideal col·lectiu: l’ideal ciutadà, que s’organitza socialment creant biblioteques, museus i vida cultural. L’obra civilista vol construir la «Catalunya ideal» identificant-la amb la «Catalunya ciutat».

4. Classicisme i Mediterraneïtat

Mitificació de la cultura clàssica. Els interessava el classicisme de les proporcions, l’harmonia i l’equilibri. Reivindicaven la mediterraneïtat com a emblema del moviment. Es declaren hereus de la tradició de l’Escola Mallorquina i del simbolisme, que es caracteritzen per:

• Objectivitat i tendència a la síntesi.
• Llenguatge acurat.
• Atracció per la poesia clàssica grecoromana.
• Interpretació idíl·lica de la natura.

Anàlisi de l'Obra: “Cireres ingènues”

Aquesta obra representa una sortida a un prat on els nens, quan estan cansats, mengen cireres. El tema principal és l’alegria dels infants en sortir al camp a jugar i menjar cireres de l’arbre. Aquest poema simbolitza l’ideal de la infància noucentista.