Noucentisme: Característiques, Poesia i Narrativa Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,57 KB
El Noucentisme: Cultura Moderna i Ordre Cívic
El Noucentisme és un moviment artístic i ideològic que va néixer a Catalunya a començaments del segle XX, aproximadament entre 1906 i els primers anys trenta, amb la voluntat de construir una cultura moderna, ordenada i al servei del país.
Característiques Fonamentals
A diferència d'altres corrents més rebels, el Noucentisme defensa que l'escriptor ha de tenir una funció cívica i col·laborar amb el poder polític per millorar la societat. Per això exalta:
- L'ordre, la serenitat i la mesura.
- El rebuig del realisme, ja que no pretén mostrar conflictes socials, sinó projectar una societat ideal, harmònica i ben organitzada.
A més, el moviment s'oposa al Romanticisme perquè deixa de banda la subjectivitat i el jo poètic, i entén la bellesa com a sinònim d'equilibri i harmonia amb una finalitat social. També defensa l'arbitrarisme, és a dir, la creació artística elaborada i conscient en lloc de l'espontaneïtat.
Recuperació dels Valors Clàssics i Llengua
El Noucentisme recupera els valors del classicisme grecollatí com l'ordre, la raó i la proporció. Considera la ciutat el símbol de la civilització, ja que representa el domini de la raó sobre el caos.
Finalment, impulsa una important tasca de normativització lingüística amb obres cabdals com:
- Les Normes ortogràfiques de 1913.
- La Gramàtica catalana de 1918.
- El Diccionari general de la llengua catalana de 1932.
- Les Normes de Castelló.
L'objectiu era fixar un model estàndard de llengua.
Gèneres Literaris del Noucentisme
La Poesia: Perfecció Formal
La poesia és el gènere principal del Noucentisme perquè permet una major perfecció formal i un llenguatge més acurat i elaborat. Es caracteritza pel:
- Classicisme i artificiositat.
- Recerca de la perfecció formal.
- Presència de la mitologia i ús del simbolisme.
Un autor destacat és Josep Carner amb Els fruits saborosos, obra en què, a través de la metàfora dels fruits, descriu les etapes de la vida i reflexiona sobre el pas del temps amb un estil refinat i equilibrat. També és important Carles Riba amb Elegies de Bierville, que manté l'exigència formal i la profunditat intel·lectual pròpies del moviment.
La Narrativa: Intenció Didàctica
La narrativa té menys importància perquè no s'ajusta tant als ideals formals del moviment, i sovint es prefereixen altres gèneres com el conte o l'assaig amb intenció didàctica.
Destaca Eugeni d'Ors amb les Gloses, articles periodístics que contribuïen a crear opinió i a difondre els ideals noucentistes, així com amb La ben plantada, obra que combina llenguatge poètic i ironia per presentar un model ideal de societat.
El Teatre: Comèdia de Costums
El teatre presenta una producció escassa i sovint es confon amb el Modernisme. No obstant això, el gènere més habitual és la comèdia de costums ambientada en un context burgès. En aquestes obres apareixen personatges cultes i refinats que resolen els conflictes de manera racional, equilibrada i mesurada, reflectint així els valors del moviment, com es pot veure en obres de Carles Soldevila.