Noucentisme: Característiques, Autors i Obres Clau

El Noucentisme

El Noucentisme va ser un corrent cultural i polític que es va iniciar amb la creació de Solidaritat Catalana i es va acabar amb el cop d'Estat de Primo de Rivera. El 1906, es van donar tres fets importants que justifiquen aquest any com a inici del moviment:

• Eugeni d'Ors, ideòleg del moviment, va publicar el Glossari a La Veu de Catalunya, des d'on va transmetre la seva doctrina noucentista.
• Josep Carner va publicar Els fruits saborosos, obra en què va reflectir els ideals ètics i estètics del moviment.
• Es va fer el primer Congrés de la Llengua Catalana, que va representar el primer pas cap a la creació de la infraestructura normalitzadora de la llengua.

El Noucentisme va donar continuïtat a la tasca iniciada pel Modernisme de renovar la cultura catalana per fer de Catalunya un país autònom, modern i europeu. A diferència dels modernistes, els intel·lectuals noucentistes van col·laborar amb la classe burgesa catalana en el projecte de transformació de la societat.

Les institucions catalanes, especialment la Mancomunitat, van impulsar la llengua i la cultura per aconseguir la modernització social i cultural del país. Pompeu Fabra, gramàtic, va ser l'encarregat de la reforma lingüística i de la seva consolidació.

El Noucentisme va perseguir la perfecció basada en la imposició de la raó, l'ordre, la serenitat i la bellesa formal.

Eugeni d'Ors i Rovira

Va néixer a Barcelona el 1881. Va ser l'ideòleg del moviment noucentista. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres, però es va decantar per la literatura. Va utilitzar dos pseudònims, Xènius i Octavi de Romeu. La mort de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, va tenir repercussions negatives per a Eugeni d'Ors, que va ser forçat a dimitir dels seus càrrecs oficials. El 1920, va deixar la seva llengua i va començar a publicar en castellà. Va morir a Vilanova i la Geltrú el 1954.

Obra: La glosa, article breu de caire intel·lectual que publicava diàriament a La Veu de Catalunya, on alliçonava els seus lectors. El seu objectiu era donar una determinada visió del món. Va utilitzar un estil innovador, al costat d'un llenguatge culte, refinat, ple d'arcaismes, amb un tractament enginyós i intel·ligent.

Gloses recollides en volums: La ben plantada; Gualba, la de mil veus.

Josep Carner i Puig-Oriol

Va néixer a Barcelona el 1884, en una família d'intel·lectuals, fet que li va fer entrar en contacte amb el món de les lletres des de la infantesa. Als 12 anys va publicar la seva primera poesia: L'Aureneta. Amb 14 anys va entrar a la universitat a estudiar Dret i Filosofia i Lletres, i va descobrir el catalanisme polític. L'any 1921 va ingressar en la carrera diplomàtica i va exercir diversos càrrecs. Va morir a Brussel·les el 1970.

Obra: Tot i que els primers anys de producció de Carner van estar influïts pel Modernisme, les etapes més destacades van ser dues: la noucentista i la simbolista.

La primera etapa es caracteritza perquè segueix els models estètics del Noucentisme. Fruits saborosos (1906) fa un recorregut per les etapes de la vida de la persona (infantesa, joventut, maduresa, vellesa), relacionant-les amb fruites. Aquesta obra el va consagrar com el príncep dels poetes. Altres obres d'aquesta etapa: La paraula en el vent, Auques i ventalls i La inútil ofrena.

En la segona etapa, la simbolista, el poeta pren una postura més humana, i la seva obra adopta un aire més existencial i filosòfic. Obres importants: El cor quiet i Nabí.