Noucentisme: Característiques, Orígens i Figures Clau

Característiques de l'artista modernista

L'artista modernista és una figura solitària i orgullosa, sovint marcada per la bohèmia i la marginació social. Acostuma a ser un burgès que rebutja la materialitat i adopta una actitud messiànica. Troba refugi en l'art i la literatura.

Corrents ideològics del Modernisme

Els dos principals corrents ideològics van ser:

• Regeneracionistes: Creien que l'intel·lectual i l'artista havien de tenir una actitud activa i compromesa amb la societat. Consideraven l'art una eina de revolta social. Un exemple és Joan Maragall amb la seva "Oda a Espanya".
• Esteticistes: Defensors de "l'art per l'art", convertien l'art en un refugi contra la societat. Eren partidaris de l'art sublim i contraris a l'art mercantilista.

La Societat del 1900

La societat de principis del segle XX estava marcada per una profunda crisi colonial, amb la pèrdua d'un important mercat econòmic i un gran nombre de morts. La burgesia catalana va reaccionar creant un partit polític i buscant un major grau d'autonomia. Així va néixer la Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba, que més tard esdevindria president de la Diputació i de la Mancomunitat. Aquesta etapa de creixement es va veure truncada el 1923 per la Dictadura de Primo de Rivera.

El teòric del Noucentisme: Eugeni d'Ors

El principal promotor del Noucentisme va ser Eugeni d'Ors, que sota el pseudònim de "Xènius" va publicar al diari "La Veu de Catalunya" la seva secció diària titulada "Glosari".

1906: L'any clau del Noucentisme

1906 va ser l'any de consolidació del Noucentisme. Prat de la Riba va accedir a la presidència de la Diputació de Barcelona i va publicar "La Nacionalitat Catalana". Al mateix temps, d'Ors publicava el seu "Glosari" i Josep Carner "Els fruits saborosos".

La Mancomunitat i les seves iniciatives

Des de la Mancomunitat es van impulsar diverses iniciatives:

• Creació d'infraestructures: Ampliació de la xarxa de carreteres.
• Educació: Creació d'escoles i universitats.
• Cultura: Important xarxa de biblioteques, incloent-hi la Biblioteca de Catalunya. Foment dels estudis en català i creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

La desintegració del moviment noucentista

A partir de 1917, es va gestar una crisi política i social, marcada per la mort d'Enric Prat de la Riba i, sobretot, per la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que es va interpretar com el final d'una època. La Dictadura de Primo de Rivera, el 1923, va sentenciar la crisi i va provocar la dissolució del moviment.

Modernisme i Noucentisme: Punts en comú i diferències

El Noucentisme partia dels supòsits del Modernisme, i per tant, compartien trets com el reformisme, l'europeisme i la lluita per una llengua normalitzada. La gran diferència rau en el fet que el Noucentisme menyspreava el Romanticisme i "l'art per l'art". A més, el Noucentisme va gaudir d'un poder polític que el Modernisme mai va tenir.

Conceptes oposats: Vuitcentisme vs. Noucentisme

Eugeni d'Ors va establir un sistema de contraposicions entre el passat (el Vuitcentisme, és a dir, el segle XIX) i el present (el Noucentisme, el segle XX) per definir, per negació i afirmació, les característiques del Noucentisme.

Oposicions conceptuals

• Vuitcentisme (segle XIX): Romanticisme, món rural, espontaneïtat, popularisme, sinceritat, fanatisme.
• Noucentisme (segle XX): Classicisme, ciutat, universitat, artificiositat, civilitat, urbanitat, ironia.

Pompeu Fabra i la llengua catalana

Pompeu Fabra va definir el model de llengua literària per a una societat culta i moderna. Va establir un català culte i apte per a totes les variants lingüístiques. Des de la Secció Filològica de l'IEC, va promulgar les "Normes ortogràfiques" (1913) i la "Gramàtica catalana" (1918).

L'obra artística segons els noucentistes

L'obra artística, segons els noucentistes, ha de ser artificiosa, és a dir, resultat d'una tècnica intel·lectual elaborada i totalment oposada a l'espontaneïtat modernista.

Els sis conceptes bàsics d'Eugeni d'Ors

1. Noucentisme: Rebuig del Vuitcentisme i regeneració d'una nova època.
2. Imperialisme: Intervenció política per transformar l'estat oligàrquic en un estat burgès modern.
3. Arbitrarisme: Justificació de la intervenció estètica. L'ordre, la norma i l'artifici s'han d'imposar sobre el tema o la realitat. Reivindicació del classicisme.
4. Classicisme: Referència al passat com a model d'actuació davant la manca de tradició cultural.
5. Civilitat: Model de comportament inspirat en la polis grega i altres models europeus. L'objectiu era neutralitzar la conflictivitat social.
6. Mediterranisme: Exaltació de la claror del paisatge mediterrani i retorn als orígens i al llegat del classicisme grecollatí.

El gènere literari més valorat pels noucentistes

El gènere més valorat va ser la poesia, ja que es considerava el més adequat per plasmar l'obsessió per la forma. La prosa noucentista es va limitar a les "Glosses" d'Eugeni d'Ors i a algun llibre d'assaig de Josep Carner.

Característiques de la poesia noucentista

• Artificialitat: La poesia és el resultat d'una tècnica intel·lectual elaborada, en oposició a l'espontaneïtat modernista de Maragall. És l'enfrontament entre la "paraula viva" i l'arbitrarisme.
• Distanciament poètic: Ús de la sàtira o la ironia. Poetes com Josep Carner rescaten la sàtira literària de la grolleria.
• Classicisme: Invocació de l'esperit del classicisme grec, després d'un segle de Romanticisme i Simbolisme. Destaquen "Horacianes" i "Els fruits saborosos" (1906).
• Civisme: Visió idíl·lica de la vida domèstica i burgesa, ordenada i regida per les normes establertes i la tradició acceptada.