Noucentisme: Característiques i Ideologia

Noucentisme

El Noucentisme és un moviment cultural i polític català de principis del segle XX. El terme fou inventat per Eugeni d'Ors per a designar la nova sensibilitat que contrastava amb el Modernisme. El nom juga amb l'homofonia de "nou": nou com a contrari d'antic, i nou com a numeral (nou-cents = 1900). Per tant, Noucentisme s'associa a modernitat i a un moviment artístic propi del nou segle, adequat per a traduir les palpitacions del nou temps.

Característiques del Noucentisme

1. Classicisme: Concepte clau. A nivell estètic, és sinònim de perfecció formal, academicisme, rigor formal, formalisme i "obra ben feta". A nivell ideològic, esdevé sinònim d'ordre, serenitat, harmonia, seny, equilibri i contenció. Aquesta visió del món és típicament burgesa. El classicisme implica una idealització de la realitat, oposant-se al realisme i al naturalisme estètics.
2. Mediterranisme: Conseqüència de l'anterior. Es pot considerar una oposició al nordicisme del Modernisme (influències d'Ibsen, Maeterlinck, etc.). El Noucentisme s'inspira en els models clàssics grecollatins. El paisatge, la cultura i la història de Catalunya es veuen com a part de l'àmbit grecollatí (oliveres, vinyes, mar, llum, etc.).
3. Imperialisme: Sinònim d'intervencionisme i superació del romanticisme en política. El catalanisme del segle XIX era sentimental i reivindicatiu, però amb pocs resultats pràctics. El catalanisme del segle XX (La Lliga Regionalista de Catalunya) és modern, aspira a controlar el poder, a gestionar les institucions i a transformar el país cap a la modernitat i l'europeïtzació.
4. Arbitrarisme: Sinònim d'idealització i transformació de la realitat (contrari de determinisme). També és sinònim de didactisme. L'obra noucentista té una forta càrrega ideològica; de qualsevol anècdota se'n pot extreure una lliçó. Per exemple, una glosa d'Eugeni d'Ors descriu un petit accident de trànsit a Anglaterra on els conductors s'entenen civilitzadament. Aquesta anècdota idealitzada transmet un missatge de civilitat, seny, ordre i harmonia, promovent una resolució de conflictes civilitzada i reformista (no revolucionària), típicament burgesa.
5. Civilitat: El Noucentisme, com a moviment burgès, fa de la Ciutat (amb majúscules) el seu escenari preferit. La Ciutat, creació clàssica, és l'espai per a practicar les "virtuts" noucentistes: harmonia, seny, equilibri, ordre, mesura, modernitat, europeisme, cosmopolitisme, sofisticació i elegància. Aquesta imatge contrasta amb la Barcelona real de la lluita de classes, les bombes i el pistolerisme.
6. Nacionalisme: Recull i assumeix els objectius del Modernisme. El Noucentisme busca superar el provincianisme i el localisme. Aspira a crear una cultura catalana nacional, autosuficient i no supeditada a la castellana. Es proposa la normativització de la llengua literària moderna i la normalització de l'ús social del català. Aquest nacionalisme culmina el procés de politització de l'ètnia iniciat al segle XIX. El catalanisme burgès s'articula políticament (La Lliga Regionalista) i aconsegueix cotes d'autogovern (Diputació de Barcelona, Mancomunitat). Aquest catalanisme és compatible amb una vocació europeista i universal (nacionalisme i universalisme són complementaris, no contradictoris).