Noucentisme: Característiques i Figures Clau de la Cultura Catalana

Correcció:

• Morfològiques: flexió de gènere/nombre/verbal... incorrecte
• Sintàctiques: ús de pronoms, conjuncions... " "
• Lèxiques: ús de mots no admesos
• Semàntiques: significats no admesos
• Ortogràfiques o fonètiques: grafia i pronunciació incorrectes

Adequació = registres (formal (estant, científic...) i informal (vulgar, col·loquial))

Coherència: idees del text ben organitzades i connectades

Cohesió: oracions i paràgrafs ben units per donar fluidesa al text (connectors,...)

Estil i presentació: l'estil és el reflex de la personalitat de qui escriu/parla i la presentació és la forma externa d'un text (lletra, marge...)

Expressió de relacions lògiques:

1. Causa: com que no/ gràcies a/ perquè + indicatiu/ com que/ per culpa de...
2. Conseqüència: ... doncs/ per tant/ així que/ d'una manera que/ ...
3. Finalitat: perquè + subjuntiu/ a fi que/ per tal que
4. Oposició/Contrast: però/ tot i que/ a pesar que.../ tanmateix/ encara que;
5. Condició: en cas de/ suposant que/ excepte que/ si/ a condició de/ en cas que

1. Què és el Noucentisme?

Moviment cultural i estètic català de principis del segle XX (1906) que sorgeix com una reacció classicitzant al Modernisme. Ideològicament, representa la traducció estètica de la pujada al poder de la burgesia catalana (Lliga Regionalista), que governava la Mancomunitat. El seu objectiu és el retorn a l'ordre, la mesura i l'harmonia del classicisme (com Renaixement i la Il·lustració) per a renovar la cultura a Catalunya.

Cinc característiques del Noucentisme

• Classicisme: Retorn als cànons grecollatins (ordre, mesura, harmonia).
• Rigor formal: Necessitat de perfecció formal, rebuig a l'espontaneïtat.
• Arbitrarisme: Moviment promogut i liderat per la burgesia, defensant la capacitat de l'individu d'ordenar i transformar la realitat.
• Civilitat i mediterranisme: Pautes de comportament culte a la ciutat, i reivindicació de les arrels de la cultura grecollatina.
• Institucionalització: Va significar el primer impuls a la normalització de la cultura catalana a través de la Mancomunitat (Pompeu Fabra, IEC).

3. Per què va ser important?

Va ser el primer impuls institucional a la normalització de la cultura catalana. A través de la Mancomunitat de Catalunya (1914), es van crear infraestructures culturals (escoles, biblioteques, etc.) i es va impulsar amb èxit la normativització ortogràfica i gramatical de la llengua catalana amb Pompeu Fabra i l'IEC.

Diferències entre Noucentisme i Modernisme: N= un ideòleg, Eugeni d'Ors. M= No té un ideòleg central definit. Estètica i ideologia pràcticament oposades. A favor: l'enteniment del present -> sentir-se del segle.

1. Imperialisme: Recuperar el sistema P, S, E, C català amb accions artístiques, literàries,...
2. Arbitrarisme: Capacitat de l'individu per dominar i transformar la realitat mitjançant la seva voluntat idealitzadora.
3. Civilitat i cosmopolitisme: Fomentar un comportament culte, harmònic i educat propi d'una societat civil moderna que viu a la ciutat.
4. Classicisme i mediterranisme: Retorn als valors estètics grecollatins: harmonia, racionalitat i mesura.
5. Exaltació de l'obra ben feta: Necessitat de la perfecció formal i el rigor artístic; valora la llengua i rebutja la ironia.

Eugeni d'Ors: L'ideòleg (Xènius)

Qui és i què va fer: Va ser l'ideòleg i el creador del terme noucentisme. Va utilitzar el pseudònim de Xènius per signar les seves «gloses» (articles d'opinió) al diari La Veu de Catalunya, que posteriorment va recollir al llibre El Glosari.

Per què és important: Va divulgar un discurs ètic i estètic per renovar la cultura a Catalunya i va esbossar un programa tan ambiciós que va ser nomenat director general d'Instrucció Pública de la Mancomunitat el 1917, connectant directament cultura i poder polític.

Josep Carner: